En el transcurs de les passades eleccions municipals vaig dir, en una piulada al meu compte de twitter, que potser la proposta més interessant que havia vist no provenia dels partits que es presentaven a les eleccions sinó d’un grup de famílies de l’Escola La Sínia, del barri de la Granja, que proposava convertir el seu centre en un Institut Escola.
Aquest grup de famílies, constituït en Plataforma, va traslladar aquesta idea-proposta al Conseller d’Educació, l’Honorable Josep Bargalló, en un acte electoral d’ERC en el qual va assistir el Conseller. Em consta que el Conseller la va trobar interessant i positiva però que una iniciativa d’aquestes característiques només es podia plantejar si comptava amb el suport de totes les parts implicades: l’Ajuntament de la vila, el Consell Escolar Municipal i, en definitiva, el conjunt de la comunitat educativa de la vila.
Mesos després, un representant de l’escola m’ha comentat les dificultats de fer avançar el projecte i de la complexitat de trobar els mecanismes de debat i diàleg (ara que aquest concepte és tan utilitzat) per aconseguir suports amplis a aquesta proposta.
Què és un Institut Escola?
Un Institut Escola és un centre educatiu que incorpora una oferta amb línies d’educació infantil, primària i secundària. És a dir que, com el seu nom bé indica, fa d’escola i, a continuació, d’institut en integrar l’ESO i evitant, així, el canvi de centre escolar quan els alumnes han acabat el cicle de primària. De fet, a la nostra vila, aquesta és l’estructura que tenen els dos centres d’ensenyament privats-concertats, el Col·legi Sant Miquel i el Col·legi Virolai qui, a més, oferta també el Batxillerat.
Actualment, segons dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, al Principat hi ha 53 Instituts-Escola i pel Curs 2020-2021 és previst ampliar l’oferta amb 26 centres, dels quals 21 seran d’implantació de la secundària en centres de primària i 5 per fusió de centres existents. Al Baix Llobregat disposen d’aquest tipus de centres educatius els municipis de Gavà i el Prat i el municipi veí de Castellbisbal.
La Llei 12/2009 del de 10 de juliol d’Educació de Catalunya, que és el marc regulador del sistema educatiu permet, en el seu article 75, la creació dels Instituts Escola (que en el seu origen foren introduïts l’any 1932 per la Generalitat republicana) com a establiments públics d’educació que integren en un sol centre els ensenyaments dels cicles infantil, primària i secundària abastant, per tant, els alumnes des dels 3 als 16 anys.
Què cal fer?
És evident que no sóc cap expert en matèria d’educació. La meva experiència, a banda de la de pare, és la d’haver col·laborat familiarment a les AMPES de l’escola i institut dels meus fills i ara, ja d’una manera més allunyada del món escolar, com a avi que dóna un cop de mà a l’hora d’anar a buscar el petit a l’escola, precisament La Sínia. En la meva darrera etapa com a regidor del nostre ajuntament sí que vaig participar en el Consell Escolar Municipal. I és des de la meva manera de veure les coses que crec que el projecte d’un Institut Escola per Molins de Rei és una molt bona idea i per fer-la possible ens cal estimular el debat, la informació i el coneixement sobre la qüestió. En això, de ben segur, la nostra vila, el conjunt de convilatans/nes i el món educatiu hi ha de sortir guanyant.
Passa, però, que aquest tipus de projectes que neixen d’un col·lectiu concret, en aquest cas la comunitat educativa de l’Escola La Sínia, no sempre són ben rebuts pel que podríem anomenar sector.
Probablement altres persones o centres més coneixedors de la realitat educativa de la vila i del país poden haver pensat en la necessitat d’impulsar un Institut Escola a Molins de Rei. Però ho ha fet La Sínia i, això, pot haver creat algun que altre malestar. Però això, en cap cas, hauria de ser un impediment per treballar conjuntament i avançar, amb tot el rigor, en la discussió i debat sobre aquest tema.
Per tant se m’acut fer un plantejament que requereix la generositat del sector, començant per la pròpia Escola La Sínia a fi de compartir i contrastar el seu projecte i posar-lo a l’abast del conjunt de la comunitat educativa molinenca. Cal parlar en profunditat de l’assumpte i analitzar-ne tots els aspectes a nivell de municipi i del seu mapa escolar. Per això cal la indispensable col·laboració de l’Ajuntament, aportant dades i coneixement sobre la planificació escolar del municipi; de la resta de centres, públics i privats-concertats amb les seves ofertes educatives, que permetin cercar complementarietats i oportunitats i, necessàriament, analitzar les possibilitats físiques de cadascun (espais disponibles, remodelacions necessàries) que permetin el salt qualitatiu i quantitatiu que el model Institut Escola requereix.
