A Sílvia Guillén, candidata d’ERC a les últimes municipals i ara tinent d’alcalde després de la configuració del nou pacte de govern, no li fan por els micròfons. De fet, és periodista radiofònica. La republicana, que va utilitzar els micros la de sala de plens per desmentir l’alcalde utilitzant el so d’entrevistes de ràdio, revela els motius que l’han portat ara a pactar amb Joan Ramon Casals i la CUP en aquesta entrevista, que forma part de la sèrie de Viu Molins de Rei després del trencament de la sociovergència. Regidora de Mobilitat i Participació, aposta per una consulta ciutadana sobre la peatonalització del Centre Vila. “S’haurà de fer molta pedagogia a nivell comercial”, avisa.
Com han estat els primers dies al govern municipal?
Intensos, d’aterratge. No és el mateix veure les coses des de l’oposició que des del govern municipal. Copsar l’ambient laboral i atendre les peticions dels treballadors, intentant aprendre el màxim de coneixements per poder prendre decisions i saber si tot el que hem pactat amb l’equip de govern és possible d’assumir. Evidentment, tenir la complicitat dels equips tècnics que, per cert, teníem constància que eren bons però realment hi ha gent molt preparada i, a més, amb ganes de fer moltes coses.
Canvia molt la visió d’un regidor quan és a l’oposició respecte a quan és al govern municipal?
Sí. Tens l’oportunitat de parlar sense embuts. De vegades, quan els tècnics parlen amb els partits de l’oposició no saben fins a quin punt poden explicar certes coses. Quan ets a l’equip de govern et parlen amb tota la sinceritat i et donen tots els detalls possibles. Formes part d’un mateix equip.
Amb quins objectius entra ERC al govern municipal?
Canviar dinàmiques i maneres de governar. Ja ho dèiem a la campanya de les passades eleccions municipals. Enteníem que hi havia altres maneres de fer política. No va ser possible implantar-les al principi del mandat i ara, que tenim l’oportunitat, volem intentar-ho i crec que ho podem aconseguir. També, evidentment, volem aplicar el nostre programa electoral el màxim possible.
Posi un exemple d’aquest canvi de dinàmiques.
Escoltar els tècnics i fer-los partíceps de les propostes que es fan. En alguns casos, ens hem trobat amb propostes tècniques que eren bones i que havien estat deixades en un calaix. Un exemple és el Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica. Es va aturar per una decisió política i hem descobert parlant amb els tècnics que existeix un pla de cohesió social que seria la seva continuació, que es pot implantar i que considerem que és necessari. Traurem del calaix aquest pla i el portarem a terme.
ERC ja va plantejar l’opció de formar govern amb CDC i la CUP però també ha estat molt crítica. Hi ha molts exemples, des del dia que va mostrar un àudio al ple municipal per desmentir l’alcalde durant la consulta de la Carretera, fins a acusar Joan Ramon Casals de voler el seu suport per mantenir la cadira, passant per la polèmica de les comissions informatives, on va portar les actes a la sala de plens. Què ha canviat per poder pactar amb CDC?
[pullquote]CDC i PSC es feien la punyeta l’un a l’altre[/pullquote]
La situació política i l’escenari. Entenem que la situació política nacional ha afectat aquest pacte però sempre vam ser molt crítics amb la sociovergència. Era un pacte de conveniència, el més còmode per a les dues formacions, especialment per a l’antiga Convergència. De totes maneres, com a tots els matrimonis, a dins de casa les coses no són com semblen des de fora i nosaltres érem conscients de la mala relació que hi havia entre els dos partits, que no treballaven a la una sinó que anaven cadascú per la seva banda, intentant potenciar les seves àrees. Això és una cosa que volem canviar. Volem que tots estiguem al cas de tot el que passa a l’Ajuntament i crear sinergies entre les diferents regidories. En tot cas, era normal que nosaltres fiscalitzéssim l’anterior govern municipal de dos partits que es feien la punyeta l’un a l’altre. Quan ha sorgit l’oportunitat de fer una alternativa de govern ens hi hem apuntat. Era difícil fer-ho en solitari, però un govern fort de 13 regidors i tres formacions polítiques tan diverses que es veuen obligades a consensuar tot el que fan és més positiu que el que teníem fins ara.
