Actualment, són molts els municipis catalans que posseeixen plànols cadastrals únics del segle XIX. Sovint, però, els mateixos consistoris no sempre saben posar-los en valor ni fer-ne una difusió adequada.
Si vols escriure una carta a Viu Molins de Rei, demana informació per correu electrònic: info@viumolinsderei.com
El passat 22 d’octubre de 2021 em vaig presentar a l’Arxiu Municipal de Molins de Rei per consultar un d’aquests plànols cadastrals, el del propi terme municipal de Molins de Rei, elaborat per l’agrimensor Dimas Vallcorba per encàrrec de la mateixa corporació l’any 1877.
Es tracta d’un plànol parcel·lari únic, en el sentit que reflecteix una situació administrativa, urbana i agrícola que ja no existeix. Llavors Molins de Rei encara no s’havia annexionat bona part de Santa Creu d’Olordre. Aquest agrimensor va fer, d’acord amb el contracte amb l’Ajuntament, dues còpies d’aquest mapa, però avui en dia ja només se’n conserva una, i la que es conserva ha estat afectada per humitats. Per sort, l’afectació no és massa i no s’ha produït cap pèrdua d’informació.
Vaig sol·licitar llavors una còpia digital del plànol, perquè a banda de ser la forma per permetre millor la seva difusió i conservació, és també la forma que els geògrafs i els historiadors podem obtenir conclusions i realitzar anàlisis. La importància d’aquests plànols rau en el fet que presenten informació molt valuosa sobre parcel·les, conreus, camins, rieres, espais urbans, etc.
Amb una digitalització de qualitat d’un plànol com aquest es pot aconseguir, a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), georeferenciar el mateix i sobreposar-lo a fotografies aèries o mapes actuals, podent així copsar els canvis que s’han produït en el territori al llarg del temps.
Però el problema és que el plànol té unes dimensions molt considerables (139 cm x 151 cm) i no es pot digitalitzar en les dependències de l’Ajuntament. Normalment, per a dur a terme digitalitzacions d’aquest tipus l’Ajuntament tenia un conveni amb una empresa privada, però aquesta empresa ha tancat.
Així doncs, vaig proposar a l’Ajuntament realitzar aquesta digitalització a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), organisme dependent de la Generalitat de Catalunya. L’ICGC compta amb un projecte anomenat La Cartoteca hostatja en el qual, sense cap tipus de cost, s’ofereixen a digitalitzar plànols històrics de gran valor que posseeixen ajuntaments i altres institucions públiques o privades. Però per fer abans aquestes digitalitzacions és necessari signar un acord entre la institució que posseeix el mapa i l’ICGC.
L’Ajuntament va accedir a realitzar aquest acord amb l’ICGC. Però des de finals de novembre passat aquest acord es troba aturat a l’Ajuntament de Molins de Rei, pendent d’una “revisió jurídica” interminable, pas previ perquè l’alcalde signi aquest acord. Cada cop que m’he dirigit a l’Ajuntament se’m comenta que s’està treballant en el tema, que
hi ha voluntat per fer-ho, etc. Si bé és cert que hi havien alguns aspectes que s’havien de rectificar del model d’acord remès per l’ICGC, la veritat és que passen els mesos i aquest acord no es materialitza.
El passat mes de febrer l’alcalde de Molins de Rei assistia a l’acte de presentació a la biblioteca del Molí del darrer llibre de la historiadora Gemma Tribó. En ocasions, però, d’un Ajuntament s’espera una mica més que fer simplement “acte de presència” quan parlem de promoure la història local.
Álex García Visús és historiador i veí de Molins de Rei
