Mor el comunicador i humorista Carles Vives als 61 anys d’edat víctima d’un càncer. Resident a Molins de Rei des de la seva infància, Vives serà recordat com a dinamitzador social a favor de la ràdio, l’humor i la lluita contra el càncer.
Carles Vives i Morgo (1950-2012) morí la matinada del dissabte 25 d’agost víctima d’un càncer als 61 anys d’edat. Vives era comunicador i humorista, regalant el seu talent a través de llibres i programes a Ràdio Molins de Rei i altres ràdios del Baix Llobregat, sempre en clau d’humor. Molinenc d’adopció, era un lluitador incansable col·laborant en diferents associacions contra el càncer.
Carles Vives va néixer el 6 de novembre de 1950 a Talarn, un poble del Pallars Jussà situat sobre la Conca de Tremp, a prop del Pantà de Sant Antoni. La seva relació amb Molins de Rei va començar molt jove, quan els seus pares van decidir que fos alumne intern del Col·legi Sant Miquel Arcàngel. A la vila va casar-se i formà una família.
Una vida dedicada a la comunicació en clau d’humor
La figura de Carles Vives s’ha de recordar amb un somriure a la boca. Dinamitzador social, presentà innumerables actes d’entitats molinenques com l’Agrupación Lorquina o diverses associacions de veïns. Començà a col·laborar amb Ràdio Molins de Rei des dels inicis de l’emissora local, convertint-se en col·laborador fix a principis de la dècada dels 90 sota la direcció de Miquel Armengol.
Durant molt de temps va posar veu a Ràdio Molins de Rei durant els matins del diumenge i els últims anys ho feia cada divendres, compartint música i acudits amb els oients a través de les ones radiofòniques mitjançant el programa Carles i Olé. Acudits, concursos amb trucades dels oients i música feien un còctel radiofònic que es va convertir en un programa mític de la ràdio nostra. En ell, sempre tenia paraules per a les persones malaltes, que escoltaven la ràdio soles o que patien alguna malaltia.
Divendres 6 de juliol, amb la malaltia força avançada, va fer el seu últim programa en directe. També dirigí el programa La teva estona a Ràdio Sant Vicenç i col·laborà amb altres ràdios de la comarca com Ràdio Cervelló.
Vives també serà recordat com a escriptor de llibres humorístics. Les seves obres eren reculls d’acudits com Riure per viure o Riure per les butxaques, fetes en col·laboració amb associacions com l’AFANOC (associació de familiars i amics de nens amb càncer) o l’Associació Espanyola Contra el Càncer, totes elles dedicades a la lluita contra el càncer. De fet, aquesta malaltia va marcar un abans i un després a la vida del molinenc que va patir el traspàs d’una filla víctima també de càncer. Aquest fet, unit a la seva solidaritat, va promoure un esperit de lluita contra la malaltia totalment incansable. Irònicament, ha estat un càncer també el que s’ha endut a Carles Vives i Morgo, un molinenc que sempre reia i feia riure.
Puto càncer….. suma i sigue, Descansi en pau en Carles.
Estimat i recordat amic Carles,avui en el ultim comiat,tots erem a prop teu i jo que et vaig visitar la setmana passada,en uns moments en que et senties marejat i on quasi no varem creuar paraula,et duia dins del cor com t'hi portat en el decurs de tota la teva malaltia,però quedant un pel al marge per respecte a la teva intimitat.No per això,he estat mai allunyada de tu,sempre hi preguntat al teu amic Joan com anaves seguint en la teva malaltia.Recordo amb molta estima quan vares presentar un dels teus primers llibres al Pati LLimona i on vaig estar tan a prop teu,presentant amb tanta il.lusió un llibre que estava farcit de rialles.Era l'any 2.000,tot per l'Associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya ( AFANOC ).Ara Carles,milions de nens et brindaràn la seva rialla i les families i amics et recordarem com un dels més grans impulsors per combatre aquesta cruel enfermetat.Ara amic tens una nova il.lusió…el retrobament amb la teva enyorada filla i la feina de vetllar per els teus sers estimats que tant et trobaràn a faltar.En nom de tots els qui t'hem conegut i hem tingut el goig de compartir bons moments amb la teva companyia,gràcies per tot el teu esforç de lluita i amistat ! Descansa en pau.
Gracies per tot tiet.
Recordo el dia que ens vam coneixer, un amic comú et va parlar de mi i tu amb el teu projecte del primer llibre d'acudits sota el braç vas trucar la porta de l'editorial Edunsa.
Encara que no vam poder col·laborar en aquell primer llibre, la teva empenta i el teu gran projecte personal van consolidar una amistat que durarà per sempre.
Quan vaig crear l'editorial Almon ja vam poder col·laborar en tots els altres projectes editorials, sempre en tenies alguna pel cap, fins i tot en la darrera conversa que vam tenir fa uns mesos.
Estiguis a on estiguis sempre estaràs engrescant a la gent en projectes per ajudar a les persones amb problemes.
Descansa en pau Carles.
Albert
M'agrada molt aquest titular! Enhorabona! Una abraçada, Carles!.