La segona conferència de l’exposició ‘Molins de 10’ ha girat en voltant dels criteris ambientals que aplica l’AMB als seus projectes, a més de tractar els beneficis que tenen els boscos urbans per la salut i la biodiversitat. En aquest sentit, l’Ajuntament ha avançat que les dues places es convertiran en boscos urbans amb les pròximes renovacions.

La plaça de l’1 d’octubre i el parc del Pont de la Cadena, més conegut com el parc de les Palmeres, rebran un canvi d’imatge i es convertiran en boscos urbans. Així ho va avançar l’Ajuntament dijous passat durant la segona xerrada en marc de l’exposició ‘Molins de 10’, ubicada als baixos del Molí i destinada a exposar els projectes de l’Ajuntament i la seva vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
La mostra i el desplegament comunicatiu que se’n deriva, però, han aixecat polseguera en diversos plens municipals, ja que l’oposició ho considera “una acció publicitària” del govern municipal format pel PSC i Junts per Molins.
Concretament, aquesta conferència s’ha focalitzat en l’objectiu 11 -per la construcció de ciutats adaptades al medi ambient- i el 13 -la lluita pel canvi climàtic. Per explicar-los, s’han exposat els protocols ambientals que segueix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a més d’explicar els beneficis que presenten els boscos urbans per la salut i la biodiversitat. En aquest sentit, el regidor d’Obres, Ramon Sánchez, ha avançat que les dues places molinenques es convertiran en aquest tipus de pulmó verd.
“El municipi serà el més verd possible. Aproparem el bosc de Collserola al centre a través de noves places”, ha explicat el també primer tinent d’alcalde. De fet, aquesta conferència ha servit com a avantsala del col·loqui programat per aquest dijous on es presentaran els dos projectes.
Grans espais verds al centre de les ciutats
Segons Fran Bergua, ponent de la xerrada i president de l’Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics, un bosc urbà és un extens espai naturalitzat en una ciutat amb “arbrat divers com el que es trobaria en una muntanya” que serveix com a “fil de costura de tota una infraestructura verda”. Bergua, a més, ha assegurat que aquestes zones aporten grans beneficis per la salut física i mental de les persones.

Per implementar aquest tipus de zones verdes cal “reconèixer l’estructura existent”, “redimensionar els recursos per ajustar-los als estàndards de qualitat”, “reorganitzar els serveis municipals amb una visió integral” i “recuperar la professionalització del sector jardiner”, segons el ponent.
El pati del Palau, amb criteris sostenibles
Per altra banda, també ha participat en la conferència Albert Gassull, director d’espais públics de l’AMB, que ha explicat com l’administració metropolitana es basa en quatre eixos per garantir la sostenibilitat en els seus projectes: l’emissió de gasos i el consum d’energia, la salut, l’aigua i la biodiversitat. “Ens ajuda a adaptar les ciutats per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i a prendre les decisions des d’un punt de vista ambiental”, ha indicat.
De fet, un projecte molinenc, la transformació del pati del Palau de Requesens, es va fer seguint aquests criteris: “És sostenible perquè recuperem espai pels vianants, facilitem la mobilitat i compta amb un sistema de drenatge per recuperar l’aigua de la pluja”. Al principi, la plaça va viure alguns episodis d’inundacions.

En aquest sentit, l’alcalde, Xavi Paz, ha assenyalat que l’AMB compta amb un pla d’inversions per als diferents municipis de la zona: “Podem ressaltar que Molins de Rei té uns 1,5 milions més per aplicar en inversions”, ha conclòs.
Més comentat 1