Els tractaments per reduir els efectes de l’autisme han canviat les vides dels pares de la Martina. No trobar llocs on rebre tractaments adequats a Molins de Rei i la falta d’informació creuen que ha complicat les coses.

A la classe de les estrelles de l’Escola Pont de la Cadena de Molins de Rei, els alumnes de P-4 tenen dues mestres. Una fa classe a tothom. L’altra s’està amb una de les alumnes. És una vetlladora, que ajuda la Martina a classe, sobretot, intentant que estigui atenta. Sinó, potser fixaria els ulls en algun objecte de la classe que li cridés l’atenció i deixaria d’estar atenta a classe.
I és que la Martina té Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), el que es coneix de manera comuna com a autisme. Aquesta discapacitat comunicativa pot afectar de moltes maneres diferents i en molts graus. El de la Martina es nota poc: el seu cas és poc profund, però també hi han ajudat molt totes les teràpies que els seus pares, Virginia Casco i Rubén Pichel, la porten a fer cada dia des que van saber que tenia autisme, ara fa un any. Però tot, a costa d’un ritme de vida i una desorientació que no desitjarien que hagués de passar ningú.
Notaven que la nena tenia algun problema, però no sabien el què. Van anar al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Sant Vicenç dels Horts -n’hi també a Sant Feliu de Llobregat i Sant Andreu de la Barca però no Molins de Rei- i els van dir que era un problema emocional. Però després d’inscriure la Martina al parvulari a l’Escola Pont de la Cadena, els van dir que es podria tractar del TEA.
Un cop confirmat, els van recomanar inscriure-la a alguna escola que tingués una Unitat de Suport a l’Educació Especial: centres com qualsevol altre que tenen un equip dedicat a la inclusió de nens amb necessitats especials. Però els van dir que a Molins de Rei l’únic centre que ho tenia era de secundària, l’Institut Lluís de Requesens, i el més proper era a Sant Feliu de Llobregat. Al final, van optar per quedar-se a l’Escola Pont de la Cadena.

Els “àngels” de l’escola
Té una vetlladora que s’està per ella a l’escola, la pedagoga també ajuda i, sobretot, tots els professors. El pare de la Martina, Rubén Pichel, creu que va ser una molt bona decisió: “Estic molt agraït amb totes les persones de l’escola. L’han tractat genial. Elles són àngels per a la Martina”, explica a Viu Molins de Rei.
Però creu que tot això ha estat gràcies a haver-se trobat amb bones persones pel camí i no perquè el suport hagi sortit de l’administració. “On no arriben les institucions ho fan les persones”, diu, referint-se a l’escola. Els professors no només l’ajuden, sinó que s’han preocupat que els altres companys de la Martina entenguin per què a vegades reacciona d’una manera diferent al que esperen, com ara abraçar a tothom. Abans, estirava dels cabells com una forma de cridar l’atenció. Amb la teràpia, han fet que ho canalitzi a través de petons i abraçades.
Ni menjador escolar ni piscina municipal
Però, en canvi, la Martina no es pot quedar a dinar al menjador de l’escola. Ho van provar un temps però es va aprimar molt: no menjava. Necessita que algú estigui per ella i, segons el seu pare, els monitors del menjador no tenien la formació adequada per casos com el seu. Això ha fet que la mare s’hagi de demanar el torn de nit per portar-la a dinar a casa amb el ritme infernal d’arribar de treballar a les 6, dormir una hora, portar la nena a l’escola, dormir dues hores més i preparar el dinar, amb unes hores més de son a la tarda. Amb tot el que gasten en teràpies i a falta d’ajudes, ja no els dóna per una cangur.
Totes les teràpies les han d’anar a fer fora de Molins de Rei. Algunes a Barcelona i altres a Sant Joan Despí. Van intentar fer a Molins de Rei una activitat que semblava que sí que podia fer: piscina. La necessitava com a teràpia, perquè li costa mantenir l’equilibri i cau sovint, i té poca sensibilitat (si cau no nota el dolor). La van apuntar a un curset de natació de la Piscina Municipal, però Rubén Pichel es va trobar que “els monitors de Molins de Rei no tenen la formació per gestionar aquests casos i acabaven deixant la Martina en una cantonada”.
