El Petit Camell, un terç més petit que l’original, ha fet el seu primer corre-cuita amb nens de 3 a 7 anys de timbalers i de 8 a 14 de portadors. Ha servit perquè els fills de camellaires seguissin els passos dels seus pares i perquè molts altres nens poguessin gaudir-ne de més a prop.
El Camell de Molins de Rei ja té fillol. Encara que no està clar quina relació tenen -diuen els seus Amics que podria ser el seu pare, però també el seu germà gran, per exemple- el Camell de Molins de Rei no va voler faltar al bateig del Petit Camell a la plaça de l’Ajuntament i li va fer de padrí. La nombrosa canalla que es va aplegar a la plaça per veure-ho, dissabte de Festa Major a les 5 de la tarda, va poder escoltar el diàleg entre tots dos.
Un Petit Camell nerviós no veia clar sortir, però el coratge que li va encomanar el seu padrí va servir perquè s’hi atrevís. La plaça quedava sorpresa de les mides que feia: molts l’esperaven molt més menut, quan de fet és només un terç més petit que l’original. Això es deu a que «si fos més petit els pares el taparien i no es veuria», segons Alba Pros, membre de la recentment creada «Junta Petita» del Camell.
Igual d’entremaliat
La sorpresa seguia en veure que el Petit Camell no era tan innocent com podia semblar. Els petards que porta segueixen la normativa de correfocs infantils: més curts, menys potents i amb menys trons finals. Però, amb tot, eren petards que cremaven igual, i alguns que no s’ho esperaven van haver d’escapar-se’n més d’una vegada. A més, el Petit Camell ha heretat el caràcter entremaliat del gran, i més d’una vegada, quan tothom es pensava que ja havia passat, tornava de nou corrent molts metres enrere.
A dins seu hi havia nens d’entre 8 i 14 anys. Així com al Camell els portadors es divideixen en grups en funció de l’alçada, amb el petit el criteri també era l’edat. Els 80 quilos que pesa es repartien entre sis nens en els grups dels més petits, i entre quatre en els més grans. Al mateix temps, els més petits s’hi estaven menys estona que els grans, que també el portaven en moments més complexos com la sortida.
A tots ells s’hi sumava una persona més movent el coll, i tots els timbalers, que tenen entre 3 i 7 anys encara que hi havia una nena més gran que no havia volgut posar-se sota el Camell. Alba Pros remarca a Viu Molins de Rei que, tot i això, «no hi va haver cap nen que en el moment veiés que no ho podia fer». A diferència del gran, tots els portadors portaven faixa ortopèdica per reduir els riscos que pot suposar carregar 13 o 20 quilos durant una estona.
Pares i fills
Aquesta és una de les poques diferències respecte una sortida del Camell gran, ja que emulava un corre-cuita en tots els aspectes, però en petit i amb llum de tarda. Tampoc hi havia diables. La idea inicial era que també n’hi haguessin, però suposava «més feina i més diners», així que van preferir «veure com anava aquest any» i incorporar els diables «més endavant», explica Pros.
Els que van fer el corre-cuita eren nens, però des de fora els guiaven adults. «Els que fa molts anys que som al Camell hem tingut fills i ja no tenim tanta feina en el gran», explica la camellaire, així que han fet aquesta activitat perquè «els nens siguin partíceps de la festa des de dins». Alhora, ells mateixos poden tornar a implicar-s’hi més. També serveix perquè altres nens «puguin veure-ho de més a prop», ja que «quan surt el gran hi ha massa gent i els costa veure-ho».
La figura l’han fet ells mateixos amb l’ajuda del grup de manteniment del Camell gran. Fa aproximadament 4 metres de llarg i 1,25 d’ample. Això representa un 60% del gran, que fa 6,75 per 2 metres. En el pes hi ha més diferència respecte l’original: pesa 80 quilos, quan al gran en són 180, o sigui, menys de la meitat que el Camell gran.
[sam id=»54″ codes=»true»]
Més comentat 1