Vilapubilla – Buená noché picha! Veo que no ha pillao el mood d’aquest any
Camell – Realment… fots peneta vilapubilla, com t’has de veure per complaure als teus amos…
Vilapubilla – Cony, vull dir, mi arma… tu sembles el timbaler del bruc amb aquesta catalanor!
Camell – I tu sembla que vinguis de sant vicenç dels horts tan lolailo… o de cornellà
Vilapubilla – Aviam si tu no seràs un d’aquets fatxes de merda de l’estand d’aliança catalana?
Camell – Per qui em prens? Si fos un d’ells aleshores estaria envoltat de mossos d’esquadra protegint-me! En aquest poble et poden fotre una ganivetada que no tindràs cap policia al voltant, però ep!, montes un estand d’aliança o una paradeta de vox, i tindràs la comissaria sencera a disposar… En fi, vull parlar amb el meu fi… perdó, amb sa majestat!!!
Carnestoltes – Otiá! Quina veu tan familiar ozú! Juraria que ja l’havia escoltat abans…
Vilapubilla – Su majestá! Aquí te el famó camellot
Carnestoltes – Però aisò del camello no era esa andromina inofensiva allà dalt del molí amb calavera de cavall? Menudo trauma s’ha emportat mi rebujito!
Camell – M’acagun tot galifardeus, deixeu de fer els gansos i va! Majestat, aixeca’t i espavila’t, acabem-ho ràpid!
{{cançó}}
Camell – Prou!! Ja em teniu fins al capdemunt d’aquests “números músicals”, el carnaval no és un musical de disney! Mira que t’he aguantat ximpleries… però aquesta ja és de traca… mai millor dit
Carnestoltes – Va camellot, no remuguis tant agüelo! Tots sabem que en fas 45, i que ja comences a xoxejar. I que i que, ja has vist que el teu pal de traques també el fem servir pel nostre encendío?
Camell – Ja ho he vist ja, aquests del comitè sempre s’apropíen de tot: l’any passat que si volien fer festa major i ara això. Per cert, una forta salutació mossèn, avuí també està pregant per les nostres ànimes com l’any passat?!
Carnestoltes – Es veu que encara està resant per l’ànima de sant miquel gloriós profanada. Valgame dió que disgusto le disteis!
Camell – I aquest any el que faltava, feria d’abril en ple febrer!
Carnestoltes – Mira que arribes a ser aixafaguitarres grumoll de poliuretà rebentat. La gent vol feria i alegria!!!
{{comença a cantar una sevillana}}
Camell – Tu, cagamandúrries de pacotilla, a molins de rei de fira ja en tenim una: la candelera. 175 anys d’història. No ens cal el teu pescaíto frito.
Carnestoltes – Però que dius gilipuertas de los cojones, vaya merda la fira! Ni gràcia, ni duende, ni res. Sosa, sosa, sosa com tot lo que feu els catalanets!
Camell – Almenys el cartell estava per tot arreu, que el vostre cada cop costa més de veure’l! Se us els han emportat les ventades? O es que li teniu por a l’ana rosa?
Carnestoltes – Però que dius güevon!
Camell – I ara direu que érem pocs a la fira de vins… no cabia ni una agulla! Tots els aquí presents hi eren, alguns més drets que d’altres.
Carnestoltes – Compares la llauna de sardinillas de la fira de vins, sense cadires, ni musiqueta, ni arte, amb la meva gloriosa feria? Estàs pallà
Camell – Es que no ens calen ni rebujitos, ni finitos, ni manzanillas. En tot cas això ja ho deixem per las migas del psc.
Carnestoltes – Enguany ha vingut menys gent que mai a la vostra fira!
Camell – Això és culpa nostra, és per la merda de rodalies. No en sortirem mai d’això
Vilapubilla – Rodalies són com els kinder sorpresa… mai saps què et pot tocar: que no arribi mai, que vagi amb retard, un incendi, que caigui un talús…
Camell – …sense oblidar la merda d’estació que tenim! Sense poder accedir als trens i amb les obres parades de fot anys. Sembla una selva. I aquí ningú dimiteix!
Carnestoltes – No te metas vilaputilla! Això és una conversa d’adults!
Menys plorar camellot, tanta estelada al cul, ara tens lo que mereixes. Que volieu la independència i a sobre que us paguessin els trens no?, quins pebrots! Vete ya pa casa burro!
