El mercat ambulant ha tornat aquest divendres a Molins de Rei després de tres mesos d’aturada. Ho ha fet amb precaucions higièniques i també amb “una barreja d’emocions” entre paradistes i clients.
Si les abraçades i els petons estiguessin permesos, aquest divendres molts paradistes i clients del mercat ambulant de Molins de Rei s’haurien abraçat i petonejat. Després de tres mesos d’aturada, venedors i compradors s’han tornat a veure les cares i alguns no han pogut evitar l’emoció.
“Retrobar-te amb la clientela després de tants anys és molt bonic, per a venedors ambulants com jo els clients són part de la meva família”, explica en Ramon Macías, que fa quaranta anys que es dedica a la venda ambulant i que fa quatre dècades que és un més al mercat de Molins de Rei.
Per a ell, l’aturada derivada de la covid-19 ha estat un dels moments més difícils que ha viscut. L’empresa que tenen ell i els seus fills per poder vendre llençols i tot tipus de teixit per a la llar ha hagut de demanar un ERTO i a hores d’ara encara estan pendents de cobrar l’import corresponent al mes de maig. “Ha estat molt difícil, per això tornar és com un alliberament”, diu convençut.
Però en Ramon no pot evitar també sentir tristesa. Per a ell tornar a la nova normalitat també ha estat un cop dur. “Tinc clientes que avui no han pogut venir perquè ja no hi són”, diu amb llàgrimes als ulls.
De fet, bona part dels paradistes del mercat ambulant de Molins de Rei es troben amb la mateixa situació que en Ramon, sobretot aquells que feia anys que venien al municipi. Per això, admeten que la represa de l’activitat comporta “una barreja d’emocions”.
El maldecap del gènere no venut
Més enllà del retrobament amb els clients, tornar a plantar la parada per a molts també suposa nous maldecaps com, per exemple, plantejar-se què faran amb el gènere que fins ara no han pogut vendre.
La pandèmia a molts els va agafar literalment amb calces, amb el gènere d’hivern per acabar de vendre i amb el d’entretemps a punt d’estrenar. “No tindrem més remei que aguantar fins a la temporada vinent o rebaixar els preus per a veure si el podem vendre ara”, diu en Manuel Jiménez. Ell i la seva dona es dediquen a vendre calçat i aquest divendres ja han intentat començar a donar sortida a alguns dels productes que no han pogut vendre fins ara.
Tot i així admeten que no serà fàcil. Altres paradistes són una mica més optimistes. La Clara Barrull, que fa 15 anys que té un parada de roba femenina i que en fa un que ve al mercat de Molins Rei, confia que en tenir gènere d’entretemps les peces es podran anar venent de mica en mica: “Algunes clientes ja s’han endut alguns pantalons més llargs per quan no faci tan bon temps”, explica.
En el seu cas, el que més maldecaps li genera és les mesures de seguretat que ha de prendre a l’hora de vendre peces de roba: “M’he comprat una màquina d’ozó i també una altra de vapor per poder desinfectar la roba”. Tot i així, diu que la clientela està molt conscienciada i “només s’emprova allò que es quedarà”.
És el cas de la Montse García, una molinenca que aquest divendres ha aprofitat la tornada del mercat ambulant per comprar-hi alguna cosa. “Estic molt contenta d’haver-hi pogut tornar, dona molt vida al municipi”, diu alegre.
Jubilar-se en any de pandèmia
La tornada també ha estat especial per a paradistes com la Nativitat Merino i el seu marit, que tota la vida s’han dedicat a fer venda ambulant de roba. Aquest any, però, serà l’últim. Els dos ja tenen els 65 anys i han decidit desmuntar la paradeta. Reconeixen que és “un any estrany per jubilar-se”, però fins i tot la pandèmia els n’ha fet venir més ganes.
“El meu marit té problemes de pulmons i, és clar, ara amb la pandèmia jubilar-se encara és més necessari”, explica la Nativitat a Viu Molins de Rei. L’enganxem despatxant una clienta i explicant-li que es plantegen donar el gènere que no acabin venent a Càrites.
Falta de suport
Però rere la mascareta alguns paradistes també hi oculten cares de resignació. Tot i que tornar hagi estat en bona part un motiu d’alegria, no amaguen els maldecaps que han tingut per poder resistir i lamenten que des de les administracions no se’ls hagi posat fàcil.
“Hem hagut de viure amb 600 euros mensuals quatre persones, era insostenible”, admet en Juan, un altre venedor, a aquest mitjà. I és que tot i que des de l’Ajuntament han decidit no cobrar l’import d’ocupació de la via pública als paradistes durant els tres mesos d’aturada –uns 130 euros mensuals en funció dels metres de parada–, alguns consideren que l’ajut no és suficient.
“Necessitem que la condonació de la taxa duri com a mínim fins a finals d’any per poder-nos recuperar d’aquest sotrac”, diu en Juan. De fet, explica que ja han fet la petició a l’Ajuntament i que des del consistori s’han compromès a estudiar-la. Poblacions veïnes com Cornellà de Llobregat ja han fet efectives mesures d’aquest tipus.
