Els recents esdeveniments succeïts en el si del govern municipal de la nostra vila ens fa pensar, com ja estan apuntant diferents analistes i mitjans de comunicació a nivell local, que ens trobem en un final de cicle polític en quant el fons, les formes i els actors que han dirigit durant els darrers anys la pauta i el ritme de l’acció política des de l’Ajuntament.
El govern municipal, tot i què els diferents grups que l’integren han manifestat una i altra vegada que acabaran el mandat assolit ara fa quasi quatre anys, pels fets i declaracions manifestades darrerament estan donant proves que la suposada unitat de govern és qualsevol cosa menys –justament- unitat.
Cada grup es desmarca dels altres. Semblaria que l’únic que els interessa individualment és defensar la part de gestió de govern que han portat els regidors de la seva formació política. Minimitzant, oblidant inclús completament, la gestió portada a terme pels altres grups dins el govern municipal. Lògicament, amb aquesta particular visió de la realitat política, semblaria que l’únic que ha funcionat durant el mandat, ha estat la bona gestió de les regidories pròpies, com si la resta no existissin. Semblaria com si oblidessin que l’acció de govern és –hauria de ser- una tasca conjunta, d’equip, i per tant de corresponsabilitat dels grups que conformen el govern. No ha estat així. En l’actual mandat (si més no en el darrer període) els socis minoritaris del govern han estat crítics, amb més o menys intensitat amb el soci majoritari; mentre el soci majoritari, per a contrarestar, darrerament sembla que es vulgui apropiar de tota l’acció de govern, com si els socis minoritaris haguessin estat mers acompanyants del grup que ostenta l’alcaldia.
I per a acabar-ho d’adobar IiE, el soci majoritari de l’equip de govern –després de vint anys d’una meritòria unió, que també ha viscut situacions de desencontres importants durant el darrer any de mandat- no repetirà coalició a la propera contesa electoral. Sembla que ENMR es vol enganxar al tren de la independència que, segons vaticinis de predicció discutible, passarà properament per MdR. Mentrestant ICV intenta ressorgir –novament- d’aquesta convulsa situació com si res hagués passat, com si tot aquest allau de contradiccions no anés amb ells, com si la crisi de govern fos una invenció dels grups de l’oposició, que es dediquessin a veure fantasmes allà on l’únic que hi ha és una gestió modèlica de l’acció de govern (dels governs ?) municipal.
Si l’acció de govern fos tant modèlica –que no ho ha estat en el seu conjunt- els propis socis de govern d’IiE no estarien postulant-se com a accions de “canvi” de cara a les properes eleccions municipals. Semblaria que els socis no estan massa d’acord en com s’ha gestionat l’acció d’un govern del qual eren –i encara són- actors implicats.
Amb aquest panorama, doncs, podríem tenir la sensació que no és només l’oposició qui està visualitzant un canvi de cicle. Podríem incloure, a banda dels diferents agents socials de la vila que comparteixen aquesta sensació, els propis socis d’un govern que ha acabat a les portes del divorci.
Sembla que la realitat política de MdR, amb una fórmula de govern esgotada està tocant al seu fi. Hem arribat al final d’un cicle que ja ha donat els seus fruits, i ara convé iniciar una nova etapa que comporti, d’una manera ferma, la potenciació d’una política municipal de més proximitat i complicitat amb la ciutadania, les entitats i els moviments socials. Aquest ha de ser un nou cicle on les decisions no es prenguin a esquena dels afectats, on la veu i l’opinió de la societat civil jugui un paper de primer nivell. Un nou cicle on el diàleg i les bones pràctiques han de formar part de l’actuació quotidiana del govern municipal. Un cicle de participació i transparència, on les formes no restin supeditades a un fons no sempre ben explicitat. Un nou cicle de treball conjunt i esforç compartit, on la il·lusió i l’esperança en el futur de MdR i la seva gent ha de ser la preocupació màxima i prioritària dels seus regidors. I aquí han de ser-hi tots, cadascú des del lloc que ocupi a l’Ajuntament: el govern marcant polítiques i facilitant a l’oposició que pugui participar de manera activa en la presa de les grans decisions que marcaran el futur de la vila; l’oposició vetllant perquè l’acció de govern sigui correcta i ajustada a la norma, amén de plantejar propostes d’actuació en el marc d’una participació responsable.
Sens dubte l’abordatge d’aquest nou cicle comportarà un canvi real –i no metafòric- en la manera d’abordar l’acció política municipal a MdR. En definitiva, aquest nou cicle serà l’escenificació d’un canvi a millor.
Joan Barrios, president PSC Molins de Rei
Todo son suposiciones, los analistas, los expertos, los……….., los que estais en politica, tanto a nivel local, autonomico o nacional, desde que el PSOE ganó las dos primeras elecciones (y llovió mucho desde entonces) a buscar el cargo sin ofensa, para que todos nos llevemos bien (de derechas, de izquierda??, de centro, sindicalistas, terroristas, ………..). Nedie ha sido capaz desde hace mucho tiempo de llamr a las cosas por su nombre, segundo nombre y todos los apellidos que tenga que tener.
Desde todos los partidos solo nos dedicamos a decir lo mal que lo hacen los otros (sin denunciar como se tiene que denunciar, sin mojarse como se tiene uno que mojar, con todas las consecuencies, buenas o malas). La conclusión que tenemos los "ciudadanos" es que todos los que estan en política, al nivel que sea, sólo lo están por un interés propio y no común. Habéis cónseguido que, sólo a nivel municipal votemos por si nos cae bien o mal l apersona que se presenta, ya que sabemos que la persona que se presente va a mirar sólo por sus intereses de partido o personales y que el resto del mundo,país, autonomía, ciudad, municipio, pedadía obarrio al final, como dicen en mi pueblo "le suda tres cojones".
Dedicaos a hacer política de verda, aprended de los que han sufrido la política y que hace años echásteis de los partidos porque "no se adaptan a una sociedad globalizada", cuando fueron ellos los que creyeron en ella, la fomentaron y la crearon.
Espero que mis hijas puedan realmente decidir que personas tomen las grandes decisiones políticas de su sociedad, porque, bajo mi opinión, no queda nadie en ese país que crea en ello
Espero qu etodo lo que he escrito en este texto no se lo tome nadie como una ofensa personal a si mismo o a su ideología, sea la que sea, pero algún día tenía que escribirlo.
Pido disculpas por ser en este lugar.
P.D.
Tamíén quiero reconocer la labor de un gran porcentage de los políticos de base, porque ellos son los que se llevan los palos del día a día, y que, además, se lo llevan a sus casas y lo han de sufrir con sus familias.
Att
Samuel de Haro