Diu que es va arribar a oferir a acompanyar la Martina dins la piscina durant els cursets, com si fos la vetlladora que té a l’escola, però diu que no li van deixar. A més, es queixa que tot i presentar el diagnòstic de TEA, no li van tornar la quota anual que havia pagat. “Tal com està muntat el sistema depens de la bona voluntat de la gent”, lamenta.
No obstant, des del Club Natació Molins de Rei es matisa que els monitors estan “preparats per tractar” l’autisme i indiquen que en cap cas “es deixa de banda” ningú. Tanmateix, asseguren que “sempre que els infants requereixen de l’ajuda d’un llevador o pare o mare, el club permet que puguin acompanyar els infants” i subratllen que “els infants amb autisme que venen a la piscina municipal de Molins de Rei reben la millor atenció possible gràcies al bon treball dels nostres professionals”.
Al final, els pares de la Martina van acabar portant-la a Sant Joan Despí, on va trobar que els monitors tenien formació específica per aquests casos. S’ho va trobar per casualitat, perquè era el centre esportiu on estava apuntat perquè treballa a la ciutat, de la Fundació Claror.
Falta informació

I això és el que li dol més de tot plegat: no només veure que a Molins de Rei no podia fer cap dels tractaments psicològics ni cap activitat adaptada a persones amb necessitats especials, sinó que no li deien on podia trobar-les: “Els treballadors socials que m’he trobat admetien que no tenien la informació. Ho he hagut de descobrir pel meu compte o gràcies a associacions privades. “, assegura Pichel.
Tot plegat, entre el psicòleg, el fisioterapeuta, la piscina i els viatges els costa 800 euros al mes. Hi ha ajudes per a aquests casos, però tampoc els van informar que existien (ho han sabut ara per l’associació Aprenem) i han arribat tard a la convocatòria. El mateix ha passat amb les ajudes de la llei de dependència, i amb la targeta sanitària Cuida’m, que indica que té necessitats especials i no la fan esperar per anar al metge, cosa que abans era un suplici perquè es posava molt nerviosa amb el soroll de la sala d’espera.
“Si no t’informen que hi és, és com si no existeixi”, diu Pichel, que creu que faltaria un protocol per donar totes les informacions en casos com ell, no només d’autisme sinó de necessitats especials. Per sort, en el seu cas tots dos treballen, però creu que un bon tractament no hauria de dependre de si els pares tenen diners o no.
A més, una part dels diners se’n van al transport: “Com que a Molins de Rei som zona 2, ens surt el doble de car”. El dia se’l passa amunt i avall: ve fins a Molins de Rei a recollir la nena, torna a marxar a portar-lo al tractament que toqui aquell dia (cada dia toca alguna cosa o altra), fins a Sant Joan Despí o Barcelona, i després tornar de nou cap a Molins de Rei. La targeta T-16 que dóna transport gratuït a menors de 16 anys no li serveix perquè només és per a la mateixa zona, o sigui, fins a Sant Vicenç dels Horts o Castellbisbal.
Cal conscienciació
En el cas del Rubén, qui més l’ha ajudat és l’associació per a la inclusió de persones amb TEA Aprenem, amb la qual ara també col·labora. Elogia també la tasca que fa a Molins de Rei Dani Andreu, pare d’un fill autista, amb Gueopic: “Per mi el Dani és un referent. L’admiro molt, és un pare que ha lluitat contra tot“, assegura Pichel.
Gueopic va néixer com una aplicació per facilitar la comunicació amb fills amb autisme, però la Martina no la necessita perquè sí que pot parlar. Ara, Gueopic, en forma d’associació, fa també accions divulgatives sobre l’autisme, com la commemoració del Dia Mundial de l’Autisme, que es fa per primer cop aquest dissabte a Molins de Rei. “És molt important fer visible l’autisme. Potser així no ens trobarem amb tants problemes quan la meva filla vulgui fer coses tan senzilles com anar al menjador o jugar a futbol”, afirma Pichel, que vol lluitar perquè cap família hagi de passar per tot el que ell ha passat.
