Calen polítiques per a la recuperació cultural

La crisi sanitària va comportar el tancament total d’equipaments culturals, biblioteques, museus, arxius, teatres, auditoris i sales d’exposicions, i la suspensió de la programació estable, cicles, actuacions musicals i activitats de cultura popular i tradicional, provocant així que bona part de l’actuació de l’administració pública hagués de concentrar-se en aquest factor.

Passem moltes hores de la nostra activitat voluntària o professional per a poder confeccionar activitats culturals per a les ciutats i en molt poques hores es determina el tancament i la finalització de tota activitat cultural.

No voldria pas banalitzar-ho amb tot el què està passant, sinó trobar un equilibri entre l’emergència sanitària i l’expressió ciutadana entesa com a cultura de l’esport, de la ment i del coneixement social. En totes les guerres sempre hem seguit fent escola, fent cultura i fent país, fins i tot, si calia, en la clandestinitat, perquè la cultura també és una necessitat per seguir vivint.

Des del sector cultural ja estem acostumats a les retallades en situacions de crisi, amb un IVA abusiu del 21% (un dels més alts d’Europa), i a la poca inversió de les administracions públiques. Estem preparats per afrontar l’èxit i també el fracàs, els reconeixements i les crítiques, però no estem preparats pel tancament d’activitats culturals de forma indefinida. I és que sembla que costa poc frenar tota la programació cultural, però no es valora l’alt impacte que té en la sensibilitat ni la necessitat de cultura d’una ciutat.

El principal repte és poder generar relacions de confiança, que han de ser necessàriament establertes dins de la normalitat. El sector cultural serà fort, robust i madur si els seus actors aconsegueixen mantenir relacions estretes, pròximes, de complicitat i d’expressió sana i d’interès per a la millora de la cultura a la ciutat. La principal necessitat és poder oferir nous espais de realització cultural que mostrin als diferents sectors culturals que es treballarà per recuperar una bona part de l’activitat.

Els sectors culturals estan exigint als serveis públics que mantinguin el compromís de suport econòmic i tècnic, i se’ls ha d’exigir respostes, que han de poder oferir amb seguretat, amb complicitat compartida i facilitant el manteniment de l’activitat cultural a les ciutats, sobretot a la nostra vila amb el teixit i la producció cultural.

El govern municipal, a l’inici de l’estat d’alarma, va adoptar correctament la suspensió d’activitats programades sense reprogramació d’activitat. Ara és moment d’establir l’ordre de prioritats per a la recuperació de l’activitat del servei públic envers la cultura i la relació amb els sectors culturals. És urgent doncs la necessitat de crear estratègies de centralització de les polítiques públiques i de gestió de les mesures que s’adoptaran a partir d’ara envers la cultura, tal com estan fent molts municipis.

Caldria prioritzar com a estratègia l’adopció de mesures dirigides a la recuperació dels sectors culturals i al dret d’accés a la cultura de la ciutadania. Per tant, caldria flexibilitzar les mesures i els programes públics de suport als sectors culturals, amb l’acompanyament i la reprogramació de les activitats.

Tanmateix, s’haurien de crear més línies de subvenció a noves produccions culturals, suport econòmic, seguiment tècnic i programació de noves temporades. També s’hauria de donar suport a la reobertura dels equipaments de proximitat, com les biblioteques, els museus i l’arxiu, seguida de la reobertura dels equipaments com els teatres, les sales d’exposicions… Tot plegat amb totes les mesures de protecció necessàries i amb la probabilitat que la temporada es pugui reprendre, amb limitacions, la tardor del 2020.

Així mateix, també caldria recuperar l’espai públic, previsiblement en diferents fases: refer els protocols establerts, revisar els plans d’autoprotecció i detallar tant les mesures, com el número de públic admès. Cal tenir en compte que la utilització de l’espai públic forma part de la relació establerta per costums i tradicions i és clau per la seva pròpia supervivència cultural.

No podem tallar la cultura d’arrel indefinidament, els rebrots per la pandèmia de la Covid-19 hi seran sempre fins que no es trobi una vacuna, això ja ho sabem tots. És per això que cal seguir pensant en altres formes d’expressió cultural i no amb la seva mutilació indefinida.

És important seguir en comunicació amb les diverses entitats culturals de la vila, però cal que aquesta informació sigui oberta, transversal i que també arribi a la ciutadania, no només als sectors culturals. Cal tenir en compte que el públic també espera respostes de com serà a partir d’ara tota l’explosió cultural que teníem a la vila.

Per tot això, seria important que l’Ajuntament liderés una jornada o taula cultural (ja que posar en marxa el Consell de la Cultura que estava previst per aquest mandat ara per ara serà inviable) i convidar a tots els sectors culturals (entitats, artistes, productors, empreses privades…) de Molins de Rei per determinar les propostes i prioritats que la ciutadania i les entitats decideixin fer en aquests propers mesos i segurament anys.

Raül Carretero Campderrós és psicòleg, gestor i tècnic cultural.