Ja fa gairebé un any que el parc natural de Collserola està tanàcat pel brot de pesta porcina africana. Els restaurants que es troben al seu interior acumulen mesos de davallada de clients, especialment durant els esmorzars de cap de setmana, i lamenten no haver rebut ajudes per compensar les pèrdues.
Els esmorzars de forquilla després d’una ruta per la muntanya o les aturades dels ciclistes per recuperar forces abans de tornar cap a casa formen part dels records habituals dels caps de setmana a Collserola. Ara, però, aquesta estampa gairebé ha desaparegut després d’un any de restriccions per la pesta porcina africana i del tancament dels camins del parc natural. Precisament, aquest dissabte, prop de 200 veïns i restauradors es van manifestar a Vallvidrera i van marxar fins al Tibidabo per protestar contra el tancament de Collserola. Una mobilització que evidencia el malestar entre els afectats per unes restriccions que s’allarguen més del que esperaven. Tot i que els restaurants continuen oberts amb normalitat, sempre que s’hi accedeixi per carretera, els establiments situats al parc han vist com els clients han disminuït de manera notable, sobretot durant els esmorzars. Un any després, els restauradors lamenten que la situació s’allargui i asseguren que la falta d’excursionistes i ciclistes ha afectat de ple els negocis.
La davallada s’ha notat especialment en una franja horària que, per a molts establiments, era una de les principals fonts d’ingressos dels caps de setmana. Sense el volum habitual de persones que recorrien els camins de Collserola, els esmorzars han perdut bona part de la clientela. Els restaurants han intentat mantenir l’activitat amb els menús de migdia, que han ajudat a sostenir els negocis durant aquests mesos, però reconeixen que un any amb restriccions és molt de temps. A més, els restauradors lamenten no haver rebut ajudes per compensar les pèrdues i consideren que, si arriben ara, ho faran massa tard. També miren cap a finals d’any, quan esperen que es pugui reobrir el parc. «Ho han anat endarrerint perquè han anat trobant més positius, però nosaltres ja fa un any que aguantem amb la meitat dels clients i necessitem que obrin ja», expliquen.
Les restriccions també han coincidit amb canvis en alguns dels establiments de la zona. Can Castellví ha estat tancat durant aquest darrer any i s’ha traspassat. Ara ha tornat a obrir amb uns nous propietaris, sota el nom de Les Mongetes 23, que inicien l’activitat en un context complicat, marcat per la incertesa sobre quan es recuperarà l’afluència habitual de visitants. En aquest sentit, en Jeroni propietari del restaurant, explica que de moment, en els dies que porta obert “ens ha anat bastant bé”. Igualment, comenta que “estem en un lloc de pas i no tan ficats en el parc. Tot i això, creiem que si aixequen les restriccions la situació millorarà”. Hi ha altres locals, però, que no han continuat. És el cas de Can Campany, que ha tancat definitivament.
Mentrestant, els restauradors continuen esperant que la situació es desencalli i que els excursionistes i ciclistes puguin tornar a fer les seves rutes habituals. Després de dotze mesos amb menys activitat, la reobertura del parc és una de les principals esperances per recuperar el ritme dels caps de setmana. Fins aleshores, els establiments hauran de continuar resistint amb una clientela reduïda i amb la incertesa de no saber quan podran tornar a treballar amb la normalitat d’abans.
Una davallada de més del 50% en els esmorzars
Els restauradors de Collserola posen xifres a l’impacte de les restriccions. Miquel Àngel Roldan, propietari del restaurant de Santa Creu d’Olorda, explica que l’afluència durant els esmorzars ha caigut més d’un 50%, mentre que els dinars dels caps de setmana s’han mantingut perquè els clients poden arribar-hi per la carretera asfaltada. “Nosaltres rebem la queixa del client sense que sigui la nostra responsabilitat”, lamenta. Roldan assegura que la situació els ha afectat econòmicament i que estan cansats de l’allargament de les restriccions. Per això, esperen que el parc pugui reobrir abans de Nadal.
Una situació similar viu Miquel Tintorer, propietari del restaurant Can Tintorer, que qualifica l’últim any de“desastre total”. Segons explica, han passat de servir entre 80 i 100 esmorzars els caps de setmana a oferir només una desena. Els dinars, en canvi, han resistit millor gràcies a l’accés per carretera. “Mirem a veure quan obren, però, és clar, portem un any així”, lamenta el restaurador, que confia que la recuperació de l’accés als camins permeti recuperar una part de la clientela habitual.
Els restauradors denuncien la falta d’ajudes i d’informació
La prolongació de les restriccions no només ha reduït la clientela dels restaurants, sinó que també ha generat malestar entre els propietaris per la falta d’informació i de suport durant aquests mesos. En aquest sentit, Miquel Àngel Roldan, propietari del restaurant Santa Creu d’Olorda, denuncia que els negocis no han tingut “cap administració que hagi donat la cara per la nostra situació”. El restaurador considera que la pesta porcina africana “afecta principalment les exportacions” i assenyala que a la zona es fan tasques de neteja i que pràcticament no s’hi veuen senglars. Per això, després d’un any d’incertesa, reclama que “s’autoritzi com més aviat millor la reobertura del parc natural”.
A aquesta falta d’informació s’hi afegeix l’absència d’ajudes econòmiques per compensar les pèrdues acumulades. Miquel Tintorer, propietari del restaurant Can Tintorer, lamenta que no hagin rebut cap mena de subvenció malgrat els mesos que fa que arrosseguen les conseqüències de les restriccions. “Un any sense ajuts de cap mena”, resumeix. El restaurador critica que s’hagi començat a parlar de possibles ajudes quan ja fa dotze mesos que els negocis pateixen les conseqüències del tancament dels camins. “Les pèrdues, a hores d’ara, són molt grans”, afirma. Amb una davallada important dels esmorzars, sense ajudes i sense una data definitiva per recuperar l’activitat habitual, els restauradors continuen pendents de la reobertura de Collserola. Després d’un any d’espera, confien que la recuperació de l’accés als camins permeti tornar a omplir les taules de ciclistes i excursionistes i recuperar una part de la clientela que han perdut durant aquests mesos.
