La periodista de successos de La Vanguardia, Mayka Navarro, va protagonitzar una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària, dedicada al periodisme de successos. Durant la sessió, va defensar la necessitat d’un tractament rigorós i responsable de la informació sobre fets delictius.
La sala d’actes de la Federació Obrera va acollir una nova conferència de l’Aula d’Extensió Universitària, dedicada al periodisme de successos. La sessió, titulada ‘Els successos: el periodisme que millor retrata la vida’, va anar a càrrec de la periodista Mayka Navarro, especialitzada en aquest àmbit a La Vanguardia, que també va ser reconeguda amb el Premi Comunicació Miquel Armengol de Ràdio Molins de Rei l’any 2023. Durant la seva intervenció, Navarro va oferir una mirada directa i sense matisos sobre la realitat dels successos i el seu tractament mediàtic.
Navarro va recordar que, tot i que a Catalunya es registren de mitjana uns 400 atacs amb arma blanca al mes, Catalunya i també “Espanya, és un país segur”. En aquest sentit, va afirmar que les dades continuen avalant el país com a segur, situant-se molt per sota d’altres ciutats europees en índex de criminalitat. “No hi ha cap carrer on la policia no pugui entrar”, va afirmar, insistint que els cossos de seguretat treballen de manera constant per reduir els delictes i garantir la convivència.
En aquest context, Navarro també va alertar dels perills de la precipitació informativa, posant com a exemple el cas recent del nadó de la Vall d’Hebron. Inicialment, els pares van ser acusats d’agressió sexual, però “avui mateix s’ha exculpat a la mare” per una revisió mèdica i per proves que demostren “que el pare sí que l’havia maltractat, però no hi ha indicis d’agressió sexual ni de què la mare participés en aquests actes”, va afirmar. “Com a país hem assenyalat uns pares com a agressors sexuals sense proves”, va lamentar, tot subratllant la necessitat de ser “extremadament curosos” en el relat dels fets. Amb aquest cas, la periodista va reivindicar un periodisme més rigorós i responsable davant les situacions especialment sensibles que tracten els successos. “Cal recordar que relatem les històries de les persones en el pitjor moment de la seva vida”, va sentenciar.
De la militància política a una vocació forjada a la redacció
Mayka Navarro va repassar també els seus inicis, que segons va explicar, van estar marcats per una forta consciència política. Filla d’immigrants de Navarra i criada a Santa Coloma de Gramenet, va explicar que de jove aspirava a “canviar el món i liderar una revolució”, en una etapa en què ella mateixa es definia com a “comunista i revolucionària”. El seu pas per la universitat, primer a Biologia i després a Ciències de la Informació a Bellaterra, va estar, de fet, condicionat per aquest context, ja que, segons va explicar “en aquell moment la universitat estava molt polititzada i m’ho passava millor al bar debatent que no pas a les aules”. Tot va canviar quan, gairebé per casualitat, un professor “va veure alguna cosa en mi i em va dir que com a periodista ho faria bé”, un punt d’inflexió que la va portar a la redacció d’El Periódico, on iniciaria la seva trajectòria professional.
Els primers passos, però, no van ser fàcils. Navarro va admetre que “no sabia escriure i gairebé no llegia”, però que va aprendre l’ofici a base d’esforç i constància. “Entrava la primera i sortia l’última”, va dir, reconeixent també que durant molt de temps va patir la síndrome de la impostora. Amb el temps, i gairebé per casualitat, va acabar especialitzant-se en successos, un àmbit que la va portar a cobrir casos de gran impacte mediàtic arreu de l’Estat, amb una dedicació absoluta, ja que “anaves on fos i el temps que fos per cobrir la història completa”. En la part més personal de la sessió, la periodista va reivindicar el valor humà de l’ofici periodístic davant l’auge de la intel·ligència artificial. “Un ChatGPT no té ànima”, va afirmar, tot defensant que el periodisme requereix de sensibilitat per explicar les històries. Navarro va recordar casos especialment colpidors, com el d’un home en cadira de rodes que va matar un jove en intentar robar-li, per exemplificar la duresa dels successos i les seves conseqüències imprevisibles. “T’emportes moltes històries a sobre”, va concloure, admetent que ella va acabar convertint la seva professió “en la meva vida”. D
Debat sobre justícia, seguretat i criminalitat
Per tancar l’acte, es va obrir un torn de preguntes en què Navarro va abordar diverses qüestions d’actualitat. Sobre la situació de la justícia, va afirmar que “la gent no vol fer carrera judicial”, una reflexió que va generar debat entre el públic, on es va matisar que moltes vegades el problema és que “no tothom s’ho pot permetre”. La periodista també va referir-se a l’impacte personal de la seva exposició mediàtica, admetent que amb els anys se li ha fet més difícil de gestionar i revelant que fins i tot havia arribat a aparèixer en una llista d’ETA. Pel que fa a les agressions sexuals, va alertar que “estan disparadíssimes”, tant en entorns familiars com entre desconeguts, i va subratllar que aquest augment no es pot explicar només per canvis legislatius, sinó també «per factors socials com l’auge de sectors antifeministes».
Navarro va defensar que “prendre’s la justícia per la mà no és la solució” i va posar el focus en altres problemàtiques com el consum de drogues, assegurant que Espanya és un dels principals consumidors de cocaïna i marihuana d’Europa. En aquest sentit, va advertir que el país s’ha convertit en un punt clau per al cultiu de marihuana, amb la presència de màfies que aprofiten zones aïllades i infraestructures per distribuir-la. Finalment, també va fer referència a la incertesa que envolta molts casos de desaparicions, un dels aspectes més complexos del periodisme de successos i més difícils per a les famílies.
