La historiadora i escriptora ha protagonitzat la darrera conferència a l’Aula d’Extensió Universitària, dedicada a la història de la batalla de l’Ebre. Durant la sessió, Montellà ha explicat les causes i conseqüències de la batalla més mortífera de la Guerra Civil i també la dimensió més humana del conflicte.
Conèixer la història de la batalla de l’Ebre i el drama de la lleva del biberó ha estat l’eix central de la darrera xerrada de l’Aula d’Extensió Universitària. La sessió, impartida per la historiadora i escriptora Assumpta Montellà sota el títol ‘115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la lleva del biberó’, ha aprofundit tant en les claus històriques d’un dels episodis més mortífers de la Guerra Civil com en la seva dimensió més humana, revelant el cost personal d’aquest capítol fosc de la història contemporània d’Espanya i Catalunya.
Montellà ha estructurat la seva intervenció en dues parts ben diferenciades. En primer lloc, ha ofert una explicació acadèmica del context de la batalla de l’Ebre. Ha recordat que l’avenç de les tropes franquistes fins a Lleida i la seva arribada posterior a Vinaròs van provocar “un cinturó franquista” que va deixar Catalunya aïllada de la resta de zones republicanes d’Espanya. En aquest escenari, el riu Ebre es va convertir en “un front adormit”, mentre el focus de la guerra es va desplaçar cap a València.
Segons la historiadora, la gran ofensiva republicana iniciada el 25 de juliol de 1938 va respondre a tres motius principals: militars, polítics i internacionals. En aquest sentit, ha afirmat que “el govern de Juan Negrín va forçar aquesta batalla per demostrar a Europa que la República encara tenia força i que podia capgirar la guerra”. A més, ha destacat també el paper de Vicente Rojo, nomenat per Negrín per dirigir l’ofensiva, ja que “tenia clar que la caiguda de València podia ser decisiva”, així com el comandament de l’Exèrcit de l’Ebre, liderat per Juan Guilloto, conegut com a Modesto. L’ofensiva, amb uns 100.000 soldats, va comptar amb la participació de molts joves, perquè, a causa de la manca d’efectius,“es va haver de mobilitzar nois des dels 16 anys”, molts dels quals formaven part de les lleves del 1919 i 1920. Aquests soldats tan joves van ser popularment coneguts com “la lleva del biberó”.
La ponent ha subratllat la duresa del conflicte, apuntant que “el resultat va ser molt incert” durant els primers mesos. No obstant això, durant els mesos d’agost i setembre semblava que la República podia guanyar la guerra, però a partir de l’octubre “la balança es va inclinar” cap als nacionals, gràcies al seu avantatge militar. Finalment, “es va obrir el camí cap a Catalunya”, fet que va acabar precipitant el final de la guerra l’any 1939.
Buscar supervivents de la lleva del biberó
En la segona part de la xerrada, Montellà ha abordat la dimensió més humana del conflicte, posant el focus en el patiment dels soldats. Ha explicat que “la batalla de l’Ebre no es diu així només pel riu, sinó perquè el riu va ser un soldat més”, i ha remarcat que “hi va haver milers de morts i unes 30.000 baixes”. Davant la derrota republicana, la situació va ser molt complicada, ja que “alguns van morir, altres es van entregar i altres van fugir”. En aquest context, la lleva del biberó va simbolitzar la tragèdia d’una generació. Tot plegat, ha afirmat, va convertir l’ofensiva en “una batalla gairebé suïcida”, tot i que també ha apuntat que “si Europa hagués reaccionat, podia haver estat un punt d’inflexió”.
La historiadora ha explicat també el seu procés de recerca, visitant escenaris de la batalla com Miravet o Mequinensa i parlant amb testimonis directes. “Vaig començar a imaginar-me els soldats escrivint cartes a casa”, ha relatat. Entre aquests testimonis, ha destacat el relat d’un excombatent de la lleva del biberó que li va explicar que “ens van matar com a conills, allò va ser terrorífic”. Segons li va explicar, alguns joves “es van autolesionar per poder ser retirats uns dies”, una pràctica que quan es van assabentar des de l’exercit republicà va ser durament castigada, ja que afusellava als que ho feien. “Vaig perdre el respecte per la República”, li va confessar, després que executessin dos nois i el metge que els havia ajudat. El mateix testimoni va relatar el seu captiveri en un camp de concentració franquista a San Marcos (Lleó) i la duresa de la repressió, apuntant que “es portaven la gent a morir a les cunetes”. Un relat que, segons Montellà, exemplifica clarament “la part més humana i més dura de la guerra”.
