Els malparats i abandonats aiguamolls de Molins de Rei s’afegeixen al seguiment metropolità de papallones per veure la seva evolució a la llera del riu en un any marcat pels efectes de la sequera.
L’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i coordinat pel CREAF i l’Institut Metròpoli, ha fet públic el seu sisè informe amb una conclusió clara: la sequera extrema viscuda entre el 2021 i el 2024 ha deixat una empremta profunda en les poblacions de papallones de l’àrea metropolitana.
El 2024, l’espècie més comuna, la blanqueta de la col (Pieris rapae), va passar de representar el 17 % de les observacions al 42 %, mentre que altres, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), es van reduir a la meitat.
Tot i que enguany ha estat un any molt plujós, ha portat un augment de vegetació i una abundància de papallones tres vegades superior a la mitjana, els experts alerten que l’equilibri entre espècies encara no s’ha recuperat. “Seguim detectant una dominància molt acusada de la blanqueta de la col”, explica Elena Domene, corresponsable científica del mBMS.
Els aiguamolls, nova zona de mostreig
La principal novetat d’enguany és l’ampliació territorial del projecte, que per primera vegada incorpora espais fluvials del riu Llobregat: Ca n’Albereda (Sant Andreu de la Barca), el parc agrari del Baix Llobregat a Sant Boi i els aiguamolls de Molins de Rei. “Són zones encara inexplorades pel que fa a les papallones i ens permeten cobrir de nord a sud el tram metropolità del riu”, destaca Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB.
El 2024 també va marcar rècords de mostrejos, amb 504 sessions fetes per 55 voluntaris, que van permetre identificar 12.527 individus de 43 espècies, incloses dues noves per al projecte: el murri de la pimpinella i el faune gran. Amb aquestes incorporacions, ja són 54 les espècies detectades, un 26,6 % del total català.
Ciència ciutadana i conservació
Les dades obtingudes no només serveixen per entendre millor l’impacte del canvi climàtic sobre aquests pol·linitzadors, sinó que també ajuden a planificar la gestió d’espais verds i dunars, així com la creació de jardins de papallones. El mBMS és un projecte de ciència ciutadana que convida a tothom a sumar-s’hi, amb mostrejos a 31 parcs, platges i zones fluvials.
“És una oportunitat per establir vincles amb la natura i contribuir a la conservació de la biodiversitat de Catalunya”, conclou Fernández.
