El passat dilluns 22 de novembre, el qui va ser president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys, Jordi Pujol, va visitar la vila. Empresaris i representants de les entitats de Molins van acompanyar-lo en un dinar al Cafè de la Peni, que va reunir més de cent persones que s’hi van acostar per compartir sobretaula amb ell.
Durant el dinar, Jordi Pujol, que segueix ocupant un càrrec honorífic a l’organització de CIU, va parlar de diversos aspectes, tots ells en relació a un mateix àmbit, el nacional. Per l’expresident, Catalunya sempre ha tingut i seguirà tenint una gran capacitat capdavantera, i tot i que hi ha dades, tenint en compte la crisi que s’està patint, que fan estar alerta, creu que n’hi ha d’altres “que també ens han de fer veure que si fem bé les coses tenim molt camí per endavant”. Al seu parer, s’ha arribat a un punt crucial, de no només crisi global, sinó de crisi de confiança, en el qual manca algú que marqui clarament el camí. D’aquesta manera, Pujol animava als allí assistents a apostar per un govern fort el 28 de novembre, en la crida a les urnes.
Jordi Pujol també va parlar de la sentència de l’estatut, que al seu entendre ha suposat un crisi molt greu de la relació amb Espanya i que només es podrà arreglar “amb un govern amb les mans lliures”. Per l’expresident, el que han fet amb l’estatut és com si a un capellà li diguessin que només li trepen dues paraules de l’evangeli, però aquestes fossin “deu existeix”, “li han tret el més important, l’essència”.
Pujol, va acabar el seu discurs parlant d’una altra crisi, la de la pèrdua dels valors de Catalunya, que “han estat relativitzats, deixats de banda i fins i tot menystinguts pel tripartit, tant amb al paraula com sobretot amb els fets”. És per això que l’expresident Pujol va tornar a cridar als assistents a triar un govern que estigui preparat per poder fer el canvi, tot animant als assistents a votar per CIU: “Estem en un carro que s’ha encallat en un sot, cal que algú amb prou força el pugui estirar i empènyer per seguir fent aquell camí d’èxit que com a conjunt de país havíem fet i que junts podem tornar a fer”.