La sala Gòtica del museu del Renaixement ha acollit aquest dilluns i dimarts el velatori de la reina carnestoltes més flamenca. A més, la nit de dimarts es va tancar amb la Bacallanera.
El velatori de Sa Majestat XLV, morta recentment en un accident amb el seu cavall El Rebujito, ha tancat aquest dimarts al vespre després de dos dies de vetlla a la sala Gòtica del Museu del Renaixement. Durant dilluns i dimarts, partits polítics, entitats i ciutadans a títol personal s’han apropat per mostrar el seu respecte i acomiadar la reina més flamenca que ha aterrat a Molins de Rei.
Amb el velatori tancat, la plaça del Palau es va omplir de veus i instruments per a la Bacallanera, la primera referència del carnaval molinenc. Aquesta desfilada, que recorre els carrers mentre es canta, ha recuperat la lletra original en català del segle XIX gràcies al Comitè de l’Antifaç. Tot i que la lletra s’havia conservat, no hi havia constància la melodia original tot i que sí que se sabia que era una havanera. Per recuperar la tradició l’organització va crear una nova melodia inspirada en el ritme d’havanera. A més, la cercavila va fent diverses parades a algunes cases on, des de les finestres, alguns veïns baixen cistelles amb menjar per als participants.
Durant la desfilada, es va fer una parada a l’Agrupa on es va fer el ball del Mortitxol, una dansa típica de l’Esbart valencià que antigament s’interpretava quan moria un infant. Recuperada per aquesta ocasió, la dansa ha servit per expressar el dol per la pèrdua de Sa Majestat XLV. L’acte va finalitzar a les escales de l’església amb l’última cantada.
La lletra de la Bacallanera
Singular advocada dels vídus i vídues de Sa Majestat Carnestoltes Molinenca
Lo dimarts del Carnestoltes se ballava fins prop de la mitja nit: a les 11 la campana grossa de la Església amb so greu i reposat feia ressonar per l’espai les batallades precursores de la Quaresma.
El toc de La Bacallanera assenyalava l’hora d’anar a retir i terminava el ball amb una cançó que al compàs d’una americana es ballava i que, si mal no recordo, deia:
Ay noies ara sí,
que ens hem de penedir,
entrem a la Quaresma
i no ens podrem divertir.
Ay sí que ja ho farem,
per Pasqua ballarem,
i de les caramelles,
els ous ens menjarem.
(Repetició en diferents veus i estructura musical)
Lletra recuperada de “Lo Carnaval del meu poble i la plassa del Camell”, Ricard Ginebreda, 1897. Música: Roger Cucurella, 2022 – Il·lustració: Pau Fernández
