Arrel de l’escrit que ha publicat el President de CiU a Molins de Rei , no m’he pogut estar de respondre amb tota cortesia però a l’hora amb tota claredat les seves afirmacions.
Tens tota la raó Ricard, quan dius que a base de repetir una idea, encara que aquesta no sigui certa, queda fixada en la ment de les persones degut a la repetició.
El tema clau però per poder transmetre i fixar la idea en la societat, es el control dels mitjans de comunicació i la seva utilització massiva, i a Catalunya, no mes cal repassar les hemeroteques per veure clarament qui els ha estat utilitzant de forma unívoca amb un sols fi: erosionar al Govern d’Esquerres.
Heu demostrat en la pràctica, que es possible fixar un marc conceptual i concretament lligar la idea de fracàs a la paraula “tripartit”, hem de reconèixer que heu utilitzat com ningú la propaganda, repetint tòpics que no son certs però que com indiques clarament, a força de ser repetits han arribat a la “psique” col·lectiva de la ciutadania, fins el punt d’aconseguir una important visió negativa del govern, qüestió fonamental en els resultats electorals de les recents eleccions al parlament de Catalunya.
Un cop aclarit aquest extrem parlem de progressisme… Com be dius August Compte es un dels formuladors de la idea del progrés i la filosofia positiva. Però a continuació l’afirmació que fas de que no era precisament socialista sinó un conservador no es certa i no es sosté a la llum de la història. Doncs aquest pensador francès pare del positivisme ( Montpeller, 1798 – París, 1857). trencant amb la tradició catòlica i monàrquica de la seva família, es va orientar en el temps de la Restauració, cap l’agnosticisme i las idees revolucionaries. Des de 1817 es va vincular al enciclopedista i socialista d’origen noble, Claude-Henri de Rouroy, Comte de Saint-Simon, pare del socialisme utòpic, pel qual va treballar de secretari fins el 1824.
Efectivament el terme “progrés” està lligat avui a l’estat de benestar, un concepte convertit en realitat, fruit mes que d’un pacte polític com afirmes, a la conquesta, lluita a lluita, estat a estat, generada pels moviments obrers i sindicals i certament molt desenvolupats desprès de la segona guerra mundial. Es especialment en moments de guerra freda a Europa, quan l’oligarquia econòmica cedeix front a l’avanç sindical, doncs calia “vacunar” i garantir un altre tipus d’estat respectuós dels drets dels treballadors, front a la por que generava en aquells moments l’existència d’una potent alternativa teòricament socialista a la URSS i en l’est d’Europa (independentment del absurd i dictatorial sistema en que es va convertir finalment).
Per aquesta raó la implantació de l’estat de benestar ha estat desigual en tots els estats del món, depenent i molt de la força i de la mobilització de les anomenades classes populars, no ha estat un pacte polític, una obra de generositat dels poderosos i dels partits que els representen, sinó fruit de conquestes socials, fabrica a fabrica, poble a poble, estat a estat.
Ho sento Ricard, però per molt que ho intentis desvirtuar, la idea de progressisme i especialment la de benestar social, està intrínsecament lligada a l’esquerra, al moviment obrer i sindical i a les lluites obreres i populars, per molt que els partits conservadors, intentin apropiar-se dels conceptes clàssics i històrics de l’esquerra social.
La mostra mes evident d’això es l’actual ofensiva mundial dels poderosos ara anomenats “mercats” per fer retrocedir les conquestes socials i l’estat de benestar especialment a Europa, imposant mesures draconianes i importants retalls als drets socials i cercant la desaparició de l’estat de benestar tal com l’hem conegut fins ara.
Com totes les paraules el mot progrés pot tenir diferents interpretacions, al igual que la el de polítiques socials. Tot depèn del costat que es miri. Per a un empresari la paraula progrés, significa millorar la producció, millorar el consum, tenir una ma d’obra molt barata, no tenir oposició sindical, poder practicar el comiat lliure, millorar els beneficis i emprendre negocis o gestions financeres que portin ràpids beneficis.
Per a un assalariat, progrés significa, tenir mes comoditats a casa i poder comprar mes coses però sobre tot el tenir un treball digne i fix, arribar a final de mes, tenir una seguretat social digne, poder cobrar si es queda aturat, poder tenir una residència digna pels seus pares grans i per a ell mateix quan arribi el moment, poder tenir un llar d’infants pública pagant poc o res, poder tenir una escola pública de qualitat , poder tenir una sanitat pública de qualitat, poder gaudir de la cultura, poder visualitzar un futur pels seus fills i un llarg. etc… Es per això que alguns barregeu conceptes especialment en l’àmbit social, confonent les polítiques socials amb la generació d’ocupació i acuseu a les polítiques d’esquerres de fer polítiques socials d’esquenes de la gent.
Com pots asseverar que l’esquerra es la causant de la crisi actual i del 18% de l’atur, del fracàs escolar i de que el 20 % de catalans estiguin al llindar de la pobresa (per cert segons les ONG’s aquest llindar es superior) ? Tant sols fa pocs mesos en Sarkozi defensava una reforma del capitalisme i fins i tot la nacionalització de la banca, no son aquests els causants de la crisi financera mundial, que arruïna països, i que provoca l’atur a escala mundial i especialment europea ?
És l’esquerra també la responsable del que el capitalisme hagi globalitzat l’economia, controlant-la fins l’extrem de poder agenollar els governs a la seva voluntat? Cal recordar que el control d’aquests autèntics “senyors dels diners“, que apliquen la dictadura del moviment lliure de capitals, s’ha de fer a escala europea i fins ara Europa, en mans majoritàriament de governs conservadors, el únic que esta fent, es retallar drets socials i no actuar de forma unitària i contundent contra els especuladors financers mundials.
És l’esquerra la que controla els “mercats”, és l’esquerra la que ha provocat la bombolla immobiliària, és l’esquerra que ha enfonsat la banca internacional, és l’esquerra la causant de que no hi hagi prou diners a causa de la baixada de recaptació d’impostos per la crisi, per tirar endavant la llei de dependència ??
Una cosa es voler criticar la utilització del mot que ha fet alguna força política que es presentava com a garantia de progrés i que desgraciadament i en especial a nivell d’estat no esta fent mes que aplicar les politiques neoliberals que per cert vosaltres defenseu i voleu anar mes enllà… I d’altre pervertir les paraules. Em sembla molt correcte que prioritzeu el foment del dret al treball, i la generació de riquesa, doncs es fonamental i estarem amb vosaltres en aquest objectiu, però no a costa del comiat lliure, de carregar-se l’estat de benestar, el drets dels treballadors i les prestacions socials (congelació de pensions, rebaixa de sous als nous pensionistes, jubilació als 67 anys, etc.).
Està demostrat que la millor fórmula per a la distribució de la riquesa al conjunt de la societat, es que els guanyin mes, paguin mes, i en aquest sentit cal anar molt amb compte en la rebaixa d’impostos, especialment als poderosos (ja força reduïts) o la supressió d’impostos com el de successions (la pregunta següent es: quina política deixarem de fer sense aquests diners ?).
Us recomano molta cura, perquè aquestes polítiques el que generaran es la manca de recursos per a garantir els mínims de benestar a la majoria social i això de ben segur que no es progrés i si polítiques d’esquenes a la gent.
Lluís Carrasco Martínez, president d’Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei
