Molins de Rei, per la seva situació geogràfica, té la obligació de liderar la defensa del Medi Ambient i protegir el nostre entorn. Hem de donar suport a qualsevol iniciativa que vagi en aquesta direcció, sigui Stop Llicorelles o «SOS la Rierada», però cadascun dels escrits publicats a Viu Molins de Rei han anat reduint la meva satisfacció amb els seus plantejaments.
Al principi em vaig trobar amb les seves al·lusions contínues al Pla General Metropolità del 1976: sembla que si prové de «aquest» període històric necessàriament ha de ser dolent i ha de ser rebutjat. Em vaig abstenir de discutir-ho.
Però és un punt que cal aclarir: encara que per descomptat l’aprovació dels estàndards urbanístics del 1976 es va fer amb criteris de l’època, l’avaluació ambiental i els informes tècnics es realitzen amb criteris actuals o en qualsevol cas de l’any en què els informes estiguin subscrits. Per tant, han sigut aprovats per la Generalitat d’ara, es a dir la de Junts per Catalunya i ERC.
El projecte s’aprova definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità (CTUAMB) en data 4 d’octubre del 2019; abans l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona (OTAAB) va fer una Declaració ambiental estratègica favorable de data 5 d’agost del 2019.
Si el fantasma del franquisme no fos suficient, també s’ha agitat el de l’especulació immobiliària, els grups d’interès privats…. La idea que els polítics, en aquest cas els grups municipals que van aprovar el pla, responen sempre als seus propis interessos o interessos econòmics i privats, atenta contra la legitimitat del ple municipal per prendre decisions en la seva competència. Aquesta idea repetida que «la gent mana i el govern obeeix» és un camí pavimentat pel feixisme, sigui de dreta o esquerra.
La protecció del medi ambient no és exclusiva d’uns pocs i no es limita als seus desitjos. El desenvolupament econòmic i industrial ha de ser compatible amb la protecció del medi ambient; no és exclusiva, no pot i no ha de ser.
A Stop llicorelles es pot veure clarament un menyspreu per la finalitat econòmica del projecte quan s’ha d’apreciar el contrari: gràcies a un projecte econòmic privat i públic, es restaurarà i renovarà una àrea que les limitacions pressupostàries públiques potser no permetien millorar.
Així és com cal aconseguir una protecció ambiental sostenible i involucrar les corporacions econòmiques privades. Però, si quan això succeeix s’opta pel camí del catastrofisme i per rebutjar els principis de seguretat econòmica i legal, com hem de convèncer després la indústria a prendre posicions mediambientals i a invertir en accions de protecció del medi ambient?
Això no vol dir que l’acció es pugui prendre sense supervisió o que l’impacte ambiental no hagi de ser monitoritzat. L’actuació de Stop Llicorelles en aquest sentit es necessària i beneficiosa per Molins de Rei. Li hem de agrair el seu activisme, però no podem caure en el seu radicalisme.
Totes les operacions urbanes són complexes, tant en la seva tramitació documental, com en la seva tramitació legislativa i en la seva execució, requerint diferents tràmits, informes i actes administratius.
L’absència d’un procediment administratiu o un informe si no és un element imperatiu i essencial del procediment no implica una nul·litat del projecte. La manca d’un informe no essencial no justifica aturar un projecte urbanístic, ni tampoc intervenir en unes terres que no s’haurien d’haver tocat. Això generarà responsabilitats legals, polítiques o econòmiques, però no impedeix un projecte urbanístic aprovat legalment, amb els informes imprescindibles i de gran interès econòmic a Molins de rei.
Stop Llicorelles es refereix al l’Article 7.2.b) de la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental però s’oblida que la mateixa llei té una previsió en l’article 10 “Falta d’emissió de les declaracions i informes ambientals” i un article 12 “Resolució de discrepàncies” que tracta discrepàncies entre informes sobre el contingut de la declaració ambiental estratègica, de la declaració d’impacte ambiental, o si s’escau, de l’informe ambiental estratègic o de l’informe d’impacte ambiental.
Stop Llicorelles mostra irregularitats en l’execució, però aquests detalls no tenen la importància que ells li donen per aturar el projecte. A més, en el projecte de planejament sí que hi havia una certa previsió d’afectar els terrenys contigus: l’Article 25,2 del reglament del pla parcial del projecte parla significativament de «zona de la Riera i el entorn».
Concretament diu: «Les obres definides en el projecte d’Urbanització inclouran l’adequat tractament per a la restauració i millora dels terrenys propers a la Riera de Vallvidrera, mitjançant l’adequació del camí de Can Rabella, replantació dels camps abandonats, generades a partir de plantes talussos i «monticles» entre el Riera i el camí per a introduir millores».
L’administració que ha aprovat el projecte ja sabia que hi hauria un impacte mediambiental a la zona, però s’ha valorat com a moderat. De fet, mai és possible un impacte zero quan es fa un projecte urbanístic en un àrea com aquesta, però això no és una novetat que hagi sortit ara en la fase de l’execució del projecte, sinó que ja se sabia.
Cal, això si, documentar un projecte de recuperació de la riera de Vallvidrera que reculli formalment les actuacions que, encara que han estat supervisades pel Consorci del Parc Natural de Collserola, en el projecte no es troba en un format unitari. Però de nou ens enfrontem a un error que es pot convalidar i no a una qüestió que impedeix que el projecte continuï.
No es tracta de polítics dolents contra la natura, no es tracta de capitalistes que volen destrossar la nostra terra. Això és un discurs fals i pobre intel·lectualment. Es tracta de trobar l’equilibri entre millorar econòmicament com a vila i tenir el millor entorn natural possible. Els polítics de Molins de Rei també volem viure en un medi ambient sostenible.
Jo, a àmbit personal i com a representant del Partit Popular dono suport a qualsevol acció dirigida a garantir que el projecte de Les Llicorelles sigui respectuós amb el seu entorn natural, però m’agradaria que Stop Llicorelles tingués una visió més constructiva amb un projecte urbanístic que aportarà un benefici econòmic a Molins de Rei.
Antonio Valverde Cornejo és representant del PP a Molins de Rei.
