‘La Bacallanera’ és una vella tradició que es reprèn amb l’ànim de reviure una activitat del segle passat. La melodia s’ha renovat amb un ritme més americà que ha anat sonant pels carrers del municipi.
El Carnaval recupera una vella tradició molinenca, cantar i ballar ‘La Bacallanera’ per donar l’últim adéu al rei Carnestoltes XLI. Com diu la tradició, aquest acte es fa dimarts de Carnaval prop de la mitjanit, perquè coincideix amb l’entrada de la Quaresma. També, s’aprofita per fer un recapte de menjar i beure pels diferents balcons del municipi.
Minuts abans de les vuit del vespre, a la plaça de l’Ajuntament ja hi havia gent esperant per acomiadar a Carnestoltes. El Comitè de l’Antifaç ha anat repartint fulls amb la lletra de ‘La Bacallanera’ als assistents amb l’objectiu de cantar-la tots plegats. És una cançó que manté la lletra del segle XIX, però han adaptat la música al segle actual.
Una petita orquestra ha sigut l’encarregada de posar la melodia mentre els molinencs cantaven. Els vidus i vídues de Sa Majestat han sortit de Ca n’Ametller per iniciar la darrera passejada reial. La banda marcava el pas i el ritme del trajecte. Just darrere hi havia un grup de vídues molt tristes per la pèrdua de Carnestoltes.
Orígens de La Bacallanera
A l’Eco del Llobregat l’any 1897 es va publicar un fragment que explica la tradició: “Lo dimars del Carnestoltas se ballaba fins prop de la mitxa nit: á las 11 la campana grosa de la Iglesia ab só grave y reposat feya resonar per l’ espay las batalladas precursoras de la Cuaresma. Lo toch de La Bacallanera senyalaba l’hora de anar á retiro y terminaba ‘l ball ab una cansó que al compás d’ una americana se ballaba y que si mal no recordo deya:”