Interesant article, pero tot i que entenc la problemàtica, haig de donar un vot a favor del Club Nataciò Molins de Rei, i els responsables dels cursets per als petits, i ho faig desde la meva experiencia personal. El meu fill ,Roc, te 3 anys i mig, li van diagnoticar TEA en un grau mig- alt al CDIAP. Amb 2 anys feia el curset de nataciò dels menuts, i van trobat molts problemes per fer que es centrès i no fugís correns a tot arreu. Ens vam plantejar no tornar a apuntarlo, però desde el Club ens van posar moltes facilitats, el van inclore de nou al grup dels petits perqur es mes reduit, i ens van oferir que estiguesim presents a les clases per evitar problemes( no ho vam necesitar) a mes, el nen va esta una temporada sense pode asistir l’ any pasat, i el club no ens van cobrar la quota.
Entenc totalment i dono el meu suport als pares de la Martina, i els animo a que tornin a pujar a la piscina que de ben segur trobaran una solució al seu cas.
Arran de la informació que apareix en aquest reportatge, el CN Molins de Rei vol fer les següents observacions:
– El CN Molins de Rei té molts casos d’infants amb autisme i tots els monitors i monitores estan perfectament capacitats per tractar aquest trastorn.
– En cap cas s’ha fet de banda o arraconat un infant en els cursets de natació del Club.
– La majoria dels infants amb autisme que venen al Club repeteixen any rere any.
– Sempre que els infants requereixen de l’ajuda d’un llevador o pare o mare, el Club permet que puguin acompanyar els infants. En alguns casos, són els mateixos monitors que suggereixen la necessitat de comptar amb aquestes persones.
– En aquest cas concret, la coordinació de natació escolar del CN Molins de Rei no té constància de cap nen o nena amb autisme (ni en aquest curs ni en el passat) ni que cap pare o mare demanés entrar com a llevadors.
Amb aquestes observacions volem subratllar que els infants amb autisme que venen a la piscina municipal de Molins de Rei reben la millor atenció possible gràcies al bon treball dels nostres professionals.
Atentament,
Club Natació Molins de Rei
Llavors jo agafo el cotxe dos vegades a la setmana per gust , despres de anar darrere vostre un mes , i veure com apartaveu la meva filla . Quina falta de sensibilitat , la meva familia a sofert per part del vosaltres ,mes la perdua de diners .Tinc noms , dates i papers .
Soy la madre de la niña de este artículo, si lo q uds dicen es verdad, será desde este año. Esto ocurrió en octubre del 2016, lamentablemente y cómo es lógico un año y medio más tarde no tengo ni los correos guardados enviados al AMPA, denunciando la situación, ni tampoco el papel emitido y firmado por su psicóloga del Cediac donde constaba q necesitaba atención especializada. Lo q si puedo deciros es q el Cediac debido a esta situación nos ha dado una plaza con una fisio en la piscina de San Vicente, en donde la niña fue durante 9 meses a hacer piscina. Y deciros además q lamentablemente la misma persona q por el único hueco visible del bar de CN Molins donde yo puedo observar la clase de piscina, las dos clases a las q fue mi hija, esa misma persona a la q vi cogiéndola de los brazos y dejándola en una esquina para q no se moviera mientras charlaba con su compañera , es socorrista de las piscinas de San Vicents. Esa imagen no la olvidaré jamás, como así a un chaval joven q daba la clase, diciendo q mi hija no se enteraba de nada y q todo lo da igual. Uds podrán decir lo q quieran para atraer mas gente y lamentable yo un año y medio mas tarde no tengo ya nada para corroborarlo , pero nunca olvidaré la manera en la q han tratado a mi hija en esas dos clases a las q concurrió. Pero no se preocupen aquí se acaba el tema, porque señores MI BATALLA es otro. Mi gran lucha es sacar a mi hija adelante y sacar su mejor versión de ella.
