Sergi Carós i Adrià Sàbat formen des de fa dos anys un projecte cultural que combina poesia i música damunt de l’escenari. Raimon, Ausiàs March, David Caño i Ovidi, que és el seu gran referent, configuren el ventall d’autors clàssics i contemporanis als quals posen música.
El projecte artístic del Sergi Carós i l’Adrià Sàbat és d’aquells que es fan amb estima a la cultura. Amb el nom de “Versos Immortals”, proposen una fusió de música i poesia. Unir les cançons del Sergi i els poemes de l’Adrià suposa un exercici que va néixer, tal com ho diuen ells, per una causalitat. Va ser en un acte polític en què van coincidir tots dos, però en aquell moment cadascú hi assistia amb els seus propis projectes sota el braç.
Ja se sap que és en aquests moments que surten les millors idees, i així va ser. Es van posar a tocar cançons fins que va arribar la gran proposta: agafar textos poètics i desenvolupar-los en forma de cançó. Dit i fet. I a partir d’aquí, tot va sorgir de forma natural. Els concerts van arribar progressivament, amb un primer que va tenir lloc a la plaça del Palau de Molins de Rei, i després van passar per la Fira Litterarum de Móra d’Ebre o el Festival Nacional de poesia de Catalunya de Sant Cugat, juntament amb una gira per Mallorca, entre d’altres.
L’Adrià és escriptor i estudiós de la poesia -l’any vinent publicarà el seu cinquè llibre- i el Sergi, conegut com Ed Tulipa, participa en diversos projectes musicals -el més sonat és el de Borja Penalba i Mireia Vives-. Però els dos utilitzen els “Versos Immortals” com un projecte que els serveix de bàlsam i per posar tots els elements al seu lloc. El passat dijous van tornar a Molins de Rei dins la presentació de ‘República des de baix’.
Poesia i música es fusionen // Jordi JuliàUn gran ventall de poetes
Ausiàs March, David Caño, Raimon, Ovidi Montllor… Són alguns dels poetes als quals han posat música als seus escrits. Lògicament, també hi ha poemes del mateix Adrià Sàbat. L’objectiu era abastar un ventall d’autors clàssics i contemporanis molt extens. En els seus espectacles, combinen moments amb poemes musicats i altres que només es basen en recitar poemes però amb el so del baix de fons. D’aquesta manera, hi ha peces més planeres, que són les cantades, i altres amb missatges més elaborats, que són les recitades.
Sempre, això sí, la melodia està lligada amb el missatge i el to del poema, i procuren buscar textos que vagin més enllà dels més coneguts. Després els embolcallen de la millor manera per fer-los atractius i que arribin a tothom. De fet, ells asseguren que amb aquesta fusió poden fer arribar millor els missatges dels poemes.
Si una cosa tenen clara és que agafen com a gran referent l’Ovidi: “És un dels grans que va tractar la poesia i la va posar a dalt de tot, la va donar a conèixer, i d’ell hem après que la lluita en defensa de la cultura catalana és molt important”, explica Sergi Carós.
“Als nostres recitals, que m’agrada anomenar-los així, hi ha un tercer element que són les projeccions dels poemes, així el públic pot veure’ls i tenir una experiència completa”, explica Carós. D’aquesta manera, si algú es perd alguna part dels poemes recitats, després ho pot llegir amb més calma.
En els dos anys que porten en actiu sobretot ha estat en el segon quan han tingut més activitat. Tot i així, quan van complir un any van gravar un videoclip del tema “Homenatge a Teresa” d’Ovidi.
La reivindicació hi és present
Entre els temes que tracten no hi falta l’amor, el desamor, la mort i aspectes de caràcter més reivindicatiu. “Tenim un procés de creació molt autèntic, que s’ajunta amb una bona recepció en tots els llocs on hem actuat, però el nostre és un projecte que exigeix un cert recolliment i interès per part del públic”, explica Adrià Sàbat. D’aquesta manera, és com aconsegueixen una simbiosi real entre poesia i música.
El seu ritme frenètic de feina els dificulta trobar moments per assajar, però les cites en el calendari no s’aturen: el 23 setembre oferiran un concert a Castelló, en el marc de la Festa Estellés, en la qual aprofitaran per incorporar peces de Vicent Andrés Estellés, perquè, com ells diuen, els “ve de gust fer-ho”.