Però no és més difícil posar d’acord tres partits que dos?
Molt més, és indubtable. Però aquesta és la gràcia. La formació del govern és una prova que és possible. Tots hem fet renúncies en diferents qüestions però la majoria de nosaltres ha aconseguit posar el seu granet de sorra al pacte. A més, totes les actuacions són factibles, estem tots d’acord i estem compromesos a dur-les a terme. Més difícil que el mateix pacte crec que no trobarem res. Tot el que fem a partir d’ara estarà consensuat.
La situació política que viu Catalunya i totes les accions que es van fer per organitzar l’1-O han fet que les relacions entre ERC i CDC, i concetament entre vostè i Joan Ramon Casals milloressin? A vegades semblava que no hi havia molta complicitat.
[pullquote]No em penedeixo del que he fet com a portaveu d’ERC. Tot el que he denunciat era cert.[/pullquote]
La defensa de la democràcia i la independència del nostre país ens ha unit. Però amb això no és suficient. Hem renunciat a l’etiqueta de govern independentista perquè, de fet, cap de les propostes del pacte de govern fa referència a la independència. Però evidentment que ens ha fet canviar la relació, ens hem hagut de fer forts davant l’atac de l’Estat Espanyol a la democràcia. Això ha fet que algunes relacions personals canviessin. No obstant, no em penedeixo del que he fet com a portaveu d’ERC. Tot el que he denunciat era cert. Els àudios eren reals i les actes de comissions informatives demostrant la nostra assistència també. Ho fèiem en defensa pròpia i en defensa de la transparència. Una transparència que ara com a equip de govern haurem de defensar i demostrar.
Anem a les accions. N’han pactat 71 i tenen poc més d’un any per portar-les a terme. És possible fer-les realitat?
Totes les accions del pacte de govern són factibles, però algunes no podran culminar-se. És evident. Forma part de les dinàmiques internes de l’Ajuntament. Tots els equips de govern, fins i tot quan comencen des de principi de la legislatura, plantegen actuacions que tenen continuïtat en altres mandats. Ho hem d’acceptar. Intentarem fer el màxim possible i, si no és possible culminar-ho, posar les bases perquè es pugui fer en un nou mandat, siguem nosaltres qui estem al govern o bé si altres ens agafen el relleu.
És possible que el pacte entre CDC, CUP i ERC es reediti?
Esclar que sí. Ara hem de veure quina és la relació i les sinergies que es creen entre nosaltres. De moment, és positiva. Per tant, res fa pensar que no pugui ser reeditable o, fins i tot, ampliable. Quan l’alcalde va proposar entrar a altres forces democràtiques nosaltres no vam trobar cap impediment.
Com van ser les negociacions per formular el nou pacte?
Van ser molt plàcides. Va haver-hi bon ambient, sense tensió entre nosaltres. Confesso que vaig patir una mica amb la CUP, per si les seves propostes serien massa agosarades, perquè tenen un programa electoral molt clar, molt arriscat i diferent del que estem acostumats, i pensava que això podia ser un entrebanc. Però, realment, em va sorprendre la capacitat que van tenir de saber estar a l’altura de les circumstàncies i ser conscients del temps que teníem per poder posar en pràctica les accions. Va haver-hi molt seny. En el cas del PDeCAT, que tenia una situació on no podia fer gaires exigències perquè o governava en solitari o ho feia amb nosaltres, va tenir cintura ampla, acceptant la majoria de les propostes, per no dir totes.
Una de les regidories que liderarà ERC serà mobilitat. Què volen implantar en aquest àmbit?
