Al primer acte que se celebrava a la Federació Obrera -el reconeixement a l’excel·lència educativa- molts es van haver de quedar drets, la climatització va ser insuficient i va faltar la conferenciant prevista al programa. No obstant, l’edifici va agradar als assistents.
Un cop oberta oficialment, a la Federació Obrera li faltava passar la prova de foc: l’estrena real, amb el primer acte públic. Aquest va ser el reconeixement a l’excel·lència educativa, però a nivell organitzatiu no va satisfer les expectatives.
La sala d’actes de la Federació Obrera té capacitat màxima per a 100 persones, i és juntament amb La Gòtica la sala amb més capacitat de què disposa l’Ajuntament. No obstant, es va quedar massa petita per encabir a tothom a la seva estrena, per raons òbvies: els alumnes homenatjats van ser 48, i cadascun portava com a acompanyants a més d’una persona, i també hi van assistir professors de cada centre. El resultat va ser que molta gent es va haver de quedar dreta, repartida pel fons de la sala i fins i tot pels laterals.
La concentració de gent es va veure agreujada per la falta de climatització; si bé l’aire condicionat funcionava, aquest va esdevenir clarament insuficient quan la sala es va començar a omplir de gent, obligant a obrir portes i finestres per ventilar la sala.
Un altre problema -aquest no atribuïble a l’edifici- va ser que van faltar dues de les persones que estava previst que assistissin a l’acte, i els seus seients a la tarima van quedar buits. Un d’ells era el primer tinent d’alcalde, Joan Ramon Casals, i l’altra era Mercè Parés, exdirectora del CEIP La Sínia i actualment directora de l’Àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar dels Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat. Mercè Parés era ni més ni menys que la conferenciant de l’acte. L’educadora havia de pronunciar una conferència titulada «L’excel·lència educativa», però se li va avariar el cotxe. Durant tot l’acte es va estar pendent de la seva arribada, però finalment l’acte va acabar i Mercè Parés encara no havia pogut arribar.
Malgrat totes les dificultats, els assistents a l’acte -que probablement eren les primeres persones que hi entraven que no estaven vinculades amb la Federació Obrera per cap motiu-, en entrar a l’edifici feien en general comentaris positius sobre la nova Federació Obrera.
Però com és pot ser tant inútil i ineficaç. Tenim uns polítics que mentre hi càpiguen ells a la foto la resta els importa un nap.