Ho acabem de veure a Cervelló fa pocs dies. Un incendi forestal que ha cremat unes 16 hectàrees va obligar a confinar a correcuita prop de 300 veïns de les urbanitzacions de Can Paulet i les Rovires. Les flames van arrencar amb molta força i el cap del foc va arribar a afectar diversos vehicles i parcel·les. Aquesta vegada, gràcies a l’actuació heroica i ràpida de 170 efectius dels bombers, ho hem pogut explicar sense danys personals. Però no ens enganyem: hem tingut sort. La nova realitat que tenim al davant és molt més fosca i perillosa. Molins de Rei, amb una important massa forestal de la serra de Collserola, no està exempta dels perills d’aquests incendis.
La realitat dels incendis
Cal dir-ho alt i clar i sense embuts. L’increment brutal de la virulència dels incendis forestals no és una simple anècdota estiuenca, sinó l’efecte directe de l’escalfament global que està sotmetent els nostres boscos a un estrès hídric acumulatiu, sequeres extremes i onades de calor constants. Han arribat per quedar-se els incendis de cinquena i sisena generació, autèntics monstres explosius.
Incendis de nova generació
Estem parlant de focs que ja no es propaguen de manera previsible, sinó d’incendis explosius capaços de generar la seva pròpia meteorologia (creant tempestes de foc) i de llançar brases incandescents a quilòmetres de distància. Aquests fenòmens superen de manera absoluta les capacitats físiques i tecnològiques de qualsevol cos d’extinció. La física és tossuda: quan un front de flames supera el límit d’intensitat dels 10.000 kW/m, acostar-s’hi és un suïcidi i llançar aigua des dels avions no serveix de res perquè s’evapora abans de tocar terra.
La paradoxa de l’extinció
La ciència ja ens ha advertit que som víctimes de la «paradoxa de l’extinció» i de l’abandonament rural. Com que durant dècades hem estat molt eficients apagant els petits focs, hem permès que la biomassa i el combustible vegetal s’acumulin als boscos sense aturador, preparant l’escenari per a catàstrofes inaturables.
I mentre el territori crema i les urbanitzacions al mig del bosc es converteixen en autèntiques trampes de protecció civil, l’estupidesa del negacionisme climàtic ens està frenant. La polarització política sistemàtica i les visions negacionistes d’algunes forces polítiques (que es neguen a donar suport als acords pel clima al marge de debats partidistes) estan bloquejant reformes absolutament vitals per a la nostra seguretat.
Un pacte d’estat com a full de ruta
Aquesta nova realitat exigeix que totes les administracions deixin de banda les baralles competencials i es posi fil a l’agulla. Necessitem acció, no discursos buits. Cal donar un suport unànime al Pacte d’Estat enfront l’emergència climàtica, un pla dissenyat amb 15 eixos estratègics i avalat per centenars de científics i investigadors que ens ha de permetre fer front a aquesta amenaça de manera coordinada i eficaç.
Aquest pacte d’estat és la nostra millor eina de supervivència. Implica mesures clares que no poden esperar més:
● Mitjans humans i prevenció tot l’any: Desestacionalitzar el personal d’extinció per tenir les brigades forestals treballant els dotze mesos de l’any. Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern fent neteges, aclarides i cremes prescrites.
● Gestió forestal i món rural: Promoure activament la ramaderia extensiva i el piropastoralisme (com els «ramats de foc») per mantenir a ratlla la vegetació del sotabosc de manera natural, alhora que es revitalitza i es remunera l’economia local rural.
● Coordinació real d’emergències: Crear l’Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències per centralitzar les decisions logístiques i no dependre de les fronteres autonòmiques quan el foc amenaça la vida de les persones.
El foc ja no respecta els temps parlamentaris ni el tacticisme polític. L’emergència és avui, aquí i ara. O assumim el problema i apliquem aquest pacte d’estat amb valentia, prevenció i recursos, o ens asseiem a veure com el nostre futur queda reduït a cendres. Toca triar.
Lluís Carrasco i Martínez és membre de la PTP i del Grup d’Impulsió de la transició energètica del Baix Llobregat (GITE)
