El veïns de la Rierada volem presentar solucions als plans d’urbanització

Un grup de 22 propietaris titulars de parcel·les de La Rierada- Sector Castellví, considerem que el Pla Parcial Urbanístic que l’Ajuntament va aprovar el gener del 2016 no s’adequa a l’espai on es pretén implantar (al cor del Parc Natural de Collserola) ni és compatible amb les necessitats reals dels seus veïns i veïnes, ni dels vilatans i vilatanes de Molins de Rei.

De fet, el Pla de Reparcel·lació, que l’acompanya, ha estat denunciat per 38 persones titulars propietàries –al voltant de quaranta i escaig habitatges pertanyents al Pla- en un Recurs de Reposició presentat a l’Ajuntament al 2017 i, a hores d’ara, el consistori ni tan sols hi ha donat resposta!

Aquell recurs era -i és- basat en què la reparcel·lació incompleix els requisits bàsics de tot pla urbanístic: manca totalment de viabilitat econòmica pels veïns i veïnes afectats (repercussions entre 45.000 i 138.000 euros, circumstància que porta al “desnonament encobert”), consagra un repartiment de càrregues i beneficis injust i basat en valoracions no acreditades legalment, i anota convenis amb privats no ajustats a llei i-o ni tan sols aportats al projecte…

Aquests plans, per bé que aprovats, no compleixen amb el requisit aprovat en Ple Municipal de 29 de juny de 2017 de comptar per la seva execució amb el necessari consens entre els propietaris.

Des del moment que ens assabentem del projecte, el grup de veïns i veïnes vam analitzar-lo i vam encarregar a un equip d’arquitectes ambientalistes un informe que analitza el projecte i les alternatives viables per l’impacte que suposava.

També hem intentat reunir-nos amb l’alcalde i amb l’Àrea de Sostenibilitat i Territori del consistori per tal d’exposar el contingut de l’informe. De fet, tenim escrits demanant periòdicament reunions amb alcaldia a partir de finals del 2017 -i tenim correus també amb l’actual alcalde. Tenim absoluta constància que les peticions de reunió són rebudes per ell, però en cap moment ens ha donat resposta, i molt menys, data.

Ens sorprèn, per tant, sentir al Sr. Paz a Ràdio Molins el 29 de maig del 2020 vantant-se que “sempre està disposat a reunir-se amb qualsevol col·lectiu que li ho sol·liciti”. O, en una acció de xarxes anomenada Facebook Live proclamant que «des de 2011 hem parlat amb els veïns com mai».

No només això: l’Ajuntament ha demostrat reiteradament en tot el llarg procés que sempre ha volgut vehicular el tracte dels problemes en la “urbanització” de La Rierada a través de l’Associació de Veïns, quan considerem, nosaltres i la pròpia Associació, i així ho hem comunicat de forma repetida a la casa de la vila, que els interlocutors només podem ser els propietaris i afectats.

Totes aquestes circumstàncies ens refermen en què l’Ajuntament ens menysté totalment i que declina el mínim democràtic de parlar amb nosaltres de cara a refer un Pla que no acceptem.

Un clar exemple és el fet que ens hem dirigit fa més de dos mesos i mig a l’ajuntament per demanar informació, i fins i tot implicar-nos en la reparació de l’esvoranc de l’Avinguda Castellví provocat per les darreres pluges i tampoc hem rebut cap resposta fins el mateix dia del començament de les obres.

Hi ha alternativa a la macrourbanització projectada a La Rierada

Amb aquest article volem compartir públicament amb les vilatanes de Molins algunes de les conclusions de l’esmentat informe. Creiem que són prou importants respecte al futur que espera a aquesta zona de La Rierada si no es prenen mesures per aturar aquests projectes i reconduir-los cap a una lògica centrada en les necessitats de l’espai natural on ens trobem (fronterer amb Xarxa Natura 2000 i Parc de Collserola),

• Els límits urbanístics actuals tenen els seus orígens en el PGM del 76. Aquell Pla General Metropolità va qualificar zones forestals i/o agrícoles de la vila com a urbanitzables o de desenvolupament industrial, com també infortunadament estem patint a Les Llicorelles.

