CFS Molins 99 3-3 Penya Esplugues. Els de Molins de Rei veuen com la victòria s’escapa en els últims segons contra un dels clars aspirants a l’ascens a 2aB.
Feia unes setmanes el Penya Esplugues era capaç de plantar-li cara al Futbol Club Barcelona a la Copa Catalunya. Els espluguencs, amb individualitats de gran qualitat, són un dels clars aspirants al títol de Tercera Nacional i a pujar a 2aB. Però el Club Futbol Sala Molins 99 es va créixer al Poliesportiu de la Sínia del barri de La Granja no només per competir, sinó per gairebé aconseguir la victòria. Els tres punts es van escapar en els últims segons quan el partit semblava guanyat.
Juanjo Amigo va teixir una teranyina defensiva que el Penya Esplugues no va saber interpretar. El tècnic del Molins 99 tenia els moviments del rival molt estudiats i sabia com aturar-los: va plantar una pressió a mitja pista on els seus jugadors sabien com reaccionar als intents de jugada dels visitants. El Penya Esplugues movia la pilota amb rapidesa però no increpava Jordi Riera, el porter del Molins 99.
Però quan faltaven nou minuts per arribar el descans la dinàmica va canviar. Alex Montesinos va fer el 0 a 1 després de rematar una jugada invidual d’un company. El Molins 99 va quedar grogui. Immediatament després va rebre el 0 a 2, obra de Raul Sánchez, amb els locals desconcentrats. Van ser els pitjors moments dels molinencs. Abans de la mitja part es van refer defensivament parlant.
El Molins 99 va sortir més agressiu en la segona meitat, conscient que necessitava arribar més a la porteria rival si volia sumar punts. Albert Victori, qui va mostrar el seu potencial físic durant tot el partit, va enviar una pilota al segon pal i des d’allà Iván Rodríguez no va fallar (1 a 2). El gol va donar-li la confiança necessària als locals.
El mateix Rodríguez va empatar poc després. Va fer-se un espai pel centre i amb un potent xut des de lluny va marcar el seu segon gol (2-2). El Molins 99 anava de menys a més i el Penya Esplugues, pressionat, estava nerviós. Els dos conjunts tenien oportunitats i no es van veure més gols per les bones actuacions de Jordi Riera i Sergi Domínguez, brillants sota pals.
En aquest context el capità Àlex Sánchez Ajo va veure Victori al segon pal i, en una ràpida acció, el Molins 99 es va posar per davant per primera vegada (3-2). No faltaven gaires minuts i el Penya Esplugues va optar pel porter jugador. Victori va poder matar el partit en dues ocasions a porteria buida, però els seus xuts des de camp propi no van entrar per ben poc.
No sabem si va entrar o no el gol de Xavier Lindes en els últims segons de l’enfrontament. L’espluguenc va afusellar Riera amb violència amb un gran xut, que després de tocar al pal va votar, qui sap si superant o no la línia de porteria (3-3). Un gol fantasma. Feina de VAR. Una jugada tan complicada que és impossible criticar els col·legiats. Un final que deixa un cert regust agredolç: el Molins 99 va estar a punt d’emportar-se els tres punts contra un dels galls de Tercera Nacional.
