La cinquena edició de la trobada, organitzada pel Comitè de l’Antifaç, ha reivindicat la festa com a espai de llibertat, expressió corporal i reflexió col·lectiva.
Un any més, el Comitè de l’Antifaç ha donat el tret de sortida al Carnaval amb les ja consolidades Xerrameques, un espai de pensament distès que enguany ha posat el focus en la representació del cos i la sexualitat sota el títol “La sexualitat al Carnaval: pits, xoxos, polles i altra carnaca variada”. La sessió, celebrada aquest dissabte 7 de febrer en format de taula rodona i debat de carajillo, ha arribat a la seva cinquena edició amb la voluntat de qüestionar els tabús i analitzar el paper de la performance i el desig dins l’imaginari carnavalesc. La conversa ha estat moderada per la sexòloga Helena Llorens.
El debat ha comptat amb la participació de veus vinculades tant al món del Carnaval com a l’anàlisi social de la sexualitat. Hi han intervingut Ernest Beumala, rei del Carnaval l’any passat; Ricard Vinyets, membre del Comitè de l’Antifaç; l’educador social especialitzat en porno i masculinitats Amat Molero; i Jasmina Pujolar, en representació de la Colla La Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca. Tots quatre, durant la xerrada, han posat sobre la taula la relació entre tradició, transgressió i cos, així com el paper de la cultura popular com a espai d’expressió.
La xerrada va començar dibuixant el Carnaval com un espai de llibertat simbòlica on el cos, la disfressa i la performance permeten explorar identitats i actituds que queden fora de la norma quotidiana, dins una transgressió festiva difícilment extrapolable a la resta de l’any. També es va reivindicar la cultura popular com a origen i motor de la festa, defensant un model de Carnaval nascut del poble i alertant també d’una certa tendència a infantilitzar-lo i a desdibuixar el caràcter adult de la festa. En aquest marc, Jasmina Pujolar va destacar que, a la seva comissió, les vestimentes s’inspiren en carnavals com els de Canàries o el Brasil, amb plomes, poca roba i cossos exposats com a part d’una estètica que entén el cos com una eina d’expressió festiva.
El cos com a protagonista
Una de les qüestions centrals del debat va ser què passa amb el cos durant els dies de Carnaval que no passa la resta de l’any. L’educador social Amat Molero va apuntar que “vivim immersos en una realitat plena de normes que regulen la manera com ens mostrem i ens relacionem”, i que el Carnaval crea una mena de “bombolla” que permet “explorar-nos d’altres formes”. Aquesta norma, precisament, obre la porta a la transgressió, però també planteja altres qüestions “com qui pot transgredir sense conseqüències i per què aquestes llibertats només semblen permeses en un al carnaval”, mentre que fora d’aquests dies sovint són motiu de crítica o estigmatització.
Des de l’experiència de colla, Jasmina Pujolar va destacar el poder de la disfressa com a eina de transformació, dient que “em poso la disfressa i assumeixo el rol d’un altre personatge, soc una altra persona”. Tot i això, va recordar que no tothom viu el carnaval sota la idea que “tot s’hi val” i que els cossos reals i que no estan dins dels cànons, continuen sent objecte de judicis. Va denunciar comentaris masclistes vinculats a la roba o a l’exposició corporal “tant a les dones amb cossos normatius com les que no”.
En la mateixa línia, Ernest Beumala va destacar que la disfressa no només transforma l’aparença, sinó també “la manera com els altres es relacionen amb tu” i, fins i tot, la manera com un mateix s’atreveix a actuar. Va explicar que, tot i definir-se com una persona introvertida en el dia a dia, durant el seu regnat “vaig adoptar un paper molt més extravertit perquè estava interpretant un personatge”, com si aquest li permetés treure a fora una part de si mateix que “no és habitual en mi”. Ricard Vinyets, per la seva banda, va parlar del cartell del carnaval, tot exemplificant que a banda de què el cos i la disfressa són una part molt important del carnaval “també hi ha límits clars”. En aquest sentit, va explicar que a l’hora de fer el cartell “sempre hem buscat que hi hagi cossos diversos, de diferents edats” però sempre “garantint en tot moment que les persones se sentin còmodes, reduint al mínim el temps d’estar despullats” i treballant sempre sota el respecte i la seguretat de les persones.
El simbolisme del carnaval
El tram final de la conversa va girar entorn de la identitat i de com es llegeix l’eròtica dins i fora del context carnavalesc. En aquest sentit, tornant al cartell del carnaval de Molins de Rei, es va apuntar que el desig eròtic implica el plaer propi i el de l’altre, un fet que els infants no aprecien i que, per tant, no entenen el simbolisme d’aquests cartells. Aquesta diferència de percepció respecte a la imatge de la festa molinenca va servir per subratllar que el Carnaval juga amb codis adults, on el cos i la insinuació formen part d’un llenguatge festiu que no sempre s’interpreta igual des de fora.
En aquest aspecte, Ricard Vinyets va assegurar que la gent que viu el Carnaval des de dins és qui se sent més còmoda amb el rumb actual de la festa “perquè entenen tot allò que estem fent des del comitè”, i va remarcar la importància d’entendre-la des de la participació i no només des del punt de vista dels espectadors. En aquest sentit, Ernest Beumala va afirmar el que deia Vinyets recordant quan l’any passat “el mossèn es va enfadar per la representació del rei Carnestoltes com a Sant Miquel Arcàngel i la seva posterior crema a la plaça”, i va defensar que al Carnaval cal entendre que tothom actua sota un personatge i que tot forma part de la performance de la mateixa festa.
El debat va cloure posant sobre la taula les contradiccions que encara travessen la festa quan es parla de gènere i seguretat. Jasmina Pujolar va explicar que, tot i que socialment està més normalitzat que les noies desfilin amb poca roba, dins la seva colla “també s’obre la porta que els nois puguin vestir-se de manera semblant si així estan més còmodes”, procurant sempre “fugir de caricatures despectives d’homes disfressats de dones”. Tot i això, Pujolar va reconèixer que la manera de vestir de la seva colla “està molt condicionada pel context de la nostra rua” i que el fet de desfilar en un recorregut amb el públic separat, “ens dona una seguretat que no tindríem en altres entorns”, on l’exposició del cos podria comportar situacions de risc com “comentaris masclistes o tocaments no desitjats”.
