Un tàndem del carrer De baix. Al do de la interpretació, hi afegeixen una el do de la veu i l’altra el do de la paraula, una el do del cant i l’altra el do del vers, i, en la màxima simbiosi, de la poesia d’una d’elles l’altra en fa cançó. Del teatre a la literatura i a la dramatúrgia i a la música, n’Estel Solé i na Martina Tresserra, actrius.
N’ha Martina Tresserra gravarà un disc amb poemes que ella ha fet cançó, poemes dels llibres Dones que somiaven ser altres dones i de Si uneixes tots els punts, escrits per n’Estel Solé. I fa un verkami en què per només quinze euros t’assegures tenir el disc, i queden tres dies. Jo no badaria. A més de ser un bon regal per a qui rebi el disc, ho serà per a elles. Un merescut regal.
És clar que el motiu que ha fet més visible el seu èxit és la representació de l’Animals de Companyia. Passa un autobús per Barcelona i la imatge de tots cinc amb les corretges esdevé familiar. Nogensmenys, des de 2013 que representen aquesta obra, escrita per n’Estel Solé i protagonitzada per les dues actrius en un elenc de cinc actors. Mantenir durant tres anys una obra de teatre als escenaris (ara parlarem d’això) amb actors joves i amb text d’un d’ells, i seguir, sí, seguir i a dalt de tot, una nova temporada, ara al Capitol, és una autèntica proesa.
La supervivència de l’obra rau en la versatilitat d’adaptació en localitzacions alternatives a l’escenari d’un teatre convencional. L’Animals s’ha representat en desenes i desenes de menjadors com el de casa vostra (si és una mica gran). El teatre a casa, teatre de prop, amb el repte que suposa per als actors, per l’adecuació de cap i de nou cada vegada, per la gran quantitat de desplaçaments. Vénen i transformen el menjador de ca teva en un teatre per un dia. Han omplert menjadors i han seguit sumant elogis, i han voltat per Amèrica (amb l’adaptació del text), han omplert la nau Ivanow… Et perds seguint-ne la pista, no han parat, han passat per tot de pobles, viles i ciutats del país, perquè de teatres n’han voltat tants com menjadors (que no n’han de deixat de fer). Teatre allà on sigui, perquè l’obra agrada, perquè la història enganxa, perquè no enganya, però despista, i llavors ja no saps si has de riure o bé plorar, perquè la comèdia i la tragèdia es confonen, i si fa dubtar, amics teatrevidents, és que l’obra fa la seva funció.
Aconseguir això és mèrit de l’obra, de la representació, de l’encert en connectar amb el públic, però sobretot és fruit de la tenacitat. N’Estel Solé i na Martina Tresserra han estat, són, bones gestores de si mateixes com a artistes. Fent-se valer, picant a les portes que calgui picar, treballant amb gent que saps que en saben més que tu, fer camí juntes, aixecant-se una i altra vegada després de cada sotrac, cada caiguda, agafar aire, reposar el que calgui, i cap ben alt i endavant que no ha estat res, fent-se costat. Saben que ho han de fer soles perquè no estan soles. I amb el suport abnegat de la família, sobretot les dones, les mares, les àvies.
Xirgu, Bel, Solé, Tresserra, baules clau en la difícil trajectòria de les actrius catalanes, les actrius molinenques als darrers cent anys. Nascudes al carrer De baix.
