Santi Prat, ciclista i impulsor del Club Ciclista Molins de Rei, mor a l’edat de 90 anys. La seva vida és una història d’amor per la bicicleta i de lluita per la implantació del ciclisme a Molins de Rei.
Una vida lligada a la bicicleta. Així ha estat la trajectòria vital de Santi Prat i Gilavert (Molins de Rei, 1925) mort la nit del 17 de juny de 2015 a l’edat de 90 anys per causes naturals. Prat va ser un gran impulsor del ciclisme com a esport i de la bicicleta com a mitjà de transport. De fet, fins ara fa un any se’l podia veure voltant per Molins de Rei sobre dues rodes amb, sempre, la ràdio enganxada al manillar. Fins que els metges el van deixar, Prat es va moure en bici, tot i la seva avançada edat. Aquells que el coneixen expliquen que una part d’ell ja va morir en no poder agafar-la.
Després d’iniciar-se en diverses curses d’àmbit local, el 1943 va passar a formar part d’una de les entitats ciclistes més consolidades de Catalunya, l’Agrupació Ciclista Montjuïc. Prat va arribar a competir contra les figures més rellevants de l’època en ruta i pista i va establir una relació amb una de les personalitats més importants de la història del ciclisme català, Miquel Poblet, a qui va tenir el luxe de guanyar en alguna ocasió segons les cròniques de l’època.
Amb Gabriel Saura, qui després va ser seleccionador, va aconseguir el subcampionat d’Espanya de relleus. El servei militar el va portar a formar part del Deporte Manresano fins que el 26 de juliol de 1948 es va fundar el Club Ciclista Molins de Rei, on a més de ciclista va actuar de secretari, càrrec que li va donar alguns problemes per ser considerat “fill d’un rojo peligroso” segons explicava el mateix protagonista en una entrevista a El Llaç amb motiu del cinquantè aniversari de l’entitat.
Formava equip amb Jaume Vacarisas, Antoni Borrull i Josep Tuset sota la direcció esportiva de Josep Maria Pallarès, home que com a ciclista, juntament amb Juan Munné, va trencar les fronteres locals per formar part d’equips de renom. Era tal la seva passió pel ciclisme, que va arribar a pujar a Montserrat 68 vegades en un any i, en la seva millor època, pujava a Santa Creu quatre cops per setmana.
A partir d’aquí es van començar a organitzar diferents proves ciclistes a Molins de Rei. Les de caràcter social eren guanyades gairebé sempre pel mateix Prat. Més enllà dels resultats de les mateixes, això va fomentar una gran passió per aquest esport al municipi, amb competicions que es van fer durant dècades com la cursa de Festa Major. Algunes superaven el centenar de participants i reunien ciclistes d’arreu, també figures com Pérez Francés, Pacheco o el mateix Poblet. Es van organitzar competicions com el Campionat de Catalunya de Muntanya per amateurs, prova que durant 38 anys es va fer a Molins de Rei. També es van arribar a organitzar campionats d’Espanya de la mateixa disciplina.
El 1950 es va retirar del ciclisme en actiu però la seva vinculació amb aquest esport continuava. Va ser director esportiu del Club Ciclista Molins de Rei, d’on va sorgir Josep Tena, l’home que després de voltar per diferents clubs de Barcelona va arribar a l’equip Kas i que està considerat com el millor ciclista sorgit de l’entitat, arribant al professionalisme. L’existència i els contactes aconseguits van fer que Molins de Rei acollís algunes sortides i arribades de competicions com la Volta a Catalunya o la ja inexistent Setmana Catalana. Per exemple, el 1973 el es va fer una cronoescalada entre Molins de Rei i Vallvidrera a la Setmana Catalana i els molinencs van veure la sortida d’una de les figures més grans del ciclisme mundial, Eddy Merckx.
Però Prat, a més de defensor del ciclisme com a esport, va defensar la bicicleta com a mitja de transport. En innumerables seccions i col·laboracions a Ràdio Molins de Rei va defensar els drets dels ciclistes en la mobilitat local, donant consells també sobre seguretat vial, disciplina que impartia com a professor d’autoescola. També a partir d’articles d’opinió a El Llaç, on també va col·laborar durant molts anys. Sempre tenia al cap alguna proposta o suggerència per fer que els molinencs puguin anar amb bicicleta amb seguretat i comoditat.
Prat va ser el primer d’una saga de ciclistes. A més de compartir el nom, Santi, va traspassar-li la passió per aquest esport al seu fill i al seu nét. Tots dos han estat ciclistes, el primer aconseguint victòries en proves de resistència com la Titan Desert i, el segon, convertint-se en una gran promesa de juvenil i protagonitzant una història humana de superació després d’un accident.
Una vida dedicada al ciclisme, vinculada a les dues rodes, forjada entre frens i tubulars. Allà on sigui, la seva ànima seguirà pedalant per sempre més. No pot ser d’una altra manera.
Santi, descansa en pau. Gràcies per transmetre tant d’amor cap a els esports i cap a Molins de Rei. T’enyorarem.
Molt bon article. Gràcies en nom de la familia.
Un gran record per en Santi i el més sincer condol a la família