[pullquote]”S’ha de fer pedagogia comercial en la peatonalització del Centre Vila”[/pullquote]
El gran repte és la pacificació del Centre Vila. La famosa peatonalització. Necessitem que es faci un estudi de les propostes a nivell tècnic. Aquest és un dels temes on cada partit de l’equip de govern té una visió. Crec que cap d’elles s’ha d’imposar, l’equip tècnic ha de decidir quines són les millors i després portar-les a debat perquè sigui la ciutadania la que decideixi quina pacificació vol, i si realment la vol o no. Em trobo molta gent pel carrer que em diu “a veure quan feu que no puguin passar cotxes pel centre, que no es pot ni caminar, i algun dia passarà alguna desgràcia”. Crec que és un sentiment generalitzat però fins que no ho sotmetem a consulta no deixen de ser unes opinions que escoltes pel carrer. També s’ha de fer molta pedagogia a nivell comercial. Recordo, ja fa molts anys, quan s’intentava peatonalitzar el carrer Major, que el comerç es va unir perquè creia que era un atac frontal contra ells perquè pensaven que la gent deixaria d’anar a comprar. Després s’ha demostrat que això afavoreix el passeig, que s’instaurin altres comerços i que es creï un teixit comercial que cridi a la gent de Molins de Rei i de les poblacions veïnes.
La consulta sobre la mobilitat del Centre Vila serà molt diferent a la de la reforma de la Carretera?
De fet, la mateixa regidora que porta Participació, que soc jo, també porta Mobilitat. Ja s’ha fet amb aquesta intenció. En participació el gran repte és la peatonalització del Centre Vila. En aquest sentit, el gran referent que tenim és el procés de la Carretera. El procés de participació encara s’està estudiant com serà. Però d’aquell procés el que volem agafar és el debat que va generar. Un debat polític i social on tothom va dir la seva. Es va generar aquell xup-xup que feia que se’n parlés molt. Crec que el debat ja és al carrer i el que hem de fer és potenciar-lo, aportant molta informació a la ciutadania. La clau és en les fases d’informació i participació. Volem fomentar tallers participatius, que sigui una consulta molt participada. Moltes vegades hem deixat la participació en mans de les associacions de veïns, que està molt bé que decideixin, però hi ha gent que no en forma part i que també poden dir la seva.
Què més faran en participació ciutadana?
Serà present a tot arreu. Volem iniciar el màxim de processos de participació possibles. Hem de veure en quines matèries es pot fer extensiva a tota la població i en quines s’ha de fer en àmbits concrets. Per exemple, tenim un Consell d’Infants que pot prendre decisions en accions concretes. Per què no poden escollir com volen que sigui el seu parc infantil de referència? Al final seran ells els usuaris. D’altra banda, tenim altres consells de participació que durant aquest mandat han estat inactius, des de la Taula Local d’Habitatge fins al Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica. Tot això cal reactivar-ho. En els pressupostos per barris cal donar més marge. Potser no cal fer-ho cada any i s’ha de fer bianualment, amb temps i pressupost suficient. Ara ens trobem que hauríem de començar els pressupostos per barris però encara hi ha actuacions pendents de fer de l’any passat. Això no és gaire coherent. La manera de convèncer a la gent perquè participi és que vegin que per allò que han participat és factible.
Vostè també serà la regidora de Comunicació. Canviarà molt el Balcó de la Vila o la web municipal?
El Balcó de la Vila no canviarà a nivell de disseny, però sí a nivell conceptual. Estarà al servei de les persones. No serà un instrument de propaganda. Volem explicar a la ciutadania els serveis que ofereix l’Ajuntament, que a vegades no es fan servir per desconeixement. La web municipal sí que serà molt diferent. Tenim detectades les coses que la gent busca. A dia d’avui donem molta importància a la informació de l’Ajuntament. Qui és l’alcalde, quines són les regidories… i això a la gent no li importa gaire. Potenciarem molt el buscador per permetre que la gent trobi el que necessiti posant dues o tres paraules. Serà una web més al servei de la ciutadania que de publicitat de l’Ajuntament.
Una altra de les regidories que portarà ERC serà Educació.
Farem una defensa de l’escola pública. S’intentarà implementar innovació pedagògica, que ha de tenir el consens de la comunitat educativa i de les ampes, a través d’un pla que s’intentarà instaurar i que haurà de tenir continuïtat en el pròxim mandat i a través del Pla d’Educació ja en marxa. Volem potenciar el paper de les ampes, que fan molta feina, i posar-nos una mica al dia. Sabem que hi ha escoles on es fan servir els llibres, altres que no i fan servir altres materials, i tot això s’ha de tenir present intentant innovar en aquest sentit. Es parla molt d’una altra manera d’ensenyar. Hem de respectar cada projecte pedagògic. A través de la regidoria hem de fer xarxa amb la comunitat educativa.
