Tots els partits de l’oposició, excepte Cs, han presentat una moció unitària al ple municipal d’abril perquè l’equip de govern premi l’accelerador en matèria d’habitatge. La proposta no ha prosperat pels vots contraris de l’equip de govern de PSC i Junts per Molins, i pel vot negatiu de Cs.
Viu Molins de Rei explica amb independència els debats del ple municipal gràcies al suport econòmic dels socis i sòcies del diari.
L’oposició prem l’accelerador i apreta l’equip de govern municipal perquè faci més passos a favor de l’habitatge públic. En una moció conjunta, els quatre principals partits de l’oposició –ERC, CUP, Molins Camina Podem i Molins En Comú– demanen a l’equip de govern format per PSC i Junts per Molins que destinin més recursos a l’accés d’un habitatge digne.
Entre les accions, els partits exigeixen que en deu anys Molins de Rei tingui un 15% d’habitatge de lloguer públic, amb el suport financer del govern central i tal com estableix la Llei 18/2007 de 28 de desembre del dret a l’habitatge del Parlament de Catalunya. També demanen que la incorporació de més habitatge de lloguer públic es financi amb part dels fons que s’hagin ingressat de l’aprofitament urbanístic de Les Llicorelles.
A més, volen que el parc públic d’habitatge de lloguer social s’ampliï com a mínim al 20% del conjunt d’habitatges en 20 anys, així com que els grans tenidors tinguin l’obligació de fer lloguers socials estables i que l’administració hagi de reallotjar persones vulnerables que no tinguin cap alternativa.
Els partits també exigeixen a l’equip de govern que es prevegi habitatge social públic en règim de cessió d’ús en zones del municipi com el carrer Molí, que es doti de més recursos la regidoria d’Habitatge per a emergència social i que la regidoria de Serveis Socials tingui els recursos econòmics i humans suficients per poder donar resposta a persones en situació de vulnerabilitat.
La regidora d’ERC Marta Espona i el regidor de la CUP Marc Vives han estat els encarregats de llegir totes les demandes al ple municipal d’abril, en què també han exigit al govern municipal que faci ja el cens de pisos buits –que està previst als pressupostos del 2021– i que busqui la manera de tornar a posar en circulació els habitatges que estiguin desocupats.
L’equip de govern i Cs tomben la moció
Les propostes, però, no han tirat endavant. Els vots dels 11 regidors que conformen l’equip de govern han tombat la moció, que també ha rebut la negativa de la regidora de Cs, Laia Cassauba, que tot i estar d’acord “amb el fons de la moció” hi ha votat en contra perquè diu que “no és la línia política que segueix el partit”.
L’equip de govern ha justificat el seu no per boca, sobretot, del regidor d’Habitatge, Peg Puiggarí, que a diferència d’altres plens ha mostrat un to més amable davant les propostes de l’oposició. El socialista ha agraït la moció per ser “un espai de debat en temes d’habitatge”.
El regidor ha justificat, com també ha dit en altres plens, que “la regidoria d’Habitatge és lenta, perquè es construeix a poc a poc”, però ha fet gala del treball que –segons diu– s’ha fet quan ha estat al capdavant d’Habitatge: “Hem anat fent passes com aprovar el recàrrec de l’IBI als pisos buits”.
Fins i tot, Puiggarí ha arribat a dir que moltes de les polítiques que va engegar com a regidor van quedar aturades durant els dos anys en què la CUP es va fer càrrec de la regidoria, després del trencament del pacte de govern entre postconvergents i socialistes motivat per l’1-O.
“El 2017 teníem pressupostats en 60.000 euros una línia per fomentar el lloguer i posar en ús habitatge ja existent, però el tema es va aturar durant els dos anys següents”, ha etzibat Puiggarí, que també ha dit que algunes propostes li generaven dubtes.
Per exemple, el regidor ha qüestionat si el carrer Molí era la zona idònia on preveure habitatge social públic en règim de cessió d’ús. També ha preguntat si el 15% de l’habitatge públic que demana l’oposició és sobre el de nova construcció o sobre el total d’habitatges del municipi.
El primer tinent d’alcalde, el juntaire Ramon Sánchez, també ha respost l’oposició. Sánchez ha agraït que haguessin modificat la moció després d’una reunió que van mantenir oposició i equip de govern, i ha explicat que el no del govern era “un No constructiu i amable”. Tot i així, ha lamentat que l’oposició no deixés la moció sobre la taula després de la reunió.
Aroca agraeix el “to amable” del govern però demana accions
La regidora de Molins Camina Podem, Ana Aroca, ha respost al govern en nom dels grups de l’oposició que han proposat la moció. La regidora ha agraït el “to amable”, però ha recordat que accions com el recàrrec de l’IBI als pisos buits va ser una proposta de Molins Camina Podem, i que la proposta va haver de quedar aturada perquè en aquell moment la normativa no definia què era un pis buit.
“Ara ja tenim la definició, però tampoc s’ha fet res”, ha etzibat a Puiggarí, a qui també ha retret que no fes autocrítica i que atribuís al pas de la CUP per la regidoria al retard d’algunes accions en matèria d’habitatge: “Vostè parla molt de quan no era regidor, però l’alcalde d’aquell moment era el primer tinent d’alcalde actual”, li ha dit.
Aroca ha celebrat que, com a mínim, aquest any s’hagi pressupostat desenvolupar un cens d’habitatges buits, però ha exigit més accions: “Ja portem molts vots de confiança, hem de començar a veure resultats”.
Des de la CUP, el regidor Marc Vives ha reivindicat la feina que el cupaire Asier Baiona va fer al capdavant de la regidoria d’Habitatge entre el 2017 i el 2019, i ha aclarit que el 15% dels habitatges de lloguer públic que demanen és en el seu conjunt.
“No podem perdre una altra dècada en matèria d’habitatge”
De la seva banda, el regidor de Molins En Comú, Gerard Corredera, ha lamentat la negativa del govern: “No deixa de ser decebedor, sobretot quan s’ha adaptat la moció després de la reunió que vam fer”. També ha demanat a l’equip de govern centrar-se en el present. “No es poden parlar d’herències, sobretot quan vostès ja fa temps que governen”, els ha dit.
Corredera ha lamentat també que no s’hagi fet cap nou Pla local d’habitatge des que va caducar el 2017, que l’oficina municipal d’habitatge estigui “infrafinançada” i que a Les Guardioles es faci “tard en matèria d’habitatge de lloguer públic”. També ha criticat que a Can Coll no s’hagin previst més habitatges protegits: “Deixem de dir que som esplèndids i demostrem-ho, no podem perdre una altra dècada”.
Les paraules de Corredera han molestat l’alcalde, Xavi Paz, que en comptes de tancar el punt ha aprofitat per posar-hi cullerada: “És maco dir que hi ha una dècada perduda i que no mirem el passat, però el 2011 no hi havia sòl d’habitatge públic per urbanitzar perquè hi ha partits que van votar a favor de vendre terrenys com els de Les Guardioles i que han encarit el preu dels habitatges actuals”.
Paz també li ha dit a Corredera que “no tothom està legitimat a parlar del futur si no assumeix la responsabilitat del seu passat” i ha reivindicat que des del 2011 –quan Paz va començar a ser alcalde– s’ha urbanitzat sòl públic i s’ha modificat la plaça Llibertat per poder-hi preveure habitatge públic.