Un treballador/a del Club Natació Molins em passa això per vosaltres:
“Parlo amb coneixement de causa i puc dir que sento impotència veient com es poden dir tantes barbaritats en un moment.
Impotència i ràbia, perque tu, pare de la Martina, que tens 800 contactes a facebook i un cosí que, casualment és director de viu molins, un diari digital que publica articles sense contrastar l’altre versió, només per fer safareig.
Parles de la nostra feina i de la nostra formació, sense ni tal sols haver parlat amb nosaltres, sense pensar en cap moment, que som persones amb família que ens trenquem les banyes perquè cada usuari que ve a la piscina s’hi trobi a gust. Persones amb problemes personals també. Sí senyor, no ets l’únic que lliura batalles, encara que no ens agrada això de les batalles a nosaltres, preferim els somriures dels nens, i dels pares, agraïts quan veuen que el seu fill, tot i tenir una dificultat, pot fer una classe de natació amb la resta de companys.
En tenim uns quants de nens amb dificultats, i al contrari del que dius tu, no els arraconem, no molesten, estem més pendents si cap que amb els altres, i any rere any tornen. No està bé dir mentides, i n’heu dit unes quantes, perquè on éreu el pare i la mare quan la monitora li preguntava a l’àvia si la Martina tenia algun problema? Li va preguntar varies vegades i l’àvia no li va dir que tingués aquesta dificultat.
No ens interessa saber perquè se li va amagar la informació a la monitora. En comptes de facilitar-li, podem pensar que podia ser perquè o bé no estava diagnosticada o bé no ens la volíeu fer saber. Hagués estat molt més fàcil treballar amb la nena tenint tota la informació i, sobretot, hagués sortit beneficiada la Martina.
Aquesta monitora que dieu, no es socorrista per tant, no pot ser que estigués de socorrista a Sant Vicenç.
Si com dius, des del petit forat veies com s’arraconava a la teva filla, perquè no vas anar a queixar-te a la direcció? Tampoc és veritat que demanéssiu entrar a l’aigua amb ella, ni el club té cap certificat del CDIAP.
El que es parla amb la noia de l’AMPA és que si la voleu esborrar, s’ha de portar un justificant metge on digui que la nena no pot realitzar l’activitat i en aquest cas es retorna la part proporcional del que queda de curs.
El “ente gerente” com dius tu, és la persona més dialogant que puc conèixer i t’asseguro que si haguéssiu volgut, això s’hagués solucionat.
Nosaltres sí que tenim els correus entre nosaltres, entre l’AMPA i nosaltres i entre la mare de la Martina i l’AMPA, i en cap moment es menciona que la nena tingui aquest diagnòstic. El que si es menciona és la preocupació de la monitora cap a la Martina però, inclús, es comenta que la nena pot anar perfectament amb els companys, però està preocupada perquè no sap com tractar-la però, tot i preguntar-ho, mai se li diu.
Per tant, no juguis amb les persones, primer jugues i utilitzes a la teva pròpia filla, fent-la víctima, no li ensenyis a ser víctima, ensenya-li a lluitar, no li ensenyis que tothom s’ha de compadir d’ella, és el que estàs fent. També jugues amb les persones, els que ens dediquem a això fa molts anys que ho fem. Alguns també som pares i tots qualificats per treballar amb els nens, alguns molt qualificats per treballar amb casos com la Martina individualment si ho haguéssiu demanat.
Es molt fàcil tirar merda a l’altre i posar-te medalles. Has pensat que potser alguna cosa no vau fer bé vosaltres? Alguna cosa com : -parlar amb la monitora -parlar amb coordinació -parlar amb direcció -el més important informar de la realitat. Parlar en sabeu, ja ho hem vist, bé potser millor dit escriure, parlar es més fàcil i no cal lliurar batalles,però es clar si preferiu fer un discurs populista i victimista utilitzant a la vostra filla,sou lliures de fer-ho, nosaltres preferim dialogar. Preferim dialogar però en casos com aquest on queda clara la manca de diàleg, nosaltres també sabem escriure i no ens quedarem mirant com gent faltada d’informació i veracitat tira la nostra feina per terra.
