Els veïns han treballat amb arquitectes i advocats ambientalistes per exigir que es replantegi el pla urbanístic, ja que defensen que tindrà un fort impacte ecològic i paisatgístic a Collserola, a més de ser “inviable” econòmicament.
Els socis i sòcies contribueixen a fer possible Viu Molins de Rei. Fes-te soci si vols llegir periodisme de proximitat.
Els veïns de La Rierada mouen fitxa: 39 propietaris de 29 parcel·les del sector oest del barri situat a Collserola demanen declarar nul el projecte d’urbanització de la zona i replantejar-lo de zero. Els veïns han treballat amb advocats i arquitectes ambientalistes, que han trobat fins a 14 punts del pla que segons el seu criteri incomplirien criteris urbanístics bàsics i podrien servir per tombar-lo. Aquests arguments van des de la protecció del medi natural fins a la “inviabilitat econòmica del projecte”.
Per formalitzar les seves exigències, aquests molinencs han signat una instància que s’han presentat aquest dimarts a l’Ajuntament. Així ho han explicat aquest dilluns en una conferència a la Federació Obrera, on han exposat els fonaments jurídics de les seves demandes, acompanyats de l’advocat Eduard de Ribot.
Desacords que venen de lluny
Per entendre aquesta problemàtica cal remuntar-se al 2017 quan l’Ajuntament va aprovar el Pla d’Urbanització de La Rierada i els consecutius plans de parcel·lació del barri, un pel sector que queda entre Can Castellví i El Papiol i l’altre a la zona situada a l’est la masia. Aquests plans els permetria tenir coberts els serveis mínims, tenint en compte que hi ha carrers sense clavegueram o aigua corrent.
Tanmateix, el problema recau en el fet que, per finançar-lo, els propietaris haurien de pagar entre 40.000 i 138.000, depenent de la mida de les seves parcel·les. Aquests diners servirien per cobrir els 4,5 milions d’euros necessaris per a la urbanització de tot aquest territori. “Hi ha una inviabilitat econòmica flagrant. Ha de complir els objectius bàsics de viabilitat econòmica i just repartiment dels benèfics i càrregues”, ha apuntat Pere Cases, portaveu dels veïns, que ha reiterat que els grans propietaris tindran un benefici econòmic més alt amb la compravenda de les parcel·les. Més enllà del pes econòmic, la urbanització del barri implicaria la possibilitat de construir fins a 261 cases entre La Rierada i Vallpineda, el que tindria un impacte sobre la Serra de Collserola.
Per això, els veïns de la zona oest van presentar ja al 2017 un recurs de reposició, mentre que del sector est van entrar un contenciós administratiu que ho porta directament als tribunals.
Anys després, segons han explicat els veïns, l’administració no s’ha pronunciat sobre aquests recursos i tampoc han començat les obres per executar el planejament. Ara, aquests 39 veïns del sector oest han decidit encarregar un informe tècnic a un conjunt d’experts per intentar anul·lar el projecte. De fet, estan assessorats per Eduard de Ribot, prestigiós advocat ambientalista que ha treballat en l’aturada de la construcció d’urbanitzacions a la Costa Brava, ajudant la plataforma SOS Costa Brava, entre altres temes.
De Ribot ha exposat els fonaments jurídics d’aquesta demanda, segons els quals el planejament aprovat no compliria tota la normativa vigent i es podria declarar nul. Tot el projecte es basa en la planificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que marca La Rierada com a sòl urbanitzable. “Ha anat canviant la normativa i la consciència ambiental. El que era permès el 76, ara és impossible fer-ho a nivell nacional i europeu”, ha apuntat Casas a tall d’introducció.
Protecció de zones forestals, pendents i inundacions
En primer lloc, l’advocat ha defensat que arquitectes ambientalistes asseguren que el projecte tindria “efectes significatius sobre el medi natural”, de manera que requeriria una informe d’avaluació ambiental, que mai es va arribar a fer. En aquest sentit, des del 1988 les zones forestals s’haurien de classificar com a “sol no urbanitzable”, mentre que aquest projecte preveu “urbanitzar i implantar vials afectant una massa forestal”.
Per altra banda, el planejament qualifica de “zones verdes pel guadi públic” espais que caldria protegir. “La llei obliga a preservar els sols amb valors naturals, forestals i connectoras naturals, és evident que aquesta zona compleix tots els valors”, ha afegit l’advocat.
L’informe presentat també s’aferra a construccions i urbanitzacions planejades en zones inundables o amb pendents superiors al 20%, que podrien anar en contra de la legislació urbanística. El projecte tampoc preveu cap altra alternativa ni s’ha fet acompanyat d’un estudi de mobilitat per l’augment de veïns, i amb ells del trànsit de vehicles que comportaria, dos punts que també podrien contribuir a la seva anul·lació.
Per últim, la viabilitat tècnica i econòmica és un dels requisits generals per executar un pla urbanístic, un criteri que, de nou, tampoc creuen que es compleixi en la urbanització de La Rierada. “Contempla un pressupost de més de 4,5 milions d’euros a càrrec de 70 parcel·les. La realitat és que després de sis anys segur que s’ha incrementat. No és viable”.
Una vía jurídica i una política
La instància presentada passa la pilota a l’Ajuntament, que com a administració que va aprovar el projecte, té la legitimitat per declarar-lo nul si sotmet un informe a la Comissió Jurídica Assessora, l’òrgan consultiu de la Generalitat en aquesta matèria. Aquest òrgan s’haurà de pronunciar i, un cop ho fes, el consistori tindrà sis mesos per anul·lar el projecte.
De Ribot ha reconegut que aquesta via té “una gran dificultat jurídica” fins al punt que l’ha comparada amb una operació a cor obert. Ha remarcat, però, que “es pot operar”. L’advocat també ha reiterat que existeix una via més senzilla “si hi ha voluntat política”: que l’Ajuntament suspengui les llicències i estudi una reforma o modificació del planejament, un procés habitual en planejaments urbanístics. Cal recordar que la urbanització de La Rierada es va aprovar al ple municipal per unanimitat el mandat passat.
Segons Casas, els veïns han intentat posar-se en contacte amb l’Ajuntament en diverses ocasions, tant per correu electrònic com a partir d’instàncies, sense rebre resposta. El veí ha demanat reactivar el debat amb el govern i totes les forces polítiques per arribar a un “consens” i remodelar tot el projecte. Algunes de les opcions demanarien limitar la urbanització a menys territori.
