Aquest cap de setmana tornarem a reviure el Carnestoltes molinenc, una pedra a la sabata de la Vila. M’agradaria poder transmetre d’una manera constructiva com veig el Carnestoltes a Molins de Rei. Des de l’any 1982, quan la COCA va organitzar el primer Carnestoltes, poc a poc la festa va anar agafant una estructura concreta. Si la mirem actualment no ha canviat gaire respecte al programa d’actes. En aquells temps, tot plegat va anar agafant una empenta molt important, amb grans rues amb més de 60 comparses, balls amb més de 1.000 persones, l’aparició del Camell i el ball propi del mateix, etc.
Des d’aquestes ratlles vull felicitar aquells i aquelles que en el seu moment van posar la llavor, i a totes les persones que van formar part d’una manera o altra de la COCA.
A partir d’aquí, cal posar en valor que tenim un Carnestoltes amagat, però que el tenim! Tenim tots els elements damunt la taula per tenir un Carnestoltes diferent a la resta, amb esperit propi, com podrien ser els de Vilanova, Sitges, Solsona, Torelló, etc. Tots aquests pobles tenen trets diferencials que els fan únics arreu de Catalunya. Molins de Rei també té aquest tret diferencial en el ball del Camell, on realment gira la festa i la fa única. Paraules com Samaniat, Esparriot, Camell, Esteve Vilapubilla i Tortell de Cabell d’Àngel, Corre-cuita o Aristocràcia ho posen en valor. També el fet de tenir una música pròpia i un ball propi.
Molts Carnestoltes presumeixen de tenir una rua molt gran, però nosaltres hem de presumir de tenir un Carnestoltes amb tret diferencial, on la rua complementa i dona sentit a l’endemà. On Rei i Camell lluitaran per tenir un lloc a la vila. Tant és si la Rua té moltes comparses o no, el que és necessari es que hi hagi rua i que sigui participativa en nombre de gent.
Tenim tots els elements, posem-los en valor, fem pedagogia a les escoles, a la gent de la vila, a la gent d’altres poblacions, expliquem-ho. Tenim un Carnestoltes amb tret diferencial.
La rua que no s’acabi, on el final de la festa no sigui anar a sopar, sinó seguir a la plaça gaudint de la música, sopar un bon entrepà allà mateix i fer que les comparses més nombroses segueixin a la plaça fins que el cos aguanti. Que la plaça sigui punt de trobada on caldria posar barres per satisfer els participants assedegats. El dissabte ha d’acabar quan la gent digui prou, no quan toqui anar a sopar. I qui tingui més ganes de gresca, cap a la carpa a ballar. De la plaça al ball no us perdreu, un tractor agafarà a sa majestat i tots fent gresca a seguir-lo, fins el lloc de la nova ballaruca, després tots a dormir que l’endemà ve la festa grossa.
El Camell petit al matí ens dona la perspectiva que el tret diferencial ja no té aturador i les noves generacions pujaran fortes per mantenir la tradició. Que la canalla es vesteixi d’esparriots, i la indumentària passi a formar part d’aquest tret diferencial.
Al vespre tothom a la plaça, ball del Camell, escolteu la música embadalits i expliqueu a petits i grans que el que està passant recrea una antiga tradició molinenca. Un valor cultural i fet diferencial del nostre Carnestoltes.
Els altres acompanyeu a la comparsa reial fins a l’església, allà Camell i Rei faran el samaniat, qui serà el més fort?
Tot plegat s’acaba, el Camell restableix l’ordre i tothom a saltar en corrandes al voltant del foc que el carnestoltes amb tret diferencial ja s’ha acabat. Posem-lo en valor.
Més tard, ja em vaig despertar i no recordo res més, proposo deixar de somiar-ho i començar-ho a viure.
Sergi Ruiz Pi.
És molt necessari fer una reflexió del que som i cop on volem anar a nivell cultural. Recordo un parell de coses amb enyorança: El primer el ball en poliesportiu. El segona fer-ho una setmana desprès que la resta del món, i per a mi era un del trets diferencial.
És cert. Tot i que fer-ho una setmana més tard tenia llògica en el seu moment perquè es feien venir comparses i xarangues d’altres pobles. Amb el pas dels anys, això es va anar perdent i ja no tenia lògica esperar una setmana.
M’ha agradat molt l’article, hi estic totalment d’acord. Però em sembla, Sergi, que els qui manen no estan gaire per la tasca…… és a dir…. nosaltres (un grup de pares amb empenta) portem temps volent fer coses pel Carnestoltes (sense ànim de lucre), però sembla que l’ajuntament (apa, ja ho he dit) no està gaire pel cas. Vaja, que no interessa. El Carnestoltes s’ha convertit a Molins de Rei en una simple festa de tràmit. I és una llàstima…
Portem anys demanant que torni la darrera passejada del Rei Carnestoltes el diumenge, acompanyat amb una xaranga. Era ideal pels pares amb canalla que no volen anar al Camell!
La rua… si bé és cert que l’horari d’anys enrera s’ha tornat una mica conflictiu (tinc entès que hi havien veïns que es queixaven del soroll), trobo que té potencial per poder fer alguna cosa «molt gran» (el final de la rua, amb la desfilada de les comparses és molt entretinguda).
M’encanta el teu punt de vista optimista i positiu. És cert, el Carnestoltes de Molins és únic… potenciem-lo! Però per això, ho hem de començar nosaltres, el poble!! No pot ser que el Carnestoltes de la vila es mantingui gràcies a esplais, escoles i entitats. El problema, és la desmotivació de la gent a participar a la rua….. i això necessita una solució… i sento ser tant insisten, però mentres que els qui manen i organitzen no estiguin pel cas, tot seguirà igual….
Marta, «els que manen» no en tenim constància de la teva proposta. T’emplaço a proposar-nos-ho a la regidoria de Cultura de l’ajuntament i en parlem!
Hola Carles. «Els que manen» i sobretot un que mana (o manava molt) en tenien de constància. De fa temps. El que passa és que sempre es rep la mateixa frase: «Gràcies! Ja en parlarem!».
I els anys passen… 😉
Per això ho dic, aquest any no teníem temps per plantejar gaires novetats, però farem una reunió de valoració 2018 i propostes 2019, segurament en un parell de setmanes. T’emplaço a tornar a fer les propostes 🙂
Doncs t’ho agraeixo i et prenc la paraula 🙂 tot sigui per millorar la festa