El Ramadà s’ha jutjat des de cultures més occidentals com una pràctica que prohibeix i inhabilita. Però, què en diuen els qui ho practiquen? En Hamadi i en Bakar són dos joves sahrauís de Molins de Rei que se senten connectats amb la seva família i el seu origen durant el novè mes de l’any.
Viu Molins de Rei és possible gràcies als seus socis i sòcies
“En arribar aquí tot és nou i divertit. Però passa el temps i et converteixes en algú solitari, lluny de la teva família. Veus com moltes vegades no encaixes. Resar em connecta amb els meus orígens. Al·là sempre està amb mi i em transporta als meus. No em fa sentir sol”, explica en Bakar.
Fa set anys que viu a Molins de Rei i treballa fent reparacions de motors de vaixells. És sahrauí i és el mitjà de cinc germans. Des que es va instal·lar al municipi no els ha tornat a veure.
“El Ramadà em fa sentir més a prop de Déu. M’aporta tranquil·litat. Només segueixo les indicacions de vida que ens dóna, confio en ell”, diu en Bakar en preguntar-li què sent pel Ramadà. “Mentre reso em trobo en una bombolla. És la nostra pròpia realitat en aquell moment, lluny de tota rutina i món exterior”, afegeix.
Els cinc pilars de l’islam
El Ramadà és el novè mes del calendari lunar àrab i marca el moment més sagrat de la religió islàmica. Correspon al sawn, un dels cinc pilars de l’islam; juntament amb la xahada -la professió de fe-, el salat -la pregària ritual-, el zakat –que determina que una vegada a l’any han d’aportar part del seu capital per ajudar els pobres i la comunitat-, i el hajj -la visita dels llocs sants de la Meca.
Segons la religió, amb aquests cinc pilars, els musulmans poden obtenir la salvació de Déu. Durant les dates del Ramadà, que s’engloben en un mes aproximadament -les dates i la durada depenen del cicle lunar-, els musulmans celebren l’arribada de Déu a la terra: l’Alcorà.
A més, els musulmans al·leguen que durant el Ramadà, les portes del cel s’obren més que mai. Així com va baixar la paraula de Déu en l’islam, la paraula dels qui resen i reciten el llibre sagrat de la religió musulmana arriba de manera més eficaç que en qualsevol altre moment.
Pels sahrauís, oferir te és un gest de generositat. Acceptar-lo és cortesia. Són tres els tes que se serveixen durant les visites, cadascun amb gustos diferents. En Hamadi explica que “el primer és amarg com la vida, el segon és dolç com l’amor i el tercer és suau com la mort” / Mariona Pina
“La sensació que noto després d’haver resat és d’esperança. M’he comunicat de la manera més pròxima possible amb Déu i li he demanat tots els desitjos pels meus”, comenta en Hamadi, el company de pis d’en Bakar.
Eloi Canyelles, educador social del centre d’acollida de menors de Can Santoi, confirma la sensació d’en Bakar i en Hamadi. De fet, explica que molts usuaris del centre també senten el mateix que ells dos quan s’acosta el Ramadà: “L’esperen amb ganes i nervis, per a ells són les dates més importants de l’any”.
Connectar amb els orígens i compartir en comunitat
En Hamadi, de la mateixa manera que ho va fer en Bakar, va tenir el primer contacte amb Catalunya a través del projecte “Vacances en Pau”, en què famílies catalanes acullen durant l’estiu infants i joves sahrauís. Ell va venir a Catalunya per primera vegada el 2005, però no va ser fins el 2016 que es va poder instal·lar definitivament a Molins de Rei i cursar-hi batxillerat.
De fet, un cop va acabar d’estudiar, de seguida va sol·licitar els papers per quedar-se a treballar al municipi i poder estalviar diners per enviar a la família. Per això, fa tres anys que no veu les seves germanes petites: “La religió, i concretament la pràctica del Ramadà, és una manera de no desvincular-me dels meus, del meu origen”, comenta en Hamadi.
Tant ell com en Bakar lamenten que el Ramadà rebi prejudicis: “La gent que ens jutja és perquè és ignorant en el tema”, denuncia en Hamadi. “L’islam demana la pau, és una religió que demana l’esforç de nosaltres mateixos per estar tranquils, en pau, i difondre-ho”, afegeix en Bakar.
De fet, diuen que “és una religió que, fins i tot, t’allunya de les pràctiques dolentes, atès que l’ànima no és teva”. I és que, segons l’islam, hi ha dues vides: la que es viu i la vida eterna, que Al·là concedirà a aquells que morin i hagin obrat bé. Per això, insisteixen que cal cuidar l’ànima per estar en pau.
El Ramadà, per tant, es tracta d’un mes de goig, d’espiritualitat i de bons actes. No és un mes de privacions. Els musulmans comparteixen tot el que tenen. En Bakar explica com “ningú té més que els altres”.
Compartir també és el que fa l’Ahmed, l’imam del Centre Islàmic de Molins de Rei. Amb la seva veu, l’Alcorà s’endinsa en la ment de tots aquells companys que hi van a resar. Els guia. “M’aporta tranquil·litat recitar-lo i veure com els meus gaudeixen de les meves pregàries”, explica.
Ell viu el Ramadà com un instint propi. No creu que sigui una obligació, “és un camí a seguir, no s’ha de jutjar aquells qui no volen fer-lo”. Però, com també va passar l’any passat, la pandèmia ha impedit que enguany el Ramadà també es pogués celebrar amb normalitat.
L’Iftar -l’àpat nocturn amb el qual s’acaba el dejuni diari-, enguany no s’ha compartit en comunitat. Jessica Revestido, regidora de Ciutadania i Drets Humans, declara que “la celebració del Ramadà no s’ha pogut celebrar en condicions normals”.
Els musulmans només han disposat de la Carpa de la Mariona pel res, espai situat en un dels extrems de la vila, a conseqüència de la normativa vigent que anul·la la possibilitat d’instal·lar un centre de culte en els barris més cèntrics, atès que “es vol potenciar el comerç especialitzat i de proximitat”. A prop d’allà tenen el seu centre de culte habitual.
De fet, un any més la pandèmia ha fet que els musulmans canviessin les seves rutines durant les setmanes de Ramadà. Tot i això, l’espiritualitat, les bones pràctiques, els desitjos i l’esperança sempre han estat presents.
Viu Molins de Rei és possible gràcies als seus socis i sòcies