L’associació sense ànim de lucre Gueopic organitza una trobada entre especialistes i familiars de nens amb transtorns com l’autisme o la síndrome d’Asperger. Volen donar-li continuïtat a la proposta per aconseguir una major visibilitat als problemes amb els que conviuen les famílies impulsores de la iniciativa.
«A en Joan li deien que li passava alguna cosa des de l’escola bressol però no sabíem que era i amb el pas del temps va anar evolucionant fins que ens van dir que tenia un trastorn obsessiu compulsiu. Després de passar, fins i tot, per un centre psiquiàtric, i amb més de 20 anys, ens diuen que el que realment tenia era síndrome d’Asperger». Així ha explicat la història del seu fill de 25 anys Maria Àngels Galindo en el torn obert de paraules de les primeres jornades Gueopic. «Quan ens van descriure què era l’Asperguer, per fi, després de tant de temps, vaig entendre el que li passava al meu fill», recorda entre la tristesa i la denúncia. Un diagnòstic encertat fa uns anys li hauria estalviat molts maldecaps al seu fill i al seu entorn.
Precisament per donar veu i lluitar contra el desconeixement de trastorns com el del fill de la Maria Àngels o l’autisme, l’entitat sense ànim de lucre de Molins de Rei que lluita contra els efectes de les malalties comunicatives i que va crear una innovadora aplicació per tablets, Gueopic, ha organitzat la jornada a Molins de Rei. «Volem respondre a preguntes, angoixes i pors de les persones que conviuen amb nens amb aquests problemes», explica Dani Andreu, fundador de l’entitat i pare d’un nen amb autisme. Per això han portat a la Federació Obrera, que s’ha vist amb tres quarts de la sala d’actes plena de gent interessada per la temàtica, a diferents professionals del sector que treballen amb nens amb problemes comunicatius en el seu dia a dia.
Pere Pérez, neuropediatra, ha alertat d’una de les coses més habituals amb les que es troben quan no es tracta de casos profunds com l’autisme: la negació de la família.«Negar el problema pot acabar creant una separació entre els nens i el seu entorn», ha explicat Pérez, qui també ha reconegut que és «molt difícil» comunicar el diagnòstic a les famílies. Pepa Ibañez, psicòloga infantil del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), ha ressaltat la importància d’«una bona comunicació entre tots els factors que rodegen al nen», principalment familiars, amics i escola.
Ibáñez també s’ha centrat en visualitzar la tasca que es fa des del CDIAP, on 18 professionals de diferents àmbits s’han especialitzat en el tractament d’aquests problemes. Per últim, Laia Segura, de l’Associació Síndrome d’Asperger de Catalunya, ha recalcat que les «dificultats amb el llenguatge» acaben derivant en «problemes comunicatius que generen problemes socials». Un camí que acaba en «problemes de conducta» sovint incompresos.
Després d’escoltar els professionals, el públic ha interactuat amb els ponents, compartint experiències i resolent dubtes. Un dels moments més emotius de les jornades, però, ha estat el relat d’Irene Caraballo, fotògrafa i mare de dos nens, un d’ells amb problemes de comunicació. A través de les seves fotografies, Caraballo explica els sentiments del seu fill, la relació íntima i especial entre els dos germans i l’evolució del seu petit. «Recomano que us poseu en mans de professionals, és el millor que es pot per», ha assegurat després d’impressionar als assistents amb el seu relat acompanyat d’imatges.
Dani Andreu, impulsor de l’acte, assegura que el seu objectiu és fer que les jornades Gueopic tinguin continuïtat i, per tant, es repeteixin periòdicament. «Amb una xerrada d’aquestes característiques haguèssin descobert que el que tenia en Joan era Asperger molts anys abans», confessa Galindo, emocionada, després de l’acte.
Quines malaties?