Atentament, Un treballador/a molt qualificat.”
Yo lo que estoy diciendo es lo que he visto con mis PROPIOS OJOS,a traves de los pequeños agujeritos descubiertos que en ese entonces habia en ese bar, que hace un año y medio que no piso. Todos tenemos familia, yo en ningúnmomento estoy victimizando a mi hija, es mas, lo mas duro de esto ha sido que todo el pueblo sepa que mi hija tiene TEA . Y además el papel que presentamos del Cdiap en ese momento , el cual ha sido presentado hacia octubre o noviembre, firmado por su psicóloga, constaba que necesitaba atención especial. Ese papel llego a Uds. A través del Ampa, y mi marido ha subido reiteradamente a hablar con uds. Si te dijera con quien hablo estaría mintiendo porque no lo se. Se que lo ultimo que se nos dijo es que fuéramos al médico de cabecera y que este nos emitiera un certificado constando por el cual la niña físicamente no podía hacer piscina, pero que el papel del no nos servía y en ultimo fuéramos a hacer una queja formal al Ayuntamiento. Cosa que lógicamente teniendo una niña con un diagnóstico real de TEA, no he hecho , no porque no lo hubiera querido, sino porque en ese momento tenia otras prioridades para mi hija mas que recuperar los 125 o 130€ que habíamos pagado por el curso .Yo esa piscina no la volveré a pisar en mi vida , ni mi hija ni mi familia y no pretendo poner en riesgo el trabajo de nadie ni difamar a nadie, pero no por eso dejare de denunciar el trato que repito, HE VISTO CON MIS PROPIOS OJOS a través de un ínfimo agujerito del bar. Si estáis tan formados y hacéis tan bien las cosas, porque nadie puede acceder a la piscina o ver la clase a través de un cristal, para que los padres no tengamos que espiar por agujeritos. Sabes que a la piscina a la que llevamos a la niña podemos ir podemos ver la clase a través de cristales o incluso entrar sentarnos en un banco y presenciarla? Yo lo único que les pido por favor es que ningún niño pase una clase como las que yo he visto pasar a mi niña, y sobre todo que ninguna socorrista coja a una niña de los brazos para que no se le escape así puede seguir charlando con su compañera. Es mas eso ni siquiera es culpa de esa gente jovencita que da clases, que por cierto dudo que sean tan profesionales como uds dicen, sino que es mas bien culpa de los responsables del establecimiento por no contrastar que la gente haga su trabajo como toca. Si juntas a niños de P3 P4 y P5 con dos monitores, en este caso me seria muy dificil a esta altura reconocerlos, pero se que era una chica rubia y un chico moreno, no puede ser que uno solo de clases y su compañera se ponga en un rincón a charlar con su compañera , de tamaño grande y que esta sea la que coja a mi niña por los brazos y la acerque a la pared mientras sigue charlando. Es mas es esta ultima la que he visto de socorrista en las piscinas de San Vicents en las que concurría con la niña desde enero del 2016 , los viernes a las 11’40 al carril del Cediap con mi niña. Y es mas puedo decir que esa chica la primera ve que me vio entrar reconoció a la niña y nos saludo. Creo que ya mas explicita no puedo ser. Aclaro también que los mentirosos sois vosotros porque la abuela de Martina jamas a llevado a la niña a piscina. Y de mentiras nada, puedes llamar al Cediap y preguntar puedes llamar al Cap y ver el historial médico de la niña, puedes ver cuantas veces hemos ido a la asistente social y puedes también corroborar que estamos esperando ser llamados al tribunal médico. Y me gustaria que hablases también dando la cara como lo estoy haciendo yo y no encubiertamente diciendo que eres un simple trabajador, y si conoces el caso también, porque no has llamado al periódico y explicarlo en lugar de decir que no tenían conocimiento de Martina. Y espero una completa disculpa en nombre de mi hija con eso de que la victimizando.
Todo mentiras , ayer no teniais constancia , hoy os inventais que hablaste con la abuela , que lo hiciste telepaticamente o via skype porque una esta a 14000 km y la otra no fue nunca por Martina , ya que por su trastorno no puede estar todo lo que quisiera, hable con monitora , recepcion y la Eli .
Que poca verguenza tienes sigue haciendo mas herida , cada post os define mas .
Lo dicho mi trabajo es otro,tu riete de mi desgracia que ya te calificas tu solito.
No solo no das la cara , sino dices que la hago victima , cuando fuiste vosotros que la faltaste el respeto .
Mira si la enseño a luchar que la llevo a otro pueblo y aprendio a nadar .
Tu no sabes lo que pasamos y aun asi revives y nos volveis ha hacer daño .
Gracias que tengo mensajes apoyandome y eso te molesta haztelo mirar .
Suerte y doy gracias porque no ha caido en tus manos mi hija .
PD: ayer no teniamos constancia , hoy se inventan una abuela utilizando una señora de 72 años , cual sera la siguiente mentira .Mi mujer no se acuerda , pero yo si se como se llamaba la ultima persona que me nego la ayuda .
Todo lo que he dicho es cierto ,bastante hemos sufrido ya para que sigais .
Os pido perdon por el hecho de desear que mi hija aprendiera a nadar donde lo hizo su padre , donde compañeros suyos de instituto trabajan y creía que tendría mayor comprensión .
Ojala nunca tengan que llegar a casa del trabajo y encontrarse a su mujer llorando a escondidas de su hija porque ha escuchado a su monitora un comentario inapropiado respecto de su hija recién diagnosticada con TEA , y descubriendo lo dura que sera la vida de su pequeña .Y lo indefensos que estaran ante agresiones de este tipo .
Ojala nunca tengan que observar como alejan a su hijo de sus compañeros de colegio y los ponen en una piscina pequeña para que no moleste al resto de la clase .
Ojala no tengan que pelear de un sitio a otro , pidiendo y mostrando papeles , y tener que repetir a extraños que su hija es Autista y que tiene un trastorno que no la hace inutil sino diferente , que con cariño se puede conseguir que entienda . Y sin embargo un ente llamado gerencia dice que no es politica de la empresa devolver el dinero o ayudar a un niño con TEA(asi de formados parece que estan )
Ojala no le llamen para decirles que no es politica de los cursos escolares dejar entrar a un Padre por muy necesitado que este de compresion , y ayuda .
Ojala nunca entienda lo importante que son 200 euros para unos padres que pagan un tratamiento de 800 para que su hija tenga un futuro DIGNO y no se tratada como se le trato en sus instalaciones .
Ojala no tengan que coger el coche despues de una jornada agotadora de trabajo ( o sin dormir ) para que su hija tenga un tratamiento Fisioterapeutico que el médico le recomienda , y ya sea por desidia o por desinformación ,la pìscina mas cercana no le ha dado gana o sabido ofrecer .
Ojala no tengan que hacer un reportaje para dar más visibilidad a un problema de nuestra sociedad , que sufre dia a dia , para asi ayudar a otras familias en su misma situación y encima reciban comentarios de la Empresa Municipal que les discrimino y no les escucho , en vez de ponerse en contacto con ustedes para saber que ha fallado.
Ojala cuando mi hija sea más mayor pueda entender esto que escribimos y pueda explicarle que aunque en este mundo habra gente que se REIRA , DISCRIMINARA Y DESPUES LE LLAMARA MENTIROSO PUBLICAMENTE , el mundo seguira habiendo gente buena y que merece la pena luchar por lo que uno quiere. Que habra más gente como la que nos encontramos en la piscina de Sant Joan Despi llena de empatia y sensibilidad , con ganas de ayudar ( donde por cierto hay mas familias de la vila haciendo clases , algo debe fallar ) y que debe seguir LUCHANDO POR TENER UNA VIDA DIGNA AUNQUE HAYA GENTE COMO USTEDES QUE LE PONDRAN PIEDRAS EN SU CAMINO .
