En aquest acte es va projectar un llargmetratge sobre els impediments amb els quals es trobaven els evangèlics. Un cop acabat el film va tenir lloc una taula rodona dirigida per David Casals, director del documental, acompanyat pel pastor Marià Heredia i Dolors Prieto de l’Església Evangèlica de Molins de Rei.
A Dolors Prieto, membre de l’Església Evangèlica de Molins de Rei, una professora de l’escola la tractava diferent pel simple fet de ser protestant. «Al mes de maig se celebrava el mes de Maria, on es feia una mena de culte dintre de l’aula. Aquella professora m’enviava al passadís, em feia estar agenollada i amb els braços en creu durant una hora i mitja. Jo tenia set, vuit anys i no ho entenia», detalla la molinenca.
El pastor Marià Heredia de la mateixa església va trobar en una crònica de 1983 la següent afirmació: «Es reconeix que l’any 1964 l’Ajuntament va concedir un títol de serveis funeraris a l’Església Evangèlica per construir nínxols. En aquest acte de l’Ajuntament consta que les obres es van fer en 24 hores», explica Heredia. El molinenc afegeix que «cada vegada que s’havia de construir un nínxol i es volia posar una placa en aquest, s’havia de demanar un permís per poder-ho fer».
Històries com aquesta s’expliquen al documental Protestants, la història silenciada. Fet per la productora Clack i dirigit per David Casals, va ser presentat el passat divendres a la biblioteca El Molí. Aquest film tracta sobre la denúncia de la repressió franquista contra els evangèlics, repassant en quins aspectes van patir més els protestants catalans.
Un cop acabada la projecció del film, Casals va donar pas a una taula rodona, acompanyat de Prieto i Heredia. Els assistents es van anar animant a compartir les seves experiències que tractaven sobre l’escola i les reunions clandestines, entre d’altres.
Temes tractats al documental
En aquest documental es tracten els temes que més van afectar els protestants catalans. El primer capítol, Clandestinitat. Reunions a les cases, es parla de com havien d’actuar amb precaució a l’hora de reunir-se. Dotze persones era el límit perquè es pogués considerar legal. «Les reunions es feien de manera discreta i les cançons es cantaven fluix», explica el pastor. La sortida d’aquestes trobades es feia de forma esglaonada per evitar problemes amb les tropes franquistes.
En altres episodis es relaten aspectes com el servei militar obligatori o casar-se. Aquests actes eren molt més complicats, només pel fet de ser protestant. Per una banda, a ‘la mili’ s’augmentava el període d’estança i s’havia de passar temps al calabós pel fet de ser evangèlic. I d’altra banda, en contraure matrimoni, havia de passar cert temps fins que legalment es constava com a casats. «Ser protestant i català, era doble càstig», comenta un testimoni del documental.
Objectiu de la productora Clack
«Una de les nostres línies d’acció com a productora és explicar històries amagades, que han quedat als marges», diu Joan Salicrú de la productora Clack. El fundador i periodista, afegeix que «la història dels protestants a Catalunya és un d’aquests temes i que valia la pena recuperar».
