La projecció del documental ‘El Cinturón Rojo’, on participa l’exalcaldessa Antònia Castellana, i un debat amb Ramon Rius i Alfred Bofill, implicats en la lluita obrera i veïnal a Molins de Rei, van recordar que el municipi també té el seu passat roig a petita escala.
«Tot el que acabo de veure ho vam viure aquí, però a més petita escala», comentava Alfred Bofill, que va participar en les mobilitzacions obreres dels anys 70 a Molins de Rei, després de veure el documental ‘El Cinturón Rojo’ en una projecció que es va fer a la Federació Obrera de Molins de Rei. La pel·lícula recull alguns testimonis dels milers de persones que van protagonitzar la lluita d’aquells anys per unes condicions de vida i de treball dignes al Baix Llobregat. Entre ells, Antònia Castellana.
La primera alcaldessa democràtica de Molins de Rei amb el PSUC -i una de les primeres dones de Catalunya i l’única que ha tingut Molins de Rei- explica al film les mobilitzacions prèvies a aquest moment. «Van venir a casa a detenir el pare i mentre parlaven amb ell jo vaig intentar fer desaparèixer tot el material que feia servir per imprimir», relata Castellana al documental sobre uns materials que va ensenyar en un acte de l’any passat en memòria del PSUC. La projecció es va fer dimarts 26 de setembre i Castellana no va poder assistir-hi perquè era una de les ponents a la xerrada que es va programar a la mateixa hora en defensa de l’1-O i on assegurava, precisament, que aquells anys de lluita i repressió li recordaven a la situació actual a Catalunya.
El documental explica la potència que tenia el moviment del Baix Llobregat i la preocupació que tenien les autoritats franquistes pel que hi passés. Narren com el tret diferencial que es va donar allà als anys 70 respecte abans i a altres llocs va ser sortir de la clandestinitat, canalitzant-ho amb el PSUC. I relata les pèssimes condicions de vida i de treball que vivien els veïns i que els van portar a canviar-ho, així com les càrregues policials, la tortura contra els detinguts i que depenien de la sort de si els tocava un jutge o un altre.
Fang, rates i sense llum al barri del Canal
Al col·loqui que es va fer després de la projecció, Alfred Bofill estava acompanyat per Ramon Rius, que va ser president de l’Associació de Veïns del Canal, en un debat moderat pel codirector de Viu Molins de Rei, David Guerrero. Rius va recordar com l’associació de veïns i la Festa Major del barri van néixer de les protestes. Amb elles van aconseguir tenir llum als carrers -l’empresa constructora Incresa no se’n feia responsable-, que s’urbanitzessin uns carrers que, quan van anar-hi a viure, estaven fets de fang, i que es cobrís el Rec Vell i el Canal de la Infanta, una històrica infraestructura agrícola que en aquella època es va convertir en una claveguera.
«El barri tenia unes condicions nefastes, els carrers s’inundaven i estava ple de rates», va rememorar. Una trobada popular per pescar sabates del canal va ser un dels primers actes festius i reivindicatius que van portar a la Festa Major. També la ‘manifestació de les espelmes’ per reclamar la llum. «Quan la capçalera de la manifestació ja havia arribat al centre de Molins de Rei, la cua encara no havia sortit del barri», recordava.
Una altra reclamació que pot semblar ara insòlita és la de tenir un Centre d’Atenció Primària (CAP). «No n’hi havia cap a Molins de Rei, i no va arribar fins a la democràcia». També va remarcar que el que es va viure al Canal va viure’s a molts altres barris. Les fàbriques també ho van viure, marcades pels tancaments de les indústries tèxtils que havien caracteritzat el poble.
Reunions a Sant Feliu
Un assistent de Sant Feliu va recordar com venien al municipi a fer reunions. «Els de Sant Feliu veníem a Molins i els de Molins venien a Sant Feliu, perquè per seguretat no podies estar al teu poble». També va recordar que just el dia que es feia la xerrada es complien 44 anys d’una de les vagues més sonades de Molins de Rei, la de l’Exin.
Bofill, amb tot, va puntualitzar que el que s’havia vist al documental era a més gran escala. «Al capdavall, Molins de Rei sempre ha estat un poble petit. També va tenir creixement de població, però va ser un 40%, que ja és molt, però a altres pobles va ser d’un 700 o 800%». Això sí, Bofill va reblar: «La sort d’haver viscut aquesta època no ens la traurà ningú».
