Durant la xerrada es van presentar diversos mecanismes per defensar el model de residu mínim a Molins de Rei i es va demostrar l’eficàcia del model. A més es van explicar les pressions que fan organitzacions com Ecoembes perquè el model no es desenvolupi a Catalunya.
El passat dimecres les instal·lacions del CEM van acollir una xerrada per defensar el model residu mínim a Molins de Rei. Aquest model es basa en la separació dels residus en quatre classificacions: fracció orgànica, inorgànica, vidre i paper o cartró, per tal de garantir una recollida selectiva neta. A l’acte es van tractar diversos temes com els mecanismes per defensar el model residu mínim, l’eficàcia del model en els municipis catalans que el tenen implantat o la pressió que exerceixen organitzacions com Ecoembes -qui gestiona el reciclatge de residus dels contenidors groc i blau- a les administracions per abandonar el model i apostar per altres models de selecció i recollida de residus que els beneficiïn.
L’acte, organitzat pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), va comptar amb la ponència de Josep Lluís Moner, membre de l’entitat; i Laia Peidró, tècnica de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat i també membre del CEPA. A la xerrada, van assistir una trentena de persones que, al final, van poder aportar idees i obrir un debat sobre la importància de no abandonar el model a Molins de Rei.
Municipi pioner en el model
Molins de Rei va ser un dels primers municipis a implantar el model residu mínim de recollida de residus cap a finals dels anys 90. De fet, és de totes les localitats on està implantat, la més gran que fa servir el model malgrat que s’hagi degradat molt des de la seva implantació fins a l’actualitat. Segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de l’any 2022, Molins de Rei se situa en un 49,5% de recollida selectiva, sent un dels municipis amb millors percentatges de l’AMB juntament amb altres municipis que també fan servir el model.
Segons va afirmar Josep Lluís Moner el que actualment interessa a Catalunya “és la recollida selectiva neta i en aquest punt no estem bé”. De fet, es denuncia que la recollida selectiva neta, “amb un model on el rebuig té tant de pes no és factible”. En aquest sentit, va apuntar que la directiva europea de residus diu que els productors s’han de fer càrrec de tots els envasos, però “aquí les administracions fallen perquè Ecoembes no es fa càrrec del cost envasos en l’actualitat”. En aquest sentit, Moner va dir que “està demostrat que malgrat no sigui de l’interés econòmic de les grans organitzacions, el model funciona i les administracions haurien de respondre per beneficiar els municipis i la ciutadania”, ja que les dades de l’Agència de Residus de Catalunya també demostren que els municipis que tenen un percentatge més alt de recollida neta i selectiva “són aquells que segueixen el model de residu mínim”.
Els ajuntaments han de liderar els avenços
Una de les conclusions a les quals es va arribar durant la xerrada va ser que són els ajuntaments els que han de liderar els avenços cap a una recollida de residus més neta. En aquest sentit, es va apuntar que malgrat els interessos d’organitzacions com Ecoembes, cal mirar per avançar en una recollida neta i que beneficiï a la ciutadania. En aquesta línia, Laia Peidró va apuntar que més que un debat tècnic “encara avui es tracta com un tema polític” i apunta que es rebutja el model residu mínim malgrat que funciona “perquè suposadament costa molts diners” quan realment “no està demostrat que sigui més car i és una resposta que només respon als interessos d’Ecoembes de no pagar el cost dels envasos”.
En aquest sentit, es va apostar per defensar els models de recollida de residus neta i sostenible a través dels ajuntaments i es va instar al govern municipal i a l’oposició a treballar de manera conjunta per tornar a apostar pel model. De fet, segons afirma Josep Lluís Moner, l’Ajuntament de Molins de Rei s’ha compromès amb el CEPA a reunir-se per tal de recuperar l’eficiència del model al municipi.
Espai de debat i participació
Al final de la xerrada es va donar un espai als assistents per poder participar i resoldre els dubtes referents al model del residu mínim. Durant l’espai de debat van sorgir diversos dubtes, però principalment la majoria dels assistents van consensuar que s’estava fent pressió als ajuntaments per treure un model de recollida de residus que funciona.
En aquest sentit, es va arribar a la conclusió que no s’han de permetre els xantatges per part de les grans empreses com Ecoembes i cal que tant l’Ajuntament de Molins de Rei com la ciutadania facin pressió per aconseguir mantenir el model al municipi. De fet, malgrat que el model al municipi està degradat, la recent municipalització del servei de neteja pot ser una oportunitat per tornar a posar en marxa el model residu mínim a la localitat.
