Luesma & Vega fa dècades que es dedica a fer vaixella d’alta costura per als cuiners més famosos del planeta. La seva trajectòria l’ha fet mereixedora de diversos guardons, entre els quals el Premi Nacional d’Artesania, que està previst que recullin aquest mes de maig a Madrid.
Viu Molins de Rei és possible gràcies al suport econòmic dels seus socis i sòcies.
Ester Luesma i Xavier Vega fa 30 anys que es dediquen a treballar amb el vidre. Els dos venen del món de les Belles Arts i, sobretot de l’univers del vidre i de la ceràmica. El seu secret és que treballen el vidre amb una tècnica que s’anomena vitrofusió i termoconformat, en què les planxes de vidre que escalfen al forn s’adapten a motlles que col·loquen en fred.
Això els permet aconseguir textures i volums molt diversos que han cridat l’atenció de xefs de renom com els germans Adrià, els germans Roca i els germans Torres. També a xefs com Paco Pérez, Carme Ruscalleda i cuiners internacionals com el peruà Gascón Acurio i l’indi Gaggan Anand, entre molts altres.
La llista és llarga i actualment hi ha pocs restaurants famosos que no comptin amb alguna de les seves creacions a taula. Una de les seves fundadores, Ester Luesma, explica a Viu Molins de Rei que el contacte amb l’alta gastronomia els va venir per casualitat: “Nosaltres fèiem sobretot objectes decoratius i escultura, però un dia ens va arribar un encàrrec de Ferran Adrià, la cosa va funcionar i vam començar a dissenyar vaixella per al Bulli”.
Un plat «arrugat», un dels primers encàrrecs d’Adrià
Luesma explica que Adrià volia un plat que fos «arrugat» i que, amb la tècnica de la vitrofusió i el termoconformat –que llavors era pionera tant a Espanya com a Catalunya–, a ells els era relativament fàcil de fer. L’encàrrec va funcionar i a partir d’aquí, cap als volts del 2004, l’empresa va entrar a formar part de l’equip d’investigació i desenvolupament del restaurant d’Adrià, on s’encarregaven d’experimentar en noves formes de vaixella.
“De mica en mica ens vam anar enfocant cap aquest món i més xefs ens van anar coneixent i fent encàrrecs”, diu Luesma, que creu que el boca-orella va ser clau. Des de llavors, les peticions de plats que els han arribat han estat d’allò més curioses i variades. Des de peces de vaixella que simulin elements naturals com nenúfars o fulles de bambú fins a d’altres que recreein el mar, un meteorit o una fulla de cep.
De fet, ara estan elaborant una plat amb forma de fulla de plàtan per a un restaurant de Los Angeles: “Fem uns tipus de plats completament diferents i personalitzats». De fet, explica que els agrada dir que hi ha dos tipus de vaixella: la silenciosa, que és aquella que no diu res, i la que evoca.
El temps d’elaboració de cada plat és molt variable. Alguns els han dissenyat en una setmana i d’altres han estat mesos treballant-hi. A l’hora de dissenyar un plat, primer Luesma i Vega en fan un dibuix i després comencen a fer proves al forn: “La temperatura és clau, en funció dels graus et pot quedar un plat totalment diferent”.
El secret: fer una vaixella semblant a la ceràmica
La gràcia de la vaixella és que sembla feta de ceràmica quan en realitat és de vidre. Tant la tècnica de la vitrofusió com la del termoconformat els permeten adquirir textures de vidre molt variades i fines, que fan que el material sembli ceràmica o fins i tot porcellana, però que en realitat sigui molt més resistent.
La seva sala de creacions és al taller que tenen en una nau del complex industrial de l’antiga fàbrica Samaranch, on hi són des de fa més d’un any. Després d’haver passat pel Poble Espanyol de Barcelona i per Piera, Luesma explica que van trobar una nau al municipi que els va agradar i que també els quedava a prop d’on vivien.
Amb ells dos hi treballen cinc persones més, que es dediquen a elaborar la vaixella de manera artesanal, ja sigui coent-la en diferents forns o retocant-la amb utensilis diversos.
Trajectòria plena de premis
Les seves creacions no només han estat reconegudes per grans xefs, sinó que també han estat mereixedores de premis de renom com el Premi Bullseye Emerge de Portland, als Estat Units, que van rebre el 2012 en la categoria de disseny per un plat amb forma de nenúfar.
El 2019 també van ser mereixedors d’un ArtFad i el 2018 del Premi Nacional d’Artesania de la Generalitat de Catalunya. Un guardó que el desembre passat també els va concedir -en clau estatal- el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, i que està previst que recullin aquest maig a causa de la pandèmia: “Per a nosaltres és un orgull”.
La situació de l’alta gastronomia amb la Covid
Luesma & Vega, però, no ha estat immune a l’efecte de la Covid-19. El tancament de la restauració ha estat un cop molt dur per a l’empresa. El primer confinament els va obligar a abaixar la persiana durant un mes i mig: «De sobte, el telèfon va deixar de sonar i ens vam veure obligats a fer un ERTO».
En xifres, calculen que la pandèmia els ha fet perdre un 58% de facturació. La sort que han tingut és que, en treballar per restaurants de tot el món, de mica en mica el sector s’ha anat reactivant: “Teníem por que tot quedés aturat i que els restaurants, un cop tornessin a obrir, ja no es preocupessin tant per tenir vaixella exclusiva, però veiem que ens continuen fent comandes”.
Per exemple, Luesma explica que durant l’hivern -que a Catalunya i a Espanya hi ha hagut menys activitat de restauració a causa de les restriccions- han resistit gràcies a encàrrecs que els han arribat d’Àsia i d’indrets com Qatar, amb qui diu que darretament treballen molt.
“Els encàrrecs d’altres llocs del món és el que ens ha permès seguir en peu, tot i que també hem notat una disminució”, diu Luesma, que també veu amb preocupació el tancament d’alguns restaurants de renom, com el conglomerat de locals que el xef Albert Adrià i els germans Iglesias tenien a Barcelona.
