D’aquí onze setmanes els molinencs tornarem a decidir el futur de la gestió municipal, serà un moment important que representarà la discontinuïtat d’en Joan Ramon Casals al capdavant del govern municipal amb una alcaldia que va aconseguir encapçalant una llista amb més regidors, que superava l’empat de l’anterior mandat amb el segon partit amb més suport electoral, el PSC.
La gestió com alcalde d’en Joan Ramon Casals ha posat en evidència que ha passat de pensar en clau local a centrar-se totalment en el seu posicionament dins del seu partit i l’hegemonia d’aquest en el procés català que vivim. Va començar el seu actual mandat amb uns acords que procuressin cosir majories àmplies per aconseguir un pla de govern centrat: amb les millores urbanístiques que relliguessin la trama urbana i rehabilitessin les zones més malmeses, en què es gestionessin els serveis municipals enfocats en el ciutadà i en la seva qualitat, i sobretot amb una política de desenvolupament econòmic i de cohesió social que posicionés Molins de Rei com a referència positiva a la comarca i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquesta línia, s’aconseguia una continuïtat de l’anterior pacte entre Convergència i Unió i el PSC i una coherència amb els compromisos electorals d’ambdós partits.
Però disruptiva i sobtadament en el convuls moment passat pel país en el 2017, en Joan Ramon va centrar la seva atenció únicament en la situació política catalana i en com podria afectar al seu posicionament polític personal i a la seva posició orgànica en la post convergència. Primer va decidir fer de batlle i diputat, posant fre a una convocatòria d’eleccions que pensava fer l’aleshores president Puigdemont per no consolidar una via unilateral que trenqués la legalitat constitucional. Després, qüestionant la posició reformista i contrària a la unilateralitat de figures com la de Marta Pascal, aleshores cap del PDCAT, Casals es va presentar com el seu candidat alternatiu, una posició que tampoc va triomfar, i que només va aconseguir bloquejar, tal i com volia Puigdemont, la via tranquil·la que proposava Marta Pascal.
Finalment, i amb la voluntat de convertir les properes municipals en unes primàries dins de l’independentisme, i amb el convenciment de no presentar-se a les properes municipals, va acceptar el nomenament com a Cap de Gabinet del president Torra i abandonar l’Alcaldia, a la vegada que decidia designar, unilateralment, al seu successor com el nou Alcalde, a només onze setmanes de les pròximes eleccions municipals.
Què hi ha darrere dels canvis de posicionament d’en Joan Ramon Casals? Un càlcul personal o una decisió política del seu partit?.
L’alcaldia molinenca post convergent ha transitat d’uns ulls posats en la Vila a centrar-se en la posició en el món nacionalista independentista. En Joan Ramon ha transitat d’una posició militant en els sectors moderats i reformistes de Convergència al radicalisme rupturista i més independentista de Puigdemont.
No està clar com acabarà tot plegat, però en Joan Ramon Casals ha decidit jugar fort, ha estat home de confiança d’en Puigdemont i ara vol continuar la feina amb el president Torra, i tot per aconseguir dominar la zona de comandament de la batalla post convergent, domesticant i menystenint els pascalistes i a ERC, per intentar mantenir, si més no, l’hegemonia dins de l’independentisme i, així, recuperar-se de l’atzucac de la trista fi del pujolisme.
Sembla així que Molins de Rei ha estat una eina en la carrera política d’en Joan Ramon Casals. D’un jove reformista que va pactar amb els socialistes i va recuperar la centralitat política del seu partit a la Vila ha passat a ser el sènior de l’independentisme més reaccionari, liderat per Torra i Puigdemont. Poc importa ja a l’encara alcalde allò que passa a la Vila i a la seva gent. Hem vist com els serveis a les persones s’han anat degradant, com la policia municipal ha vist reduïts els seus efectius a mínims injustificables i amb unes condicions laborals deplorables, hem vist com el compromís principal del seu programa electoral, la reforma de la carretera, no s’ha dotat dels recursos suficients i han acabat fent ús dels diners destinats a l’habitatge, mesura de dubtosa legalitat. Aquestes són només, en resum, algunes mostres de com el que depèn d’ell ha estat desatès o està en fase de col·lapse.
Joan Ramon, pel bé de la Vila, vés on vulguis i fes el que vulguis, com tots, tens la llibertat de fer-ho i tots de defensar-ho. Però cal que deixis ja l’alcaldia, per salut política i per tal que els del PDCAT de la Vila puguin retornar a on tots els esperem, a parlar del que passa a la vila i a la seva gent.
Tots els partits de la vila són capaços de trobar, dialogant, una solució de govern municipal d’urgència davant del teu abandonament de funcions per aquestes onze setmanes, fins que la ciutadania determini el futur de Molins de Rei.
Joan Ramon, per respecte al poble que t’ha vist néixer i créixer, dona el pas definitivament, i com toca, i no posis més el nom de Molins de Rei en el mig del conflicte i la confusió de la teva opció política, i que el pot situar en el ridícul col·lectiu.