Camell – Una mica “a por ellos” sí que sou, sí. Tanta castellanada se’m comença a fer bola.
Carnestoltes – Tu a callar, galifardeu! O es que també ets d’aquests que… “aiiii, estar al ple és massa feina, farem uns anys de guaret per rascar-nos-la a dues mans”?
Vilapubilla – Bueno, ara fan comunicat setmanal com a grans salvadors de la pàtria… i anar més perduts que un fill de…
Carnestoltes – Vilapuuuutiiiiilla! Que he dicho? Les titelletes com tu a callar!
Camell – Vilapubilla, vell amic, crec que és hora que abandonis a ell o ella o elli o el que sigui, és evident que un altre cop, no t’ha sortit bé la tria del carnestoltes
Carnestoltes – Shhht!!! Vilaguarrilla, tu aquí fiel a mí, si ase farta, fins la mort. Échame un capote!
Vilapubilla – Algo se muere en el alma, cuando el carnaval se me va… Això està molt caldejat, majestat… Ja ni ho refreda el millor dels rebujitos. (xiuxiueja) sht, sèquit, és hora de marxar… Adeu estimada vila.
{{vilapubilla mira al sèquit com preguntant que fem, el palillo fa senyal de marxem i marxen}}
Camell
Ja estem sols: lo de la feria
Vull saber per esbrinar-ho;
El pare, ha d’ignorar-ho:
L’autoritat ho ha de saber.
Com autoritat, estaré atent
Per saber què heu fet i dit:
Altrament, com a pare,
Faré com qui res no sent.
Carnestoltes
Ja, doncs, que el pare es fora,
Parlaré a l’autoritat.
La vila a qui he regnat
No em mereix tenir a la vora.
És sabut que de soltera,
Jo estimava la feria;
Mon pare ho sap també,
I això és el que més m’altera.
Més, d’ençà que sóc monarca,
He enterrat aquell amor,
I el deure, damunt mon cor
Hi té una llosa posada.
Ara que ja m’he explicat,
Suplico a l’autoritat
Que de tal doni una prova,
Tot dient al meu pare
Que es peti el carnaval
I instauri la feria perpetua. Y olé!
Camell – No, fill, no facis broma
Carnestoltes – Sols a l’autoritat he parlat
Camell – Bé, però l’autoritat no deixa de ser el teu pare
Carnestoltes
A la merda el carnaval!!!
M’agraden a mi las coplas
I les sevillanes i els rebujitos
I los toros i el duende
I el fino i el atardecé en la feria;
A vosaltres només les botes guarres
I escombres i tela de sac i petardus
Tenim gustos oposats;
Opinem en tot contraris;
El meu, per a vosaltres, són desvaris;
El vostre, per mi, disbarats.
Camell – Foguera doncs, si no heu entès aquesta festa i aquest sentiment. Som un carnaval que ve de lluny, jo ja corria per aquets carrers molt abans que el primer carnestoltes. Com la revolta pagesa, mantenim orgullosament el nostre origen rural i ara és hora que sigueu adob per la terra
Carnestoltes – Es hora de coger el toro por los cuernos… o tu o yo. La gente no quiere carnavá, visca la feria! Gritar conmigo, visca la feria!
Camell – Aquí, majestá, volem carnaval i si no us està bé, foguera!
Carnestoltes – Aviam si tens pebrots… que hasta el rabo todo es toro
Camell – No es qüestió de pebrots, sinó de sentiment, foc he dit!
Carnestoltes – Pero pero pero… no cremaràs a un dels teus, no? Pobre rebujito! Mi cavallito!
Camell – De fet si li preguntes a la nova tècnia de protecció civil segur que no hi ha foguera, si fos per ella… ni arribo, ni bota, ni gran rua, ni res. Tots a casa tancadets. Ho sento rebujito, no és res personal. Atieu aquesta foguera.
Carnestoltes – Suerte y al toro, yo no me acobardeixo, que de ovarios no men falten.
Camell – Au va, deixa’t de ximpleries i assumeix que has perdut.
Foc! Al cielo con ella!
Foc a la bèstia!!!
Carnestoltes – Pero que feu, que aisò crema!! Mis farbalanes!!! Ya veras la eva cuando lo tenga que arreglar. Uuuh que peste a humoo, para para paraaaaaaaaa
Els carnestoltes sempre tornem!!
