Durant aquestes setmanes de confinament per la pandèmia de la Covid-19 hem conegut aportacions de destacats científics que han sorprès molta gent: la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació de les activitats humanes sobre la natura.
La declaració d’emergència climàtica s’ha entès com a un fet simbòlic, però la realitat ens ha colpit amb la greu crisi i la necessitat de respondre en aquesta triple emergència climàtica, sanitària i ambiental.
No podem proclamar aquesta emergència, com ho fan alguns ajuntaments i ens públics, per tot seguit posar-nos al darrere dels qui posen l’economia (l’única que ells entenen) per davant i fins i tot en contra de la salut de la gent i de la natura. Els temps estan canviant, però hi ha qui s’entesta a ignorar que les velles receptes no serveixen.
Amb una visió molt diferent i esperançadora, són moltes les veus molinenques que estan denunciant l’impacte brutal de les obres per fer unes naus logístiques per a l’empresa DSV al polígon de les Licorelles. Davant de la destrucció de la plana al·luvial i de la vegetació de ribera de la riera de Vallvidrera s’han alçat moltes veus de ciutadans i d’estudiosos indignats per l’impacte de les obres aprovades i impulsades per l’Ajuntament de Molins de Rei, emparant-se vergonyosament en la prioritat urbanitzadora del Pla General Metropolità de 1976 (fa 44 anys!) i la promesa d’uns llocs de treball i d’un impuls econòmic, que sempre s’han de fer compatibles amb la preservació del bé comú de tenir uns espais naturals a tocar de la vila.
De Can Rabella en avall, els moviments de terres han arrasat els antics camps i la vegetació de ribera, i han construït un nou vial d’accés per a vehicles a encara menys de cinc metres del llit de la riera. Han anorreat un paisatge que fins ara ha format part del patrimoni històric i de la memòria de les molinenques. Irrompre com s’està fent en el curs final de la riera de Vallvidrera, el que connecta amb el Parc Agrari i la llera del Llobregat, no és una actuació compatible amb la seva funció com a connector ecològic.
Alertem també de la publicitat enganyosa amb què l’empresa DSV i l’Ajuntament volen justificar aquesta malifeta ambiental, que consisteix a realitzar el que anomenen projecte d’integració paisatgística al marge esquerre de la riera. Efectivament, s’han intercanviat abusivament zones fins ara agrícoles per mor de donar el màxim d’aprofitament industrial al marge dret. De la mateixa manera, a l’esquerre s’han plantat oliveres només per dissimular aquesta arbitrària urbanització d’espais naturals protegits, mentre que el que dona al polígon quedarà totalment amputat i artificialitzat degut al nou vial.
Ens preocupen d’altres aspectes del nou polígon de les Llicorelles, com el trànsit estimat d’entre 180 a 250 camions per jornada. No es pot ignorar que a la vila estem periòdicament afectats per la mala qualitat de l’aire i que per aquesta raó Molins de Rei ha estat inclosa en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, així com al Pla d’acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire a 13 municipis del Baix Llobregat (2019-2025).
Totes aquestes agressions han portat el CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius) i la Plataforma SOS la Rierada a presentar escrits a la Fiscalia de Medi Ambient per a què determini si hi ha incompliment de la legalitat ambiental i urbanística, i per demanar que actuï d’ofici de manera immediata per escatir si el vial paral·lel a la Riera a partir de Can Rabella i fins a l’actual polígon industrial Riera del Molí s’ajusta a la legalitat, i si s’ha redactat i aprovat el preceptiu estudi ambiental del vial que afecta de ple l’espai natural protegit del parc de Collserola i la Xarxa europea Natura 2000.
Lamentablement, tant el Consorci de Collserola com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es van limitar a demanar mesures molt insuficients per preservar aquest sector on s’estan urbanitzant espais inclosos al Parc Natural de Collserola i la XN 2000. I tot això en un moment en què un informe de l’ACA conclou que la massa d’aigua de la Riera de Vallvidrera ha passat de tenir un “bon” estat ecològic a un de “mediocre”.
En aquest context, no hem d’oblidar que SOS La Rierada i la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola estan demanat la connexió, ara interrompuda, de la Reserva Natural Parcial de La Rierada-Can Balasc, perquè si bé la riera de Vallvidrera està protegida per la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural de Collserola, els Plans d’Urbanització de l’Ajuntament a la Rierada-Vallpineda volen mantenir i augmentar la seva artificialització als barris de La Sibèria i Can Castellví.
Aquesta situació no deixa de causar perplexitat a molts molinencs perquè mentre el consistori amb una mà aprova declarar l’emergència climàtica, amb l’altra tira endavant uns plans urbanístics que malmeten la qualitat ecològica dels espais naturals molinencs al parc de Collserola, i s’entesta amb el projecte d’urbanització a la Rierada-Vallpineda per fer-hi més de 260 cases.
S’imposa una reacció del poble de Molins de Rei davant de les decisions inacceptables d’un Ajuntament que no és capaç de promoure l’economia al servei de les persones i la preservació de la salut i de la natura.
Us convidem a implicar-vos per preservar la Riera i preservar el parc de Collserola!
Josep Lluís Moner és membre del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).
