Tot i els dubtes previs a la fira, la gastronomia i els vins superen les previsions i venen fins i tot més que en la darrera edició prepandèmica celebrada al 2020. El planter i els comerços marxen amb bon sabor de boca mentre que l’art i l’artesania lamenta la falta de compradors.
Famílies senceres passejant pels carrers, grups d’amics i amigues amb ganes de deixar enrere els confinaments, i comerciants d’arreu del territori eufòrics per aixecar les parades després d’un any sense activitat. La 171a Fira de la Candelera ha sigut l’edició dels retrobaments i un punt d’inflexió cap a la tornada a la normalitat. Els paradistes agraeixen poder tornar a les carreteres, tot la disparitat d’ingressos entre els sectors, un fet ja recurrent.
L’èxit per excel·lència se l’endú l’àrea gastronòmica. Tant el vi com la restauració s’han convertit en el principal pol d’atracció, sobretot pel component social que aporten en una fira on tothom tenia ganes de recuperar, al menys durant un cap de setmana, la vella normalitat. Tot i això i tenint en compte que no calia comptabilitzar aforaments, ha estat impossible evitar les aglomeracions.
“No he sortit dels vins”
La Fira de Vins no ha deixat de vendre tiquets i copes des de divendres al vespre, fins al punt d’esgotar els envasos amb el gravat de la 42à edició, segons els treballadors del punt de venda. Des de l’estand de la Denominació d’Orígen de Montsant, la convidada d’enguany, Pau Sabater ha detectat diferents públics a cada moment: més local i juvenil els divendres, i més variat la resta dels dies. El representant explica que han dut 27 referències de la DO per poder explicar el seu “projecte de zonificació” i mostrar “els matisos dins de la denominació”.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que les vendes s’han disparat: “Dissabte va ser espectacular, des de les 12 no vam parar. Hi havia molt bon ambient, la gent tenia ganes d’estar i trobar-se”, diuen des del celler penedesenc Cal Teixidor. Entre el públic, les ganes de gresca han fet que, en poques hores, ja hi haguessin parroquians habituals: “No he sortit dels vins”, diu entre riures el Víctor, un jove molinenc que acaba de passar la covid i ha passat l’última setmana confinat. A última hora del vespre de diumenge, la majoria de visitants havien de conformar-se amb les poques existències que quedaven.
La mateixa sensació va despertar l’espai destinat a la restauració. “Nosaltres treballem amb música perquè ens motiva i aquesta fira tenim nens i grups de joves que mentre esperaven es posaven a ballar”, recorda Lur García, la cap de la pizzeria La Maddona. García assegura que, tot i la gentada, hi ha hagut una mica menys d’afluència que altres anys: “Em preocupava que si érem menys parades, però més persones no poguéssim amb tot”. Això sí, la pizzeria marxa amb les butxaques una mica més plenes: “Ha seguit la tendència de tots els anys, cada any guanyem una mica més”.
A poques parades de distància hi havia la molinenca La Croquetona que s’estrenava per primer cop a la Candelera amb grans èxits: “No ens queda res, ho tenim tot arrasat”, diu la Jana, la seva treballadora, diumenge a la tarda.
Tot i això, els visitants han trobat a faltar taules, barrils i cadires per recolzar les begudes i els plats. Per aquest motiu, moltes persones s’han decantant per seure a terra o a qualsevol lloc improvisat similar a un banc.
Alimentació i planter, millor que al 2020
La resta de parades dedicades a l’alimentació han seguit una tònica similar. Jordí Mombrú, de Formatgeries Mombrú, també tenia el tauler gairebé net hores abans d’abaixar la persiana. “Ja fa molts anys que venim. Ha estat igual o inclús millor, estic segur que he venut més que fa dos anys”, explica mentre arregla els diferents tipus de formatges.
Just a l’altra costat de la carretera Cisco Teixidor atenia a la parada de la Cooperativa del Baró de Maials, especialitzada en oli verge extra. Teixidor assenyala que han treballat amb les mateixes quantitats que altres anys, mentre recorda que ja tenen alguns clients fidelitzats: “Algun cop ens ha vingut dones amb el carro de la compra i s’enduien quatre garrafes de cop”.
Qui també té clientela recurrent és Vivers Acudam, especialitzat en oliveres i els guanyadors del premi d’arbres fruiters en l’edició d’enguany del concurs del planter. “Pensàvem que amb la pandèmia seria més fluixa perquè hi ha menys expositors. Ens hem trobat amb la sorpresa de divendres, que va ser fortíssim”, diu el seu representant Armeni Gimbert. El viver acostuma a esgotar existències sobre les set de la tarda, però, amb l’èxit del divendres, sobre les quatre de la tarda de diumenge ja tenien la parada gairebé neta.
Per altra banda, creu que el fet que el planter estigues desconnectat de la resta de la fira ha sigut un punt a favor: “La gent en comptes de repartir-se s’ha quedat més estona acumulada”. No hi està d’acord l’Elisa, qui té una parada de jardineria: “Hi ha molt bon ambient, però molta gent només passeja. La majoria de la fira és a un costat i nosaltres estem aquí sols”.
“Hem superat les previsions”
Fos un punt a favor o en contra pel planter, queda clar que el passeig Terraplè ha estat el centre neuràlgic del comerços durant el certamen. Botigues tan diferents com una matalasseria o un establiment de bijuteria celebren la gran freqüència de persones i la seva traducció a la caixa. “Hi ha molt bon ambient i hem superat les previsions”, diu el Sergi mentre atén l’estand del Gigante del Colchón, una de les parades més grans situades al Terraplè. Una experiència similar ha tingut la Sara, que despatxava la parada de complements Wild Zone, i també manté que ha incrementat les vendes: “La gent ja volia sortir”.
Poques vendes entre artesans i artistes
Els que no han tingut la mateixa sort són els estands de l’àrea cultural, on es col·loquen artesans i artistes. Enguany traslladats del pati del Palau al carrer Rubió i Ors, lamenten que hi hagi molta gent passejant, però poc comprador. Albert Parés està envoltat d’objectes de col·leccionista mentre diu que la majoria de “gent passa de llarg” i només els interessats “paren i pregunten”.
La pintora Paula Font tampoc ha venut massa quadres, però celebra, almenys, que la gent es quedi amb la seva targeta i pugui fer contactes. La disparitat entre vendes entre artistes i altres comerços no és un fet del tot nou.
Tot concentrat en quatre carrers
Entre la població, tothom celebrava la tornada del tant enyorat certamen. “Ha recuperat la seva escènica. També crec que hi ha menys gent i no és tant angoixant”, diu la Irene mentre feia un beure amb els seus amics.
No tot són elogis, però, i és que alguns, com el Luís, es pregunten per què la majoria de parades estan agrupades en quatre carrers si es volia evitar que hi hagués aglomeracions. L’Ajuntament es va decantar per aquest model setmanes abans del certamen per si canviaven les restriccions de la Generalitat i calia perimetrar el recinte.
Sense Fira d’Entitats
Per últim, hi ha qui ha trobat a faltar el “fer poble”. Agustí Simó, membre del Centre Excursionista de Molins de Rei, ha agraït la tornada de la fira, però lamenta que s’hagi convertit “en un negoci”: “S’estan perdent valors, com a membre d’una associació, ha de ser una fira del poble per al poble”. En aquest sentit, la Fira d’Entitats, on s’exposa la gran varietat d’associacions i col·lectius del municipi, ha quedat replegada a Internet, sense presència física.
