Casanelles ha explicat les bambolines de la fàbrica tèxtil Ferrer i Mora en una conferència a l’actual Biblioteca El Molí, antiga seu de l’empresa.
L’any 1855 la família Ferrer i Mora va traslladar la seva fàbrica tèxtil del Papiol a Molins de Rei. El trasllat va representar un revulsiu per a la industrialització del municipi, que en aquella època ja comptava amb una desena d’indústries. Així ho ha defensat el museòleg i enginyer Eusebi Casanelles, que aquest dijous ha ofert una conferència a l’espai que va ser seu de la fàbrica: la Biblioteca El Molí.
“Quan parlem d’industrialització a Catalunya sovint ens centrem en Barcelona, però oblidem que també va tenir lloc a zones com Molins de Rei”, ha reivindicat Casanelles, que ha fet la xerrada amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. De fet, l’especialista en patrimoni industrial i exdirector del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha posat en valor poder fer la conferència en un espai recuperat i conservat: “El patrimoni industrial és el testimoni de la vida quotidiana d’una època”.
Ell ho sap bé perquè El Molí és un dels conjunts arquitectònics que ha estudiat. Per això, durant la seva conferència ha donat a conèixer les bambolines de la fàbrica tèxtil que va acollir l’espai: des de l’obertura de l’empresa al municipi el segle XIX fins al seu tancament durant la segona meitat del XX. Cent d’anys d’activitat que van convertir la localitat en un dels territoris catalans punters en el sector tèxtil i que no es poden entendre sense el protagonisme de l’aigua del Canal de la Infanta.
L’aigua entrava a l’edifici per on hi havia l’antic molí i d’allà anava a parar a les turbines, que a través de l’energia hidràulica posaven en marxa les cardes i els batans per fer el teixit. El procés tèxtil era complex i també requeria d’altres recursos com una màquina per obrir la llana. Amb el temps, la fàbrica també va comptar amb màquines de vapor.
La creació del teixit obrer
Però, Ferrer i Mora va ser molt més que això i també va generar teixit obrer al municipi. Casanelles recorda que el 1869 es va crear la Societat Cooperativa de Teixidors Mecànics i que més endavant hi va haver les primeres vagues obreres a Molins de Rei: “El 1890 n’hi ha una en solidaritat amb els obrers de Manresa i el 1902 una altra per reclamar millores salarials”.
Els canvis industrials i l’aparició de noves modes van fer que l’empresa abaixés la persiana als anys 60. També hi va influir la riuada que va tenir lloc en aquella època i que va fer malbé part de la maquinària. Més tard la fàbrica es convertiria en un magatzem de bales de cotó i també patiria un incendi.
“Hem d’explicar la història, l’hem de conèixer”, ha destacat l’alcalde, Xavi Paz, en la conferència. Paz ha posat en valor la tasca de recuperació de l’edifici i ha recordat que encara queden dues zones per rehabilitar: un lateral i la part del complex que toca a la xemeneia. “Estem estudiant la manera de fer-ho i esperem tenir-ho enllestit aquest mandat”, ha dit.
