Una xerrada d’Arcadi Oliveres desborda la Federació Obrera

El primer acte de l’associació cívica i política Dempeus Molins supera totes les expectatives. S’estrenava divendres al vespre amb Arcadi Oliveres, que va posar sobre la taula grans problemàtiques mundials amb dades esfereïdores.

La sala de la Federació Obrera era plena a vessar, literalment. Persones assegudes, dretes i al terra omplien tot el recinte habilitat, i fins i tot a les portes s’hi atansaven persones que no podien ni entrar. En total, es calcula que eren uns 200 espectadors en una sala que no donava a l’abast. Aquest ha estat l’acte que més públic ha reunit des de la inauguració de la nova Federació Obrera.
No hi podia haver un primer acte millor que aquest per que Dempeus Molins! es donés a conèixer: una associació que naixia aquest gener per tal de “contribuir a la dinamització de la vida social i política de Molins de Rei fomentant la reflexió i el debat”, tal i com diu el seu propi manifest fundacional. El primer convidat, Arcadi Oliveres, a part de ser conegut com “la veu dels indignats” és el president de l’associació Justícia i Pau i professor d’economia a la UAB.

I és que, segons Oliveres, “estem governats per una colla d’impresentables”. Va parlar de la banca, i també de les polítiques públiques per fer front al que, “no és cap crisi, és una estafa”. Per exemple, deia, amb tots els diners destinats a la banca en els darrers anys per evitar-ne la seva fallida, “es podria acabar amb la fam al món unes 96 vegades”, problemàtica que ens comença a tocar de ben a prop. La FAO xifrava al 2008 uns 50.000 milions d’euros anuals per eradicar la fam mundial, tot i que als bancs el poder públic els ha lliurat un total de 4.600.000 milions. En canvi la fam ha crescut un 15% i avui “100.000 persones moren cada dia de gana”.
No va faltar la referència als desnonaments. A Espanya hi ha un total de 2 milions de pisos buits, tot i que un milió de persones es veuen obligades a viure al carrer. Pel professsor universitari, “els caixers automàtics dels bancs són la millor obra social d’aquests”. Un dels bancs, Goldman Sachs, una entitat que “manipula i enganya” i ha esdevingut el símbol de l’actual crisi financera. Grans directius d’aquests bancs foren Luis de Guindos, Mario Monti o el president del BCE, entre altres. Pel ponent, “els bancs no s’han de salvar i els banquers han de ser jutjats. Si no es fa és una vergonya i una burla de la justícia”.
Del frau fiscal també se’n va parlar, una xifra que a Espanya ascendeix als 93.000 milions d’euros cada any. El 75% d’aquests provenen d’empreses, bancs i grans fortunes individuals. Companyies com Samsung, Amazon o Google, que evadeixen el 90% d’impostos, bancs com el Santander o el BBVA i fortunes, entre les quals figura el nom de José Maria Aznar. “Que no ens diguin que no hi ha diners, que ens diguin que ho fan molt malament”, exigia Oliveres. Això sense tenir en compte la despesa militar espanyola que es xifra en 52 milions d’euros diaris “sense estar sotmesos a cap amenaça”.
La solució que planteja Arcadi Oliveres és la redistribució del treball cooperatiu i la inversió en banca ètica, perquè considera que  “els bancs són necessaris” i ens poden beneficiar si no hi ha especulació. Durant la xerrada, Oliveres també es va mostrar favorable a l’independència sempre i quan no es justifiqui per finalitats econòmiques. “La qüestió econòmica no és una qüestió”, va concloure amb rotunditat. En tot cas, Oliveres és partidari, deia, de construir una Catalunya republicana, sense e exercit, solidària amb la resta d’Espanya i el tercer món i amb empreses cooperatives exemplar. Es mostrava, d’aquesta manera, totalment oposat al projecte d’Artur Mas i de l’ANC.