Segur que em deixo moltes coses al tinter: qualitat educativa, continuïtat de l’alumne en un mateix centre, transmissió de valors, combatre desigualtats…i tot el que fa referència al professorat, que justificarien sobradament la defensa d’aquest model. Per això insisteixo en què aquesta és una molt bona idea i penso que les bones idees mereixen ser tingudes en compte i estudiades en profunditat. I crec, sincerament, que aquesta ho és i li hem de permetre recorregut. D’aquí ve aquesta humil contribució a estendre el debat i fer-lo públic. I per això seria bo que el projecte d’un Institut Escola per Molins de Rei s’analitzi amb calma i cura en algun tipus de jornada de treball, amb participació de tots els sectors (administració municipal, docents, centres, AMPES, sindicats, experts…). No oblidem que el món educatiu viu una realitat molt dinàmica i cal estar atents i participar dels moviments de canvi que s’hi donen. La nostra vila no hauria de deixar passar aquesta oportunitat. Pensem-hi i actuem-hi.
Jordi Romeu, ex-Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei
Llastimosament , encara que sembli que tots tenim smartsphons a les butxaques i que a Molins de Rei lliguem els gossos amb llonganisses , no tothom sap el que es una piulada i què es un compte de twitter.
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC)[1] és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i la llei desenvolupa i concreta les competències d’educació que té Catalunya en virtut de l’Estatut de Catalunya i el Pacte Nacional de l’Educació i com sempre “ a joder la marrana” , el PP presentaren un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ja que considerava el model educatiu plantejat a la norma limitant als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i que no promou un model de societat oberta, El recurs encara està admès a tràmit i pendent de resolució.
No sabem del tot, si el servei d’educació de Catalunya que donen els centres públics son del tant bons com ens diuen i quin grau d’excel•lència tenen. El que si sabem es que a nivell de sanitat, per molt que els polítics s’omplin la boca dient de que la sanitat publica espanyola es una de les millors, quan el Rei emèrit s’ha d’operar o en Sabina te una caiguda van a la Clínica Ruber Internacional de Madrid i no a l’Hospital Universitario La Paz.
La ciutadania “de a peu” no entenem, excepte el que sigui un rampell i un afany de protagonisme , que l’Escola La Sínia, del barri de la Granja, vulgui convertir-se en un centre Institut Escola. No entenem el per què que el fet de fer d’escola i, a continuació, d’institut en integrar l’ESO i evitant, així, el canvi de centre escolar , pugui “per se “ ser una millora de la excel•lència educativa i no sabem quins son els resultats satisfactoris , fora de que no disposen d’espai físic, en aquest que ja ho tenen, els dos centres d’ensenyament privats-concertats, el Col•legi Sant Miquel i el Col•legi Virolai , i suposem que també son privats els 53 Instituts-Escola que fa menció l’article i que ja ho tenen a Catalunya. Si la tendència es que Catalunya sigui independent i republicana el raonable és que els centres concertats desapareixin i l’ensenyament sigui totalment públic. , No creiem que el projecte d’un Institut Escola per Molins de Rei sigui una molt bona idea i que per fer-la possible ens cal estimular el debat i que molts polítics locals ho aprofitaran amb fraseologia de : “polítiques progressistes” , “La confiança dels ciutadans” , “Un govern fort amb voluntat de sumar”, “tothom pot aportar” , “voluntat de sumar per Molins de Rei”, etc. etc.
L’empresa més gran de Molins de Rei amb un volum de negoci de 34 mallons €/2020 , no disposa de Director General, ni de un Gerent , i funciona sense un Cap de Personal consolidat, es una empresa única, que funciona sense assumir responsabilitats davant dels seus accionistes. . Antón Pedrola Garcia (CIU)(42.422 €) va seguir els mateixos passos que el seu homòleg Joaquim Martí Mayol (CiU) que es va passar 16 anys en l’Ajuntament, amb uns ingressos de 212.508,80 € ( 32millones Ptas) (ver Butlletí nro 10, CUP) i assegurar-se una bona pensió , i no va aportar res a la vila, excepte el escalfar la cadira.
Queda clar que pel ofici de polític sols hi poden accedir : a) els funcionaris (el Zaragoza, el Marín, la Julia, la Ferrer,…) ja que tenen grans facilitats per obtenir excedències, b ) els professors d’universitat (la Tribó), c) mestres o sindicalistes (la Duran, el Castellví, Miquel Vila, el Martínez, ….) , d) gent rica ( Casals),, , e) gent a l’ atur (Castellana, Ainoa, Madorell, ) o els expulsats de la privada (Sánchez, Pradell,…) , o gent sense ofici ni benefici (Puntas, Martí,.. ). L’Ajuntament actual no deixa de ser una “agència de col•locació”.
Els 7 regidors que ara te el PSC-Molins no son professionals i encara que en Paz, en Zaragoza, la Revestido, la Ainoa, i el Puigarrí haguin estat en els darrers 7 anys al govern municipal, no decidien res i sempre anaven a remolc de CIU. El PSC-Molins necessita de l’experiència de CIU ? , Quina ?
