La incompetència en el disseny de polítiques públiques de l’Ajuntament de Molins de Rei ha propiciat el desastre. Només era una qüestió de temps que el drama ocorregués, però tenim la responsabilitat col·lectiva d’evitar que NI UNA MÉS l’hagi de tornar a patir.
Combatre i eradicar la xacra de la violència masclista és un dels principals reptes de la nostra vila i així ho ha reconegut públicament l’Ajuntament en tots els seus posicionaments retòrics sobre la matèria. De fet, en l’actual pacte de govern del tripartit independentista consta el compromís d’aprofundir amb un pla municipal contra les agressions masclistes.
La pregunta que ens hem de fer sempre davant d’un discurs polític és com es concreta la voluntat expressada amb el disseny rigorós de polítiques públiques. En definitiva, sempre hem de contrastar si el que es fa es correspon amb el que es diu i, en cas que no sigui així, hem d’exigir responsabilitats polítiques i respostes.
Em bull la sang d’indignació quan escolto als regidors del govern atribuir a l’estadística que ens hagi tocat a nosaltres patir l’última violació múltiple coneguda. Disculpeu, senyors regidors, però no és només atribuïble a l’atzar i a la casualitat que hagi passat el que ha passat a on ha passat. Què és més probable, que es cometi una violació als voltants del parc de la Mariona o al centre vila? Davant d’una discoteca o davant de la comissaria? En un camí apartat o enmig de la plaça del mercat? Davant d’una patrulla de policies o davant d’una massa d’adolescents beguts? És més probable que s’introdueixi forçosament a una persona indefensa a un vehicle que està aparcat en un carrer il·luminat o en un polígon on hi ha una farola cada dos-cents metres?
L’Ajuntament porta anys omplint-se la boca amb la lluita contra la violència masclista, però a l’hora de concretar la seva resposta s’ha limitat a promoure quatre xerrades als instituts i a bastir uns serveis d’assistència social a les víctimes que, si bé funcionen molt bé i mereixen tot el meu reconeixement, juguen un paper insuficient en la prevenció de nous casos.
Si realment ens creiem que la lluita feminista és una prioritat en l’agenda política, cal impulsar un pla de xoc consistent i consensuat que afecti a les diverses àrees de gestió on aquesta violència es manifesta, i que vagi molt més enllà del Pla d’Igualtat que tenim actualment. Al final la incoherència, la manca d’un projecte de vila i, sobretot, la falta de rigor dels nostres governants acaben cobrant-se la seguretat de persones innocents.
El primer eix en el que penso que caldria incidir, per la seva urgència, és en el de la seguretat. Sóc conscient que les agressions sexuals i els assassinats masclistes representen només la punta de l’iceberg d’una violència que és estructural contra el gènere femení, però no deixa de ser la manifestació més greu i lesiva d’aquesta violència i per això és la més urgent d’adreçar.
En aquest sentit és important garantir una il·luminació adequada i suficient a tota la vila, parant especial atenció en aquells punts on hi ha major risc de comissió d’aquests delictes, com als voltants dels locals musicals i/o discoteques. En aquest article d’investigació recent de la Universitat de Chicago, per exemple, queda provada la correlació que hi ha entre la il·luminació i la comissió de delictes de tota mena (no només sexuals). Per què als voltants del parc de la Mariona, malgrat ser tradicionalment un dels indrets amb major concentració de crims nocturns de la vila, encara no s’ha instal·lat un enllumenat adequat? És de primer de criminologia la detecció i incidència de punts calents de delinqüència; a la idíl·lica vila de Molins de Rei l’Ajuntament no arriba ni a això.
També en la línia de la seguretat, penso que convindria incrementar la presència policial al voltant dels indrets de celebració i oci nocturn. La discussió d’aquesta mesura s’emmarca dins del tradicional debat entre els principis de seguretat i llibertat, però tal i com està la situació sóc més aviat partidari de sacrificar una mica de llibertat per tal que les meves veïnes se sentin més segures i els agressors sexuals se sentin més intimidats.
Un segon eix d’incidència és el model d’oci nocturn de la vila, especialment el juvenil. Amb l’entrada de la CUP a la regidoria de joventut esperava veure algun canvi, però no s’ha fet cap gest en aquesta direcció ni s’ha obert un debat que comença a esdevenir més que necessari. Ara per ara, la intoxicació etílica és la norma, que no l’excepció, de l’oci nocturn juvenil. La manca d’alternatives aboca als joves a uns entorns festius insalubres i, sobretot, masclistes.
Un tercer eix d’incidència, més a llarg termini, és l’educació i la conscienciació. Cal promoure campanyes institucionals potents, a imatge i semblança del que s’ha fet en altres poblacions com Barcelona, que arribin a un públic més ampli i que tinguin un impacte emocional major que unes poques xerrades als instituts.
No seguiré amb les propostes perquè no em correspon a mi resoldre aquesta complexa problemàtica, ni tampoc seria capaç de fer-ho sol, però sí que m’agradaria contribuir a obrir el debat en una clau institucional i política. El grup de les Heures ha fet un magnífic treball de conscienciació social i ha obert un debat a peu de carrer que d’alguna manera hauríem d’aconseguir traslladar a les institucions i, sobretot, que hem de procurar concretar en polítiques públiques consistents i efectives que contribueixin a la resolució del problema.
Que ningú m’interpreti malament: els responsables en primera i última instància de l’agressió sexual són els delinqüents que la van perpetrar, però l’Ajuntament no ha fet els deures, ni el que hi ha ara ni el que hi havia abans, i l’oposició tampoc l’ha pressionat gens. Al final haurem de ser els ciutadans els que ens posem les piles i exigim respostes i lideratge, o ens tocarà seguir patint, per molt temps més, la xacra d’una violència que ara que ja se’ns ha fet evident ens comença a resultar asfixiant.
Post scriptum. Aquest article el vaig redactar el dimarts dia 26 de juny, poc després de conèixer els esdeveniments. Al llarg d’aquesta setmana el consistori ha anunciat la seva intenció de redactar un protocol d’actuació davant les violències sexuals en espais d’oci, recollint algunes mesures en la línia del que proposo. Ara bé, aquest fet no deixa de reforçar la meva tesi original: es podrien haver fet més coses des de l’Ajuntament i tenim molt marge de millora. El regidor de joventut Carles Ros m’ha contactat personalment per explicar-me els plans que van posar en marxa quan van entrar al govern fa 7 mesos i que encara no han pogut culminar, per manca de temps. L’he felicitat per la feina feta i celebro que s’estiguin començant a moure algunes coses al consistori. Estic segur que abans que acabi aquesta legislatura veurem millores en aquest àmbit. Seguim.
Joan Albert Fabra, un vilatà preocupat
