El Rodó, 45 anys innovant en silenci

El Rodó va ser un dels primers jardins d’infants municipals de tot Espanya, amb un mètode educatiu propi vigent encara ara, on es tenen en compte per damunt de tot les necessitats de l’infant. La natura, les relacions i els sentits hi tenen un paper cabdal.
Amagats durant el franquisme per introduir mètodes de l’escola republicana, i oblidats durant la democràcia per haver nascut durant la dictadura, El Rodó va ser un dels primers jardins d’infants municipals de l’Estat i s’ha caracteritzat des del principi per tenir el creixement dels infants com a eix vertebrador, amb una educació integral que passa per davant de guardar els nens durant les hores de treball dels pares.

Un mètode educatiu singular
La directora del Rodó, Montserrat Pi, explica a Viu Molins de Rei que la base del mètode educatiu “és el de Maria Montessori, però no exclusivament”. Aquest és precisament el mètode que segueix a La Xauxa Xica el grup de criança Vincles, des del 2009. Les línies mestres del projecte educatiu del Rodó les va posar el pediatre molinenc Ramon Bacardí, que va prendre idees de Friedrich Fröbel, Maria Montessori i Rosa Sensat per crear un mètode propi.

La primera educadora del Rodó, Flori López Aguirre, assegura a Viu Molins de Rei que la filosofia ha estat sempre “tenir en compte què és un nen, veure quines necessitats té, i saber com actuar en base a això”. En tot moment s’aplicava el concepte de salut integral de Bacardí, i també de Montessori: “la manera de viure autònoma, solidària i joiosa”.

El peculiar edifici rodó, dissenyat per l’arquitecte Joan Bonells, ha estat important perquè el projecte educatiu pogués tirar endavant. Totes les aules estan comunicades entre elles, facilitant així dividir o ajuntar els grups en funció de les necessitats. Totes tenen sortida directa al pati, del qual estan separats per amplis finestrals, i la llum natural és a totes les sales, gràcies a les finestres del pati però també a les lluernes rodones del sostre.
El doctor Bacardí explicava, en motiu del vintè aniversari de l’obertura, que “el pedagog alemany Friedrich Fröbel comparava el creixement dels nens als de les plantes que van desplegant les seves branquetes i fulles i postulava que cada centre havia de tenir un jardí”, donant lloc a l’aparició dels “kindergarten” (jardins d’infants): just el que va voler que fos el Rodó.
Així, el pati -és a dir, la natura- és present a tot arreu: des de totes les aules es veu, i els límits es confonen: “quan ets a dins sembla que siguis a fora, i quan ets fora sembla que siguis dins”, explica Montserrat Pi. El contacte amb la natura té un paper essencial en els infants del Rodó. “Intentem que aprenguin el màxim possible a través de la natura. Això permet que els nens aprenguin perquè veuen, senten, toquen… i no de manera virtual”, afirma la directora del centre.

De la concepció que tenia la metgessa italiana Maria Montessori de l’educació, Ramon Bacardí explicava que era “més antropodinàmic” que el de Fröbel: “veia els infants com sers que creixen i evolucionen en tots llurs aspectes, cadascun amb la seva personalitat”. També remarcava que va fundar “una pedagogia de visió mèdica, experimental, basada en la iniciativa del nen, atenent a la fisiologia i psicologia evolutives”. D’aquesta manera, el ritme el marca el nen, l’educació gira al seu voltant, i és ell el qui pren la iniciativa, tot i tenir sempre el suport de l’educadora.

Un aspecte que pot semblar irrellevant però pel qual “vam ser molt criticats en el seu moment” -remarca Flori López- són les rotacions. És a dir, que el mateix mestre vagi canviant de curs al mateix temps que ho fan els nens. “D’aquesta manera s’evita la trencadissa de canviar de mestra cada any” i no cal tornar a fer el procés d’adaptació de nou. La directora remarca que “ara es veu com la cosa més normal, però en el seu moment ens van tractar de bojos”.
Dels aprenentatges que s’emporta un alumne del Rodó, Montserat Pi en destaca que “la societat no és només la família”. “No hi ha un sol model de persona, i volem que aprenguin a conviure, a ser tolerants, i que vegin que amb els altres t’ho passes millor”. També es treballen molt especialment “les emocions i els vincles afectius, la concentració, l’esforç i que a vegades hem de dir ‘no'”. D’altra banda, també es treballen molts valors culturals, tant de Catalunya com de Molins de Rei, amb cançons, tallers i sortides que hi estan vinculades directament. El jardí d’infants forma la personalitat i els valors dels futurs ciutadans, ni més ni menys.

