Basant-se en la baixada de natalitat, l’Ajuntament ha decidit sortir a les preinscripcions amb un grup menys a l’escola bressol La Traca. L’oposició considera «contradictori» que ho facin al mateix temps que critiquen la Generalitat per tancar una línia a l’escola Castell Ciuró, però el govern defensa que no han actuat igual perquè alhora han reduït ràtios.
Fins divendres 11 de maig estan obertes les preinscripcions a les llars d’infants municipals de Molins de Rei. Aquest any l’oferta pública inclou un grup menys a la llar d’infants municipal La Traca, situada al barri del Canal. El grup que es tanca es va incorporar l’any passat procedent de la llar d’infants El Cargol, que abans funcionava de forma autònoma gestionat per la cooperativa del mateix nom i des del curs 2017/2018 està integrada dins La Traca.
D’aquesta manera, l’oferta total de places públiques en escoles bressol a Molins de Rei passa aquest any de 234 a 202, segons les dades del propi govern. Tot i això, el tripartit independentista s’ha compromès a tornar a obrir el grup que tanquen si després de la preinscripció la demanda supera l’oferta. «M’hi comprometo si convé, però per desgràcia no convindrà», va afirmar el regidor d’Educació, Eduard Suárez (ERC), al ple municipal d’abril, fent referència a les dades de baixada de natalitat.
El compromís el va prendre responent a una moció dels tres partits de l’oposició: PSC, Molins Camina i Iniciativa-MES. Els tres partits van lamentar que el govern critiqui la Generalitat per tancar línies de P-3 per la baixada de natalitat i faci el mateix en les escoles bressol que són responsabilitat seva. També van lamentar que no els comuniquessin el tancament i no els deixessin participar en el debat per prendre la decisió. La moció no es va votar perquè van oferir-se a retirar-la si el govern prenia el compromís de tornar a obrir el grup si hi havia demanda, tal com va passar.
«Els mateixos motius que la Generalitat»
El PSC va titllar el govern de «contradictori». «La mateixa passió que posen per demanar a la Generalitat que cap grup de P-3 de l’escola pública tanqui l’hauria d’haver tingut per comunicar-nos la decisió i treballar perquè no es tanqui el grup», li va demanar el portaveu socialista, Xavi Paz, al regidor d’Educació Eduard Suárez. A diferència dels tancaments de P-3, en aquest cas «sí que és competència única i exclusiva del govern municipal», va dir-li Paz.
En la mateixa línia Ana Aroca, de Molins Camina (que agrupa Podemos i altres formacions) va retreure a Suárez que al·legui «els mateixos motius que la Generalitat: la manca de nens». Qüestionava que «en comptes de decidir baixar ràtios es prengui la decisió tancada» i se n’assabentin «quan ja està el decret publicat».
Aquest tancament es fa de forma preventiva abans de les preinscripcions. En el cas de la línia de P-3 de l’escola Castell Ciuró, el tancament es va fer igualment de forma preventiva per decisió del Consell Escolar (que agrupa totes les escoles i l’Ajuntament), que veient la intenció de tancar grups de la Generalitat, va decidir sortir directament amb un grup menys a l’escola Castell Ciuró perquè és una de les escoles amb dues línies i d’aquesta manera evitar que una escola amb una sola línia hagués de tancar després de les preinscripcions.
Aroca va criticar aquesta política: «Els tancaments preventius no m’agraden, ni a P-2 ni a P-3 perquè condicionen la inscripció. Podríem haver esperar a veure com anava la preinscripció i obrir el debat després». Però el que va demanar sobretot és «més debat previ i menys decisions de decretazo«.
Un alumne menys per aula
En canvi, el regidor d’Educació va defensar que no han actuat igual que la Generalitat: «No ens comparin amb ells perquè nosaltres hem reduït ràtios i ells no», va demanar-los. Concretament, la reducció a les tres llars d’infants municipals és d’un alumne per aula: es passa a P-1 de 13 a 12 alumnes per aula; i a P-2 de 20 a 19 alumnes per aula.
Suárez va dir que en els sis mesos que porta com a regidor d’Educació mai ha volgut «parlar de números», però que al final es va acabar basant en les dades per prendre la decisió: «indiquen una baixada de natalitat respecte el curs anterior». L’Ajuntament detalla en un comunicat que l’any 2017 hi va haver 218 naixements, un 16% menys que el 2016.
«Per això tenim 16 places no ocupades i tots els números indiquen que hi ha sobreoferta de places», va afirmar el republicà. També ho basa en motius econòmics, argumentant que «per cada plaça buida l’Ajuntament ha d’assumir 5,000 euros que són diners públics». Diu que van decidir baixar ràtios i «tot i això seguien sobrant moltes places».
Al mateix temps, diu que s’han «preocupat molt» per no «tallar el procés educatiu» dels infants que ja havien començat l’any anterior en aquest grup heredat d’El Cargol i que ara es quedaran sense el seu grup. Ho supliran posant-los «el mateix adult de referència, el compromís de mobilitat lliure pels espais i acompanyaments a primera hora com feien».
També va plantejar més dades: «l’oferta de places públiques a les llars d’infants de Molins de Rei representa el 67% de la població d’aquesta franja», quan «la mitjana a Catalunya és del 54%».
Davant el compromís de Suárez, l’oposició va incidir en la manera com han pres la decisió. «Ens en vam assabentar per casualitat», va afirmar Xavi Paz (PSC). Ana Aroca (Molins Camina) va recordar-li a Suárez que ell «va ser víctima de les decisions unilaterals del govern» -en referència a l’anterior govern de CDC i PSC-, considerant que actua de la mateixa manera ara que és al govern: «donant l’esquena a l’oposició».
Retallada del 36% de places en quatre anys
L’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC) va intentar treure importància a la decisió dient que «la reducció de l’oferta pública de places ja ve dels últims anys». Uns anys de sociovergència en què Joan Ramon Casals era igualment alcalde, i Xavi Paz era regidor d’Educació.
La reducció de places dels anys anteriors va ser a El Cargol, que gestionava de forma autònoma la cooperativa amb el mateix nom i que amb una concessió amb l’Ajuntament, el consistori igualava el preu amb el de les llars d’infants municipals. És a dir, eren places privades concertades perquè tinguessin el mateix preu que les públiques.
Les xifres que va aportar l’alcalde -posant al mateix sac les places dels tres centres públics i les concertades d’El Cargol- són que amb el govern de CDC i PSC es va passar de 275 places públiques a 234, i ara amb el govern de CDC, CUP i ERC seran 202. Per tant, en total s’han perdut 73 places, un 36% del total. Va recordar que El Cargol primer tenia quatre grups i 61 alumnes, el 2014 van ser dos grups i 33 alumnes, i el 2017 es va reduir a un grup que es va incorporar dins La Traca i és aquest el grup que es tanca.
Xavi Paz li va replicar que «quan es reduïen grups d’El Cargol la decisió era de la cooperativa, no de l’Ajuntament», però ara «sí que es planteja la reducció de l’oferta directa de l’Ajuntament», ja que ara sí que són places completament públiques i no concertades.
[Vols que seguim fent notícies com aquesta? Fes-te soci de Viu Molins de Rei perquè puguem seguir endavant]