Què vol dir innovació pedagògica? Que totes les escoles han de ser com La Sínia? Sens dubte, és un projecte interessant però potser no és el que tothom vol per als seus fills.
No. No es pren cap escola com a model. Cadascuna té el seu projecte educatiu i creiem que s’ha de respectar. El que sí que es pot fer és generar dinàmiques comunes, unir esforços. Per exemple, un tema com el bulling ha de tractar-se en comunitat. Treballar de forma conjunta entre totes les escoles per erradicar aquesta xacra. En algunes qüestions, totes les escoles han d’anar a l’una. Insisteixo, respectant sempre cada projecte educatiu de cada escola, perquè això és el que ens dona riquesa.
I en Esports, què volen impulsar?
Donar serveis a les entitats i els usuaris de les instal·lacions. Ens hem trobat amb la sorpresa de l’estat de manteniment de molts equipaments esportius. Moltes vegades parlem de la Zona Esportiva Ricard Ginebreda i, en un equipament nou, els usuaris no es poden dutxar amb aigua calenta en ple hivern. Són situacions greus que no es poden dilatar més en el temps. Són qüestions bàsiques, com camps de futbol poc il·luminats on alguns àrbitres demanen de suspendre partits perquè no es pot jugar. Per moltes coses que vulguem fer, la prioritat és posar-nos al dia en manteniment. En l’àmbit d’inversions, la gran aposta és la pista antiga del Poliesportiu Municipal, que creiem que pot donar molt de joc. Requereix una inversió important però pot ser una millora. Falten horaris per entrenar i aquesta reforma pot ser una solució. També volem treballar en potenciar la relació que hi ha entre els esports i els valors. Hem de treballar en la línia del Juga Verd Play, que és una iniciativa fantàstica. Portar esportistes coneguts que ens puguin explicar com viuen. Això pot engrescar els joves.
[Aclariment: després de la realització d’aquesta entrevista el regidor d’Esports, Marc Rebulà, avançava a Viu Molins de Rei que s’havia realitzat una actuació d’urgència per solucionar els problemes d’aigua calenta a la Zona Esportiva Ricard Ginebreda]
El Club Atletisme Molins de Rei fa molts anys que reivindica un espai digne per entrenar. Quina solució proposa el nou govern municipal per a aquesta entitat?
La solució que proposem és buscar-hi solució. Certament, és una llarga reivindicació. Ja fa molt de temps que reclamen un espai. Ara estem buscant diferents ubicacions possibles per poder treballar-ho amb ells i veure on poden anar. El que tenim clar és que ha de ser un lloc decisiu, que no es pot anar canviant. No podem marejar les entitats, ni a les esportives ni a les culturals.
Es veu continuant la seva etapa a l’Ajuntament quan acabi aquesta legislatura?
He tingut molts alts i baixos a nivell personal. En alguns moments he pensat a deixar-ho davant la impotència de fer propostes de millora i veure que tot queda en un calaix. Coses aprovades al ple que no es portaven a terme, que no servien per a res. En altres moments també he pensat que el que cal és picar pedra i tirar endavant. La meva situació personal dependrà molt de la feina que fem dins l’equip de govern. Vaig entrar en política per fer coses positives per a la meva vila i la meva gent, mai m’ho he pres com una professió. Faig un parèntesi a la meva tasca professional en el món del periodisme i decideixo incorporar-me amb dedicació exclusiva al servei de la vila de Molins de Rei. Entenc que és una situació temporal. Sempre he estat periodista i tinc aquest cuc a dins. En tot cas, ERC és un partit assembleari i serà l’assemblea qui decideixi qui forma part de les llistes. Tinc predisposició a seguir si aquesta experiència d’any i mig al govern és positiva. També tinc clar que no puc allargar-ho massa en el temps. He estat set anys picant pedra a l’oposició i ara es visibilitzarà la feina, però tampoc puc allargar-ho masses anys.
[Ajuda’ns a seguir escrivint entrevistes en profunditat com aquesta fent-te soci del Viu Molins de Rei.]
