L’Ajuntament ha signat l’acta de disconformitat amb la delimitació entre els termes municipals de Molins de Rei i Barcelona. La propietat de Santa Creu d’Olorda enfronta als dos consistoris. Ara comença un procés que segons l’alcalde, Joan Ramon Casals, té tots els números d’acabar als tribunals.
Santa Creu d’Olorda enfrontarà durant els propers mesos als ajuntaments de Molins de Rei i Barcelona, ciutat de la qual en forma part formalment. Aquesta setmana, a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha signat l’acta de disconformitat amb la delimitació actual entre els dos termes municipals, aprofitant que ara s’estan revisant les fronteres entre els diferents municipis. Això significa l’inici d’un procés legal i administratiu que es pot allargar durant mesos i que dictarà sentència sobre si Santa Creu és molinenca o barcelonina.
El terreny en discussió és d’unes cinc hectàrees aproximadament i inclou la parròquia de Santa Creu d’Olorda i la plaça amb una zona de lleure que hi ha just al costat. Durant els propers tres mesos els plens municipals dels dos municipis aprovaran aquest desacord en la delimitació dels termes. Després, la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya -formada per experts i representants de diverses institucions- el·laborarà un informe vinculant que donarà la raó a Molins de Rei o a Barcelona. La seva decisió estarà influenciada per la documentació que presentin els dos ajuntaments. L’últim pas d’aquest procés serà anar als jutjats. «Qui perdi a la Comissió de Delimitació anirà als tribunals», assegura amb contundència l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (CiU).
«El que puc assegurar és que a Molins de Rei arribarem fins al final», reitera el batlle que també afirma que «la immensa majoria» d’aquests conflictes acaben de la mateixa manera: en mans de la justícia. Així doncs, dos consistoris del mateix color polític, el blau convergent, es veuran als tribunals. El de Molins de Rei encara no ha calculat el cost econòmic que pot tenir el judici ni tampoc les despeses que causaran haver de fer-se càrrec d’aquest espai sí, hipotèticament, els tribunals li acaben donant la raó.
Arguments històrics
Els principals arguments que presentarà Molins de Rei apel·laran al passat històric de Santa Creu com a lloc molinenc. Des del Museu Municipal ja es treballa des de fa mesos en la recollida del material necessari per dotar de contingut històric a la proposta. «No és una reclamació nova tot i que en els últims 100 anys no s’havien fet passos per fer-la possible», assegura Casals, considerant la reivindicació «lògica i natural per la gent de Molins de Rei». El primer tinent d’alcalde, Xavi Paz (PSC), afirma que al cap i a la fi «reivindiquem com a nostre el que els molinencs identifiquen com la seva muntanya». L’oposició en bloc també està d’acord amb aquesta reivindicació. El passat mes de gener, a proposta d’Iniciativa per Molins de Rei, es va aprovar una moció per unanimitat reclamant que Santa Creu torni a ser molinenca.
La parròquia de Santa Creu d’Olorda està documentada des de l’any 1032. Fins l’any 1812 Santa Creu era part de Molins de Rei. Aquell any es va constituir el terme municipal propi, que recollia moltes masies de l’entorn i indrets que ara són molinencs com la Riera Bonet, la Rierada o Vallpineda. Al 1915, quan es va desfer el terme municipal de Santa Creu, no tot tornà a ser molinenc. Dos terceres part del que era el terme municipal s’incorporen al territori de Molins de Rei, però l’ermita i la plaça passen a ser propietat de Sarrià, que llavors era un municipi propi. Al annexionar-se Sarrià a Barcelona, el que ara es reclama va passar a ser part de la capital catalana.
Si el mantenimiento de la campa, de las mesas, papeleras y bancos la tiene que realizar el Ayuntamiento de Molins , tal como está la campa de Castell Ciuró, hecha unos zorros, llena de baches y charcos , es mejor que no hagan nada. Y no nos vale la excusa fácilona de siempre, de que la culpa es de otros, del parque de Collserola o de la Diputación de Barcelona