Una modificació de la llei tributària ordenada pel govern estatal afectarà una gran part de les entitats del teixit associatiu de Molins de Rei. Alguns col·lectius ja han mogut fitxa i d’altres esperen més informació o ajuda de l’administració local, que arriba amb retard.
Contractar un gestor que porti la tresoreria de les entitats. Aquesta és una de les conseqüències que pot suposar per a les associacions molinenques la nova regulació estatal sobre l’Impost de Societats. A grans trets, les societats civils sense ànim de lucre, és a dir les entitats o associacions de voluntaris que treballen per oferir activitats al poble, hauran de passar comptes igual que ho fa una empresa privada en dos supòsits: si en un any ingressen més de 50.000 euros o bé si obtenen guanys de més de 2.000 euros sense retenció fiscal. Estariem parlant de casos com la venda de productes propis o altres activitat d’autofinançament, fent que el gruix del teixit associatiu molinenc es vegi afectat per la mesura.
«Haurem de portar uns comptes molt més exhaustius de la nostra activitat», explica Miquel Burgès, president de la Colla Gegantera de Molins de Rei, una de les entitats que ja ha contractat un servei de gestoria perquè els hi porti els números. En canvi, l’actual presidenta de la colla castellera dels Matossers, Yolanda Fernández, és la mostra que no totes les entitats han pres les decisions tan ràpid i que moltes encara es troben en un moment d’incertesa. «Estem pensant en buscar un gestor per ajudar-nos a fer la paperassa», diu la castellera. Albert Segura, expresident i actual secretari dels Amics del Camell, assegura que els membres de l’associació son persones voluntàries que «no estan capacitats per fer aquesta feina», reconeixent que «es perden en termes jurídics. Ens volen professionalitzar», afegeix el membre dels Amics del Camell, que encara resta a l’espera de contractar serveis de gestoria perquè els portin la comptabilitat.
La modificació de la llei busca desemmascarar els guanys d’empreses que han aprofitat el buit legal que regeix al moviment associatiu per encabir-hi els seus guanys. És a dir, empreses disfressades d’entitats. Però en aquest cas, també s’hi veuen afectades entitats juvenils, culturals, esportives i fins i tot les associacions veïnals.
En una primera instància, que els comptes d’ingressos i pèrdues de les entitats siguin molt més rigorosos no ofèn a ningú. Però haver de pagar el 30% dels ingressos a Hisenda i haver d’assumir despeses amb un servei gestor té unes conseqüències esfereïdores al món associatiu. En moltes ocasions, els diners que les entitats aconsegueixen de manera autònoma (és a dir, més enllà de les subvencions públiques) serveixen per poder finançar activitats. De fet, les arques públiques només els pot subvencionar, com a màxim, un 50% del cost dels seus projectes. El cap de colla dels gegants accepta que «caldrà fer retallades, reduint desplaçaments i convidant a menys colles a les trobades de Festa Major». També ho apunta Albert Segura: «No podrem revertir els diners que aconseguim», ja sigui venent barrets, samarretes, o qualsevol altra forma d’ingrés.
L’Ajuntament va tard
Són diverses les regidories i departaments municipals que han de fer front a aquesta problemàtica. Una d’elles, la de Cultura, dirigida per l’alcalde Joan Ramon Casals, es va assabentar del canvi jurídic perquè una entitat els hi va comunicar, segons ha pogut saber Viu Molins de Rei. «Ens hem hagut de moure pel nostre compte» assegura Burgés, que denúncia la ignorància del consistori. «Qui ens ha ajudat és l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya», explica el geganter. Aquesta inoperància també la constata el representant dels Amics del Camell, que afirma que la seva voluntat és «seure amb una persona que ho entengui i ens digui què hem de fer». De fet, l’alcalde i regidor de Cultura, Joan Ramon Casals, ha reconegut que ha estat a partir de les demandes de les entitats que l’administració local ha començat a moure fitxa, i no a l’inrevés.
Una de les mesures que ha pres el consistori, a part d’aprovar al ple municipal del mes de febrer una moció en contra d’aquesta nova normativa, ha estat la d’impartir dues jornades formatives als diferents representants de totes les associacions implicades (culturals, juvenils, veïnals, sociosanitàries o esportives). Pérez, des de la colla dels Matossers, recalca que és «una gran ajuda», però també és conscient que el consistori està anant molt just de temps. L’altra idea en la que està treballant l’administració és la de finançar una reunió per entitats amb un servei de gestoria, «per poder saber cap on tirar», en paraules de l’alcalde, fent una atenció personalitzada.
Just el divendres després de la darrera formació, els col·lectius van haver d’entregar el model 347, una declaració anual de l’Agència Tributària, que per molts era la primera vegada a la que havien de fer front. «Això no es podia haver fet a finals de gener?», es pregunta Segura, que també reclama més cooperació entre les regidories i el departament de serveis jurídics del consistori per tal d’ajudar a entendre la normativa als diferents col·lectius. A Sant Vicenç dels Horts, per exemple, l’Ajuntament ja va contractar una gestoria per ajudar a omplir aquest model de declaració a les entitats sense ànim de lucre. A Molins de Rei, però, moltes associacions encara naveguen entre el dubte de quines estratègies o solucions han de prendre.
Sobre això, jo mateix vaig parlar amb la tècnica d’esports a principis de desembre oferint una sessió gratuïta a totes les entitats del poble, esportives o no, sobre la problemàtica de les inspeccions de treball sobre entrenadors, riscos laborals dels voluntaris i altres novetats, com la de la presentació de l’Impost sobre Societats o el 347 i se’m va dir que li passaven nota al regidor corresponent (Xavi Paz crec recordar) però encara espero resposta. Sóc economista col·legiat i regento una assessoria a Molins on ajudem a entitats al respecte d’aquests assumptes.