Que seran aquellos que no la quieren comprender , conocer ni entenderla los que se pierden un maravilloso ser que llena de amor mis dias .
ATENTAMENTE UN PADRE ORGULLOSO DE SU HIJA
Comno padre de un niño con TEA puedo decir por experiencia propia que no me extraña lo que se cuenta en el artículo. Vale más la voluntad que los medios. Si están diciendo que los padres del artículo mienten, háganlo sin tapujos. ¿tienen puertas abiertas para que los padres puedan ver que hacen con sus hijos? ¿que apoyos a la diversidad ofrecen? ¿que protocolo de atención a la diversidad tienen?
Os pido perdon por el hecho de desear que mi hija aprendiera a nadar donde lo hizo su padre , donde compañeros suyos de instituto trabajan y creía que tendría mayor comprensión .
Ojala nunca tengan que llegar a casa del trabajo y encontrarse a su mujer llorando a escondidas de su hija porque ha escuchado a su monitora un comentario inapropiado respecto de su hija recién diagnosticada con TEA , y descubriendo lo dura que sera la vida de su pequeña .Y lo indefensos que estaran ante agresiones de este tipo .
Ojala nunca tengan que observar como alejan a su hijo de sus compañeros de colegio y los ponen en una piscina pequeña para que no moleste al resto de la clase .
Ojala no tengan que pelear de un sitio a otro , pidiendo y mostrando papeles , y tener que repetir a extraños que su hija es Autista y que tiene un trastorno que no la hace inutil sino diferente , que con cariño se puede conseguir que entienda . Y sin embargo un ente llamado gerencia dice que no es politica de la empresa devolver el dinero o ayudar a un niño con TEA(asi de formados parece que estan )
Ojala no le llamen para decirles que no es politica de los cursos escolares dejar entrar a un Padre por muy necesitado que este de compresion , y ayuda .
Ojala nunca entienda lo importante que son 200 euros para unos padres que pagan un tratamiento de 800 para que su hija tenga un futuro DIGNO y no se tratada como se le trato en sus instalaciones .
Ojala no tengan que coger el coche despues de una jornada agotadora de trabajo ( o sin dormir ) para que su hija tenga un tratamiento Fisioterapeutico que el médico le recomienda , y ya sea por desidia o por desinformación ,la pìscina mas cercana no le ha dado gana o sabido ofrecer .
Ojala no tengan que hacer un reportaje para dar más visibilidad a un problema de nuestra sociedad , que sufre dia a dia , para asi ayudar a otras familias en su misma situación y encima reciban comentarios de la Empresa Municipal que les discrimino y no les escucho , en vez de ponerse en contacto con ustedes para saber que ha fallado.
Ojala cuando mi hija sea más mayor pueda entender esto que escribimos y pueda explicarle que aunque en este mundo habra gente que se REIRA , DISCRIMINARA Y DESPUES LE LLAMARA MENTIROSO PUBLICAMENTE , el mundo seguira habiendo gente buena y que merece la pena luchar por lo que uno quiere. Que habra más gente como la que nos encontramos en la piscina de Sant Joan Despi llena de empatia y sensibilidad , con ganas de ayudar ( donde por cierto hay mas familias de la vila haciendo clases , algo debe fallar ) y que debe seguir LUCHANDO POR TENER UNA VIDA DIGNA AUNQUE HAYA GENTE COMO USTEDES QUE LE PONDRAN PIEDRAS EN SU CAMINO .
Que seran aquellos que no la quieren comprender , conocer ni entenderla los que se pierden un maravilloso ser que llena de amor mis dias .
ATENTAMENTE UN PADRE ORGULLOSO DE SU HIJA
Os pido perdon por el hecho de desear que mi hija aprendiera a nadar donde lo hizo su padre , donde compañeros suyos de instituto trabajan y creía que tendría mayor comprensión .
Ojala nunca tengan que llegar a casa del trabajo y encontrarse a su mujer llorando a escondidas de su hija porque ha escuchado a su monitora un comentario inapropiado respecto de su hija recién diagnosticada con TEA , y descubriendo lo dura que sera la vida de su pequeña .Y lo indefensos que estaran ante agresiones de este tipo .
Ojala nunca tengan que observar como alejan a su hijo de sus compañeros de colegio y los ponen en una piscina pequeña para que no moleste al resto de la clase .
Ojala no tengan que pelear de un sitio a otro , pidiendo y mostrando papeles , y tener que repetir a extraños que su hija es Autista y que tiene un trastorno que no la hace inutil sino diferente , que con cariño se puede conseguir que entienda . Y sin embargo un ente llamado gerencia dice que no es politica de la empresa devolver el dinero o ayudar a un niño con TEA(asi de formados parece que estan )
Ojala no le llamen para decirles que no es politica de los cursos escolares dejar entrar a un Padre por muy necesitado que este de compresion , y ayuda .
Ojala nunca entienda lo importante que son 200 euros para unos padres que pagan un tratamiento de 800 para que su hija tenga un futuro DIGNO y no se tratada como se le trato en sus instalaciones .
Ojala no tengan que coger el coche despues de una jornada agotadora de trabajo ( o sin dormir ) para que su hija tenga un tratamiento Fisioterapeutico que el médico le recomienda , y ya sea por desidia o por desinformación ,la pìscina mas cercana no le ha dado gana o sabido ofrecer .
Ojala no tengan que hacer un reportaje para dar más visibilidad a un problema de nuestra sociedad , que sufre dia a dia , para asi ayudar a otras familias en su misma situación y encima reciban comentarios de la Empresa Municipal que les discrimino y no les escucho , en vez de ponerse en contacto con ustedes para saber que ha fallado.
Ojala cuando mi hija sea más mayor pueda entender esto que escribimos y pueda explicarle que aunque en este mundo habra gente que se REIRA , DISCRIMINARA Y DESPUES LE LLAMARA MENTIROSO PUBLICAMENTE , el mundo seguira habiendo gente buena y que merece la pena luchar por lo que uno quiere. Que habra más gente como la que nos encontramos en la piscina de Sant Joan Despi llena de empatia y sensibilidad , con ganas de ayudar ( donde por cierto hay mas familias de la vila haciendo clases , algo debe fallar ) y que debe seguir LUCHANDO POR TENER UNA VIDA DIGNA AUNQUE HAYA GENTE COMO USTEDES QUE LE PONDRAN PIEDRAS EN SU CAMINO .
Que seran aquellos que no la quieren comprender , conocer ni entenderla los que se pierden un maravilloso ser que llena de amor mis dias .
ATENTAMENTE UN PADRE ORGULLOSO DE SU HIJA
Hola, Acabo de llegir l’article i com mare d’un fill TEA de Molins de Rei he d’admetre que aquest Municipi encara ha de treballar molt però que moltísim l’inclusió. Jo porto el meu fill a st Joan Despí: piscina, Casals de estiu. A st Cugat del Vallès i d’altres municipis perquè faci extraescolars, natació, esports adaptats i/ o inclusius. Aquí m’he trobat amb moltes portes tancades” no perquè passa de l’edat, no perquè ha de saber fer …” En fin, que m’he buscat la vida fora d’on visc. No sóc l’unica i és molt trist dir això del municipi que s’omple la boca d’inclusió i no es fa res per sol.lucionar-ho. És cert que Gueopic s’esforça molt .I la feina de l’Ajuntament què? Serveis socials,etc… A mi des de l’Ajuntament algú va dir-me “pues monta’t tu el Casal d’Estiu” molt bé molt bé Quin comentari d’una funcionaria de l: Ajuntament perquè no admeten adolescents al Casal d’Estiu Municipal