Molins de Rei en persona s’acosta en aquesta entrevista a la figura de Quim Rifà, escultor polifacètic, artista arrauxat i nòmada de l’art , i veí del barri de la Riera Bonet.
Quines circumstàncies et van portar a viure a Molins de Rei?
Vaig néixer a Barcelona i he viscut molts anys a Sant Feliu de Torelló, a Osona. També vaig passar una temporada a Berlin, una ciutat que em va donar un gran impuls a la meva carrera. Fa uns anys em vaig instal.lar a Molins de Rei, amb la meva companya, Aina Trias, al barri de la Riera Bonet, on disposo d’un espai que em permet compatibilitzar el taller i l’habitatge. M’agrada la tranquil.litat i la proximitat amb Barcelona.
Com vius la convivència diària amb la nostra comunitat?
Quan vivia a Sant Feliu de Torelló vaig connectar molt directament amb l’esperit popular de les festes i dels costums tradicionals, amb la rauxa d’un poble. Ací també he retrobat aquest esperit, i m’inspira molt el contacte directe amb la natura, que puc gaudir molt fàcilment, i amb els meus veïns. Em disgusta, però, l’estat d’abandonament d’alguns del horts d’aquest entorn, és una llàstima.
El teu treball creatiu parteix de la utilització de materials reciclats, com definiries la teva obra?
Els meus inicis són en l’escultura i la pedra. La meva estada a Berlin em va fer veure les possibilitats de molts altres materials, i el concepte de reutilització. Al taller Tahales, en contacte amb molts artistes de diferents disciplines, vaig començar a consolidar l’experiència del treball amb materials reciclats. També he participat al festival Drap-Art de Barcelona, i el 2012 vaig guanyar el premi Artista Emergent.
He fet estades i exposicions a Pekin, Japó, Bèlgica i França, al costat de les intervencions i exposicions a les nostres terres. La meva obra té un punt de naïf, i és una combinació de mirada poètica, reflexió crítica i un cert grau de comicitat, però molt en contacte directe amb les arrels, i amb els objectes de tot tipus.
Quina creus que és la recepció del públic en relació a les teves obres?
Crec que l’espectador rep un somriure quan entra en contacte amb les meves obres, i més enllà de la primera impressió, les troba divertides i agradables. Però sempre hi ha un costat reflexiu en l’humor. En general l’art està molt devaluat a casa nostra, a diferència dels països del nord d’Europa. Només hem de preguntar-nos quantes obres d’art té la majoria de la gent a casa seva. L’art no pot sobreviure sense un mercat, que ens aporti recolzament i solidesa. La trista alternativa, moltes vegades, és la decadència i la pobresa.
En quins projectes treballes actualment?
En la propera inauguració d’una mostra a la llibreria 22 de Girona, i tinc projectes oberts amb el col.lectiu MÜLL, d’accions en viu i performances, en col.laboració amb Sergi Pahissa, ceramista; Albert Vila, escultor; Neus Pérez, escultora i Federico Gómez, també escultor. Estic preparant una antològica pel mes de desembre a Barcelona. I el que vagi sortint.