• Cal dir que les delimitacions originals del PGM 76 tenien vocació de legalitzar les parcel·les amb habitatges existents, construïts majoritàriament als anys 60 i 70, per tal de posar-hi uns límits de creixement. Aquests límits es van ultrapassar en els plans posteriors, tots basats en els canvis introduïts el 1984 quan es va anar molt més enllà en requalificar-se terrenys d’algunes zones boscoses i amb elevats pendents que actualment queden dins els límits dels sectors del Pla Parcial.

• A més, per oferir el màxim rendiment edificatiu als hereus dels promotors, s’articulen com a les obligades “zones verdes urbanes” terrenys protegits per la Xarxa Natura UE 2000 i forestals pertanyents al Parc Natural.

• Qualsevol desenvolupament urbanístic necessita una avaluació ambiental, sobretot en zones frontereres amb zones de la Xarxa Natura 2000. En aquest cas no s’ha fet. Aquest estudi hauria posat de manifest (com també a la zona del PMU de La Sibèria, amb la que es comparteix problemàtica) la incompatibilitat del Pla Parcial amb l’ordenament urbanístic actual per la qualificació de diverses zones amb forts pendents i forestals, amb hàbitats i espècies d’interès comunitari, amb la protecció internacional de la Xarxa Natura UE 2000 i amb la unitat geomorfològica de l’espai fluvial. A més de la manca de l’obligada participació ciutadana vinculada a la mateixa avaluació ambiental.

• Considerem que un dels greus problemes que pateix la riera de Vallvidrera és l’artificialització de les seves lleres que suposen els projectes urbanístics aprovats per l’Ajuntament de Molins a La Rierada. Els Plans urbanístics a la Rierada han escapat d’una necessària avaluació ambiental per l’impacte dels Hàbitats d’Interès Comunitari de la Xarxa Natura UE 2000, i volen fugir de les determinacions de successius Informes tècnics com el de 24/03/2014 del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

• Aquests Plans anacrònics heretats de PGM del 76 no es podien aprovar aleshores i són totalment contraris al context normatiu urbanístic i la legalitat ambiental actuals i cal repensar-los.

A ningú, en ple segle XXI i enmig d’una emergència climàtica, se li acudiria plantejar la construcció de 260 cases més entre La Rierada i Vallpineda, i al bell mig d’un Parc Natural com el de Collserola!

Proposem a l’Ajuntament buscar alternatives, i que aquestes siguin ben respectuoses amb el medi ambient: cal dotar a la zona d’uns nous plans urbanístics de baixa densitat, sostenibles i viables.

Volem remarcar que els veïns i veïnes que fem aquesta proposta som conscients de la necessitat de reparar de manera urgent l’esvoranc a l’Avinguda Castellví. També cal millorar els serveis, especialment pel que fa a la gestió de les aigües residuals. I estem ben disposats tant a connectar-nos al clavegueram, com a buscar alternatives com sistemes terciaris de depuració, si això permetés una millora de la qualitat de la riera de Vallvidrera per l’aportació d’un cabal extra d’aigua neta.

Volem deixar clar que la mancança de solucions als serveis és responsabilitat de l’ajuntament, les seves propostes d’”urbanització” no son executables, no són viables i acceptables per als veïns, ni ho son tampoc per la preservació del Parc Natural de Collserola que és de tots.

Cal veure els Plans Urbanístics a La Rierada-Vallpineda amb una nova visió al servei dels vilatans i vilatanes de Molins, i dels seus veïns i veïnes en comptes d’interessos privats especulatius, ja que han d’ajudar, i no al contrari com passa avui, en el procés de convertir la nostra vila en un municipi que defensi els seus espais naturals reconduint l’actual política agressiva amb la riera i el medi natural del Parc de Collserola.

Insistim ara públicament en la necessitat i urgència de reunir-nos amb l’alcalde i la presidència de l’àrea de Sostenibilitat i Territori del consistori.

Pere Casas en representació del grup de 22 veïns de La Rierada titulars que signen de la petició d’entrevista amb l’alcalde.