El Museu Municipal i la regidoria de Cultura estrenen un film que repassa la història del pont des de la seva construcció fins al seu esfondrament. Entre els seus protagonistes, apareixen els molinencs Gemma Tribó i Josep Monfort.
“Vaig ser dels últims que hi devia passar. Anava sol per la carretera, era una nit fosquíssima”. El president dels Amics del Museu, Josep Monfort, recorda vivament la nit del cinc de desembre de 1971, quan el pont de les Quinze Arcades es va ensorrar. Així ho explica al documental Pont de Carles III. Molins de Rei, un film produït pel Museu Municipal i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament que té com a objectiu immortalitzar l’impacte que va tenir l’antic pont sobre el municipi.
El documental s’ha estrenat aquest dimecres al teatre La Peni amb la participació i el col·loqui de dos dels seus protagonistes: Monfort i la historiadora molinenca Gemma Tribó. Juntament amb l’enginyer de camins, canals i ponts Raúl Alba, repassen a la pel·lícula els moments més rellevants de la història de la infraestructura. Tota la seva narració s’acompanya amb imatges i vídeos digitalitzats dels anys 60 i 70 i amb antics retalls de premsa i documents oficials.
El documental comença explicant els orígens del pont de Carles III i com va ser conseqüència i copartícip de la creació de la xarxa radial de carreteres que ha arribat fins avui dia. A més, exposa com servia de punt estratègic militar. D’aquí les torres que tenia cada tres arcades.
En aquest punt, Alba posa el relleu en la documentació que resta sobre la part tècnica i destaca tots els esforços fets ja al segle XVIII per crear una estructura ferma i resistent a les crescudes del riu Llobregat.
Les conseqüències de l’arribada del pont
La pel·lícula recalca, també, l’impacte que va tenir el pont en el creixement demogràfic i econòmic de Molins de Rei. Després de la seva construcció van començar a aparèixer negocis de carretera com hostals que permetien als comerciants i traginers passar les nits de camí a Barcelona.
Bona part del documental posa el focus en els fets que van dur a la seva caiguda: l’extracció massiva d’àrids per tenir material de construcció que va debilitar els fonaments de l’estructura i el va fer vulnerable a la força del riu. Per últim, detalla la commoció dels molinencs i l’intent de la societat civil de reconstruir-lo declarant-lo patrimoni artístic. Al final, la necessitat de mantenir connectades Barcelona i Madrid va vèncer a la protecció del patrimoni.
Un cop finalitzada la projecció, Tribó i Montfort han pujat a l’escenari del teatre precisament per defensar el patrimoni. “Tant aquest com la resta d’actes de commemoració impulsen una mirada crítica que ens ha de portar en un futur a conservar i millorar el nostre patrimoni”, ha reflexionat la historiadora. El president dels Amics del Museu ha afegit que el documental és “un homenatge a tots els molinencs”: “Un acte com aquest és molt important per conscienciar-nos d’on venim”.
Tribó i Monfort formen part de la comissió cívica que ha col·laborat en l’elaboració de les activitats destinades a mantenir viva la memòria del pont en motiu del 50è aniversari de la seva caiguda.
Més enllà de la primera projecció, el film es podrà recuperar al canal de YouTube de l’Ajuntament, a Molins TV i es podrà agafar en préstec de la biblioteca El Molí.
