[sam id=»33″ codes=»true»]
Amb Nacho Santamaría com a copilot i amb el suport de l’equip Foj Motorsport Coopertires, el molinenc Xavi Foj lluitarà per revalidar el títol a la categoria de cotxes de sèrie del Dakar. Serà la 24ena participació en el ral·li més dur del món. Foj és conscient que la seva lluita contra l’equip Toyota Japó és com la de David contra Goliat per la quantitat de recursos que tenen els asiàtics però, lluny de tenir por, declara que ha d’aprofitar les etapes de «dunes i navegació» que, enguany, son més recurrents que en altres edicions.
És la seva 24ena participació al Dakar. Se sent com l’avi del ral·li?
No, ni molt menys. Tinc molts anys de recorregut per endavant. A més, em trobo molt bé físicament i sé que em trobaré allà i com ho hem de preparar. Fa anys potser improvisava una mica més, ara ja no. L’any passat va ser molt dur i vaig aguantar tot el ral·li bé físicament. Perdo pes, com és normal, però sento que tinc recorregut per temps.
Després d’aconseguir la segona victòria consecutiva l’any passat a la categoria de cotxes de sèrie (T2), quins creu que seran els principals rivals per revalidar el títol?
A priori, els rivals de sempre, després ja veurem si apareix algun equip sorpresa. En tot cas, l’equip oficial Toyota Japó segueix sent la referència en aquesta categoria de cotxes de sèrie. Són 25 persones, han fet molts tests destructius per saber quin és el límit del material, han baixat tres vegades al Marroc per entrenar, van redissenyar el cotxe, han homologat peces noves i, per tot això i per la qualitat dels seus pilots, són l’equip de referència. Ells marcaran la pauta. Jun Mitsuhashi és el primer pilot però crec que Nicolas Gibon és igual de bo i, a més, no té la pressió de ser el número u. Després estem nosaltres, que som tres persones i utilitzem l’assistència compartida.
Sembla una lluita desigual.
És una situació similar a la de l’any passat. Ja estem acostumats però, això sí, nosaltres no tenim marge d’error. Tot i això, sempre apareix algun equip sorpresa. Sobretot ara aquests sud-americans que n’aprenen molt i corren a casa seva. Veurem si són fiables i si tenen el ritme sostingut durant tota la cursa.
Lluitant contra una estructura molt més preparada, quines són les seves armes?
[pullquote]»Ens hem de saber anticipar a la cursa»[/pullquote]
Ens hem de saber anticipar a la cursa, l’hem d’entendre. Això no és un campionat de circuits on tot el que passa es pot intuir. Estem parlant de curses de desert amb molts kilòmetres, molt variables. Un cop ets sobre la pista has de saber improvisar i reaccionar per solucionar els contratemps que van sorgint. A més, a les etapes de dunes i navegació hem de fallar menys que la resta. En aquestes etapes cada cosa que et passa significa una pèrdua de quinze minuts. Si ho fem bé en aquestes etapes tenim molt de guanyat. Així no haurem d’arriscar en pistes més ràpides on no podem competir amb els rivals.
Per tant, utilitzarà un estil de conducció més sobri buscant la regularitat en la totalitat del ral·li. En aquest context, té algunes etapes marcades on li sembli que pot agafar avantatge?
[pullquote]»Patim menys a les dunes»[/pullquote]
Tots patim a totes les etapes perquè no som immunes als contratemps. Dit això, crec que nosaltres patim menys a les dunes. Ara bé, em consta que Toyota Japó, com sempre molt metòdics, ha treballat molt en solucionar els problemes que han tingut en aquest tipus d’etapes en altres edicions. És a dir, el que els hi falla un any no els torna a fallar al següent. Nosaltres hem d’aprofitar que són lents reaccionant als nous problemes que sempre apareixen en una cursa com el Dakar.
Recentment va rebre un reconeixement especial per la seva trajectòria en els Premis Esport de l’Ajuntament i, sempre que marxa, aquí a Molins de Rei n’estem molt pendents. Ho nota durant la cursa? És conscient del suport que li donen des del seu municipi?
Un cop acabada la cursa a mi m’agrada veure el retorn. Les reaccions, la premsa i també que s’ha dit sobre els rivals. Però, evidentment, quan ets dins l’etapa estàs molt sol i és molt complicat rebre informació. Realment, durant l’especial només sé el que veig a la pista, res més. Quan arribo i parlo amb les persones que porten la comunicació sí que m’assabento de tot. Ara, a Sud-Amèrica, les comunicacions són millors que les que teniem quan la cursa es feia a l’Àfrica.