(1) Ramón Sánchez Gil : sense declaració política patrimonial a la Web (pel morro) , FP Impremta, exPrinter, venedor d’ equips d’oficina (ara és mala época) , i vol estar al govern, sigui quin sigui”. Encara que sigui “una incongruència necessaria i especialment insultant a la memòria de l’1 d’octubre”
(4) Jordi Ensenyat Garcia : empleat de Banc Sabadell
(3) Carme Madorell Colomina : activitats turístiques (ara és mala època) , PROMESA ELECTORAL : Fer una Vila social Gran i sabates grosses .
(5) Jordi Pradell Obiols : extertulià polític i portaveu CIU a Radio MdR, exempleat bancari, residencies geriàtriques, expromotor de parcs fotovoltaics, investigador (invents del TBO , Dr. Hans de Copenaghe) de una turbina d’aire per generar calor i electricitat a partir de la radiació solar. PROMESA ELECTORAL : Crear una empreneduria social amb el texit social de la vila, z, z, z, bla, bla bla…
(18) Eduard Santacana : PROMESA ELECTORAL : Fer un aparcament soterrani públic a la Plça de la Llibertat , Gratuït ? , per comptes de l’auditori d’en Jordi Romeu…
(20) Jordi Fisas Camañes : PROMESA ELECTORAL : Fer un Espai Fira polivalent a la Pta. baixa del Moli , NO,!!!!!, AIXÒ NO !!!
(9) Marta Munar Bañon : mestra a S. Viçens H, PROMESA ELECTORAL : Rehabilitar Palau Requesens i fer-hi un Centre de interpretació del Renaixement i Oficina de Turisme
(8) Marc López Gras : “el del perro” PROMESA ELECTORAL : Fer un Molí Jove al edifici annex del Moli
Per aquest projecte “supramunicipal “ Institut Escola, ara, en aquests moments, poc cal parlar en profunditat de l’assumpte i analitzar-ne tots els aspectes a nivell de municipi i del seu mapa escolar i pensar amb la col•laboració de l’Ajuntament, i que aquest , actualment en fallida funcional, pugui aportant dades i coneixement sobre la planificació escolar del municipi.
Llastimosament , encara que sembli que tots tenim smartsphons a les butxaques i que a Molins de Rei lliguem els gossos amb llonganisses , no tothom sap el que es una piulada i què es un compte de twitter.
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC)[1] és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i la llei desenvolupa i concreta les competències d’educació que té Catalunya en virtut de l’Estatut de Catalunya i el Pacte Nacional de l’Educació i com sempre “ a joder la marrana” , el PP presentaren un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ja que considerava el model educatiu plantejat a la norma limitant als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i que no promou un model de societat oberta.[3] El recurs està admès a tràmit i pendent de resolució[4]
No sabem del tot, si el servei d’educació de Catalunya que donen els centres públics son del tot bons en excel·encia. El que si sabem es que a nivell de sanitat, per molt que els polítics s’omplin la boca dient de que la sanitat publica espanola es una de les millors, quan el Rei emèrit s’ha d’operar o en Sabina te una caiguda van a la Clínica Ruber Internacional de Madrid i no a l’Hospital Universitario La Paz.
La ciutadania “de a peu” no entenem, excepte el que sigui per afany de protagonisme , que l’Escola La Sínia, del barri de la Granja, vulgui convertir-se en un centre Institut Escola. No entenem el per què que el fet de ser d’escola i, a continuació, d’institut en integrar l’ESO i evitant, així, el canvi de centre escolar , puguí “ de per se “ ser una millora de la excel•lència educativa i no sabem quins son els resultats satisfactoris, fora de que no disposen d’espai físic, en aquest que ja ho tenen, els 2 centres d’ensenyament privats-concertats, el Col•legi Sant Miquel i el Col•legi Virolai
Per aquest projecte “supramunicipal “ poc cal parlar en profunditat de l’assumpte i analitzar-ne tots els aspectes a nivell de municipi i del seu mapa escolar i pensar amb la col•laboració de l’Ajuntament, i que aquest , actualment en fallida funcional, pugui aportant dades i coneixement sobre la planificació , escolar del municipi, . Tots sabem la manca de responsabilitats (dimissions,… ) de l’empresa més gran de Molins de Rei és l’Ajuntament, amb un volum de negoci de 34 millions €/2020 , no disposa ni de Director General, ni de un Gerent , i funciona sense un Cap de Personal consolidat, Es una empresa única al Món, que tot ho subcontracta ( impostos, multes, neteja, escombraries, etc…. i funciona sense assumir responsabilitats davant dels seus accionistes i els politics locals segueixen apoltronats a la poltrona del plens i cobrant puntualment cada mes sens falta.