De “Guardería-Casa cuna” a “Jardín de infancia”

Per paradoxal que sembli, l’embrió del Rodó són els aiguats del 1962. Com a població afectada, Molins de Rei va rebre una aportació econòmica amb què es van construir habitatges al barri de Bonavista, però en va sobrar 1,5 milions de pessetes. L’ajuntament va decidir destinar-les a la construcció d’una “Guardería-Casa cuna”, per acollir els fills de les treballadores de les diverses fàbriques de Molins de Rei. “Quan va estar fet, tothom se’n va desdir”, explica a Viu Molins de Rei Flori López, que ha treballat al centre fins la seva jubilació fa dos mesos.
Així, va quedar un edifici construït sense funció assignada. Es va valorar el seu ús com a casal d’avis, però dues persones que sense dedicar-se a l’ensenyament professionalment hi tenien una forta vocació van tenir una idea per reconvertir-lo. Eren Isidre Macias i Ramon Bacardí. L’un era tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei, director de l’Acadèmia Sant Jordi -una escola privada catalanista i laica, en ple franquisme-, a més de tenir un taller de cotilleria. L’altre és un pediatre que ha estat sempre interessat en la formació integral de l’individu. Tots dos “van parlar d’introduir un concepte molt en boga a Alemanya: les llars d’infants municipals”, relata Flori López. El 1968 el doctor Bacardí presentava un informe en què recomanava el canvi de denominació de l’edifici a la de “Jardín de infancia”.

Isidre Macias va anar a buscar llavors a Lluís Català, mestre de la República exiliat a França des de la guerra, germà de Neus Català. Lluís Català ja havia tornat de l’exili anteriorment, moment en què va fer de mestre de l’Acadèmia Sant Jordi i va conèixer a Isidre Macias. Però la repressió franquista va fer que hagués de tornar a fugir de nou a França, i no va ser fins que Macias li va demanar que formés part del projecte del Rodó que va poder tornar definitivament. Durant l’exili va poder conèixer les idees innovadores en l’ensenyament que hi havia a Europa i que no arribaven fins a Espanya, i així des del seu càrrec de director de la llar d’infants va poder posar en pràctica unes idees clarament contràries a les que hi havia vigents durant la dictadura feixista.

El jardí d’infants municipal (llavors encara sense nom) obria l’any 1970, durant tres mesos amb el mestre Lluís Català de director i Flori López d’educadora. Aquesta recorda que l’obertura “va ser possible gràcies a que el senyor Macias era a l’ajuntament, perquè les administracions no podien tenir escoles, però ens ho van permetre com a prova pilot”. El jardí va obrir de manera provisional, per veure si hi havia demanda, i les expectatives es van superar de llarg: “cada dia entraven dos o tres alumnes nous, de Molins de Rei i del voltant, i vam acabar desbordats”, afirma la primera educadora del centre.
Funcionament autogestionat
Un dels lemes del Rodó és: “Entre tots l’hem fet”. Va poder obrir gràcies als esforços i l’interès de persones com Isidre Macias, Ramon Bacardí, Lluís Català o Flori López, però si va poder seguir endavant va ser gràcies al treball dels mateixos pares dels alumnes de la llar d’infants, tot i ser municipal. Des d’un primer moment el funcionament intern de l’escola va ser democràtic, a través del Consell de Jardí. Molts dels arranjaments que s’han hagut de fer a l’edifici i, especialment, el pati, han estat possibles gràcies als pares, que no només han posat la feina -muntant pèrgoles, tancaments o escales-, sinó fins i tot pagant de la seva butxaca tots els materials en moltes ocasions.

“La implicació dels pares és fonamental pel projecte, no només per les aportacions que han fet, sinó també perquè el projecte educatiu funcioni”, explica Montserrat Pi. Dins el procés educatiu es contempla la interacció d’impressions entre l’educadora i els pares, es fomenta que es puguin quedar observant-los en el joc igual que fan les educadores, o es requereix la seva col·laboració per facilitar el procés d’adaptació inicial, per exemple. Però la implicació va molt més enllà, perquè molts dels arbres del jardí que tant de valor tenen per al creixement dels infants han estat donacions dels pares. L’última aportació: un nectariner, d’aquest any mateix.
L’AMPA del Rodó és la responsable d’una “Escola de pares” que organitza xerrades sobre temes relacionats amb els nens, els pares o la família. També s’encarrega d’aportar material, de reposar els objectes deteriorats, de que funcionin serveis com el menjador o activitats com la natació, entre moltes altres funcions.  Amb tot, l’única llar d’infants municipal gestionada directament pel consistori -La Traca i El Molí tenen la gestió subcontractada a una empresa- funciona gràcies a la subvenció de la Generalitat, les aportacions dels propis pares, i el finançament del mateix Ajuntament de Molins de Rei, que està veient-se obligat a fer un gran esforç per cobrir les aportacions que la Generalitat fa a les llars d’infants ja que amb el govern d’Artur Mas s’han reduït a més